Raimundo Viejo Viñas

Profesor, autor, traductor, editor, ciudadano activo y mucho más.

Jun

16

[ cat ] Pensar, debatre i decidir lliurement i democràtica


Carta oberta a les i els companys activistes, militants o com es vulgui definir cadascú arran del que es presentarà el #26J

Estimades i estimats,

Aquests dies ens hem vist superats per les circunstàncies. Malauradament la deontologia periodística viu un conegut mínimum històric i les coses no han anat com ens hauria agradat. El soroll de l’eixam és ara inevitable i va en augment, però estem segurs que la honestedat i la transparència aviat disiparan dubtes i afavoriran la deliberació col·lectiva de tothom, poc importa si a favor o en contra de l’objecte de debat.

Sigui com sigui, les informacions aparegudes en premsa parlant de Guanyem Barcelona són les que són i ningú li pot fer res: com és evident (o hauria de ser en democràcia), la llibertat de premsa sempre serà molt més important que la qualitat periodística respectant uns límits ètics on no entri la difamació, l’insult, la mentida…

Dit això, pel respecte inmens que tinc a qui penca en la mesura de totes les seves forces en les múltiples causes que es mouen, us escric aquestes línies per cridar l’atenció sobre un fet preocupant, tot i que humanament comprensible: a hores d’ara encara no s’ha pogut explicar que és el que, en efecte, proposa Guanyem Barcelona. Ja hi ha, però, qui ha posat sota sospita, jutjat i condemnat el projecte en base a hipòtesis sense verificar (impossibles de verificar atés que no s’ha exposat el projecte).

Perquè entenc que respectem i estimem la deliberació democràtica, que volem una democràcia real i no pas aquesta opereta partitocràtica de les últimes dècades, però també perquè som conscients que la política no es fa en un món de desitjos, sino de condicions de possibilitat sobre les que no sempre podem decidir, crec que qualsevol persona que conegui al nucli impulsor de Guanyem Barcelona sap que no es poden prendre per vàlides les acusacions infundades de qui acusa sense coneixement de causa argumentant en base al que s’ha filtrat o publicat en premsa, com menys encara el que es pugui estar xafardeijant en els espais del «rotllo».

Totes i tots som conscients que la multitud mai atura el seu parloteig i que tothom te el dret a tenir opinions més o menys infundades, prejudicis frut de la socialització o idees que floten al cap sense cap importància particular. Però també som perfectament conscients que, en democràcia, sense respecte per l’emisor d’un discurs no hi ha validesa de cap discurs (ni tan sols del discurs dels discursos que legitimament li puguin ser contraposats).

Deia Dalton Trumbo, autor víctima del macartisme amb el que hem començat el treball editorial del projecte Artefakte:

« El dret a expressar ideas -bones, dolentes, perverses, disparatades, impossibles- és el dret més preciat que pot tenir un individuu. L’interessant és que, en el curs d’asegurarse’l a si mateix, l’ha de garantir inevitablement al seu enemic. D’altre manera, no hi hauria llibertat per a cap dels dos. »

Dalton Trumbo, El tiempo del sapo (Artefakte, Barcelona, 2013)

Els sofistes grecs, pares de la democràcia directa parlaven de dos conceptes claus per comprendre aquest fet bàsic: isonomia i isegoria; la primera, el igual tracte per tothom en relació a la norma, la segona, el igual dret de paraule. Sense això, senzillament no hi ha democràcia, potser oligarquia, oclocràcia o alguna altra forma de govern, però no pas el govern dels «demoi».

En fi, si explico tot això és perquè entenc que en moments com aquest, davant del que es proposarà el #26J el que cal és el respecte que voldriem per a nosaltres mateixes, escoltar el que es pugui tenir a dir abans de emetre judicis condemnatoris i basats en supòsits infundats i/o en uns mitjans que no sempre informen com caldria esperar.

Tampoc vull per això que ningú es pensi que el #26J tindrem la fòrmula màgica que resoldrà tots els problemes. L’únic que tindrem serà, de fet, una proposta de tantíssimes; una, això sí, en la que jo crec especialment i en la que confio per l’aval de les persones que s’han implicat. No és pas cap projecte individual i menys encara cap projecte personalista. Hem intentat deixar de banda el màxim possible els narcissismes individuals i col·lectius i demanem ja disculpes a l’avançada pels excessos que en algun moment es puguin cometre (i que sens dubte humanament es cometran).

Vull per tot això invitar-vos a que el #26J vingueu a formar la vostra opinió, a dir la vostra, a criticar obertament el que sigui necesari, a fer públiques les vostres pors (que totes i tots en tenim) i a aprofitar el moment fenomenal de trobada que tindrem. No deixem que la democràcia sigui l’imperi del troll, el replec de les identitats i la pulsió impolítica dels egos. Com deia l’apotegma del 77 italià: «mai interrompere il flusso creativo», que mai s’acabi la deliberació, que mai es tanqui l’horitzó democràtic.

El #26J engeguem el debat entre totes i tots, multitud, cadascú des de les seves aportacions, cadascú com millor sàpiga fer.

Tenim tot per guanyar!