Versión extendida del artículo del mismo título publicado por Diagonal (nº 120, 18 de febrero de 2010, págs. 34-35) Allá por 1793, en los turbulentos giros de la Revolución que alumbraron el constitucionalismo moderno, el proyecto de la Constitución francesa decía en su artículo 33: «Un pueblo tiene siempre el derecho de revisar, de reformar y de cambiar su Constitución. Una generación no tiene el derecho de subordinar las generaciones futuras a sus Leyes; y toda herencia en las funciones es absurda y tiránica». El artículo se hacía eco del más conocido apotegma de Condorcet «a cada generación, su Constitución» y dejaba bien claro que no es posible que un […]

Más notas sobre el la política del movimiento y el interfaz representativo Se avecinan tiempos electorales y pronostican un posible giro a la derecha. Las oposiciones del PP a nivel estatal, como de CiU a nivel nacional, son un buen ejemplo de hasta qué punto las formaciones de derechas se limitan a esperar a que la lógica pendular de la alternancia les devuelva al poder. Conscientes de que no pueden desvelar que, de estar gestionando ellos la crisis, lxs precarixs estaríamos en estos momentos todavía mucho peor (reforma laboral, más recortes sociales, más regalos fiscales, etc), se contentan con explotar la estructura de oportunidad que les brinda la crisis y […]

L’Institut d’Estudis Autonòmics acaba de publicar el resultat del projecte de recerca dirigit pel professor Ferran Requejo sobre descentralització, asimetries i resimetrització. Editat junt amb el professor Klaus-Jürgen Nagel Descentralització, asimetries i processos de resimetrització a Europa: Bèlgica, Regne Unit, Itàlia i Espanya, recull a més d’una introducció al debat teòric (Raimundo Viejo Viñas), diversos estudis de cas sobre Bèlgica (Wilfried Swenden), Regne Unit (John Loghlin), Itàlia (Hugo Amoretti) i Estat espanyol (Antón Losada i Ramón Máiz), així com sengles comparances entre els casos belga i britànic (Mihaela Vancea), d’una banda, i italià i espanyol (Andreu Orte), per una altra. + el llibre es pot descarregar aquí

[ versión 0.0 ] El pasado sábado 30 de enero tuvo lugar en el marco del Fòrum Social Català 2010 un debate organizado por el CEMS y el IGOP sobre la relación entre la política de partido y la política de movimiento. Se trataba de un tema polémico, pero de gran importancia en la coyuntura actual. Significativamente, el mismo día, en el Foro Social “Mundial” de Madrid estaba teniendo lugar un taller de temática semejante sobre las relaciones entre partidos y movimientos. El debate: formato y participantes La idea del debate era bien sencilla, a saber: presentar cuatro voces diferentes y representativas de cuatro opciones lógicas a fin de que […]

Amb la participació de dos representants de la política de partit com són en Ricard Gomà (ICV) i Xavier Monge (CUP) i dos activistes com són Albert Recio (FAVB) i David Fernández (La Torna, per confirmar) Dissabte 30, de 16h a 18h, a l’aula 0.2 de la Universitat de Barcelona, Gran Via de les Corts Catalanes 585 (metro pl. universitat) Intro En un context social i política de necessitat comuna degut a la desafecció, despolitització de la vida pública, i diverses fragmentacions (de classe, socials, etc) es fa necessari reflexionar, des d’una perspectiva transformadora, sobre les diferents relacions que s’estableixen entre la política de partit i la política de moviment. […]

Els propers dies 18 de gener i 1 de febrer, de 12h 14h, a la sala de reunions de l’IGOP, tindran lloc les dos sessions següents del Cicle de Sessions Formatives per al Doctorat en Polítiques Públiques i Transformació Social 18 de gener/Problemes teòrics actuals de la recerca dels moviments socials 1 de febrer/Aplicacions empíriques del frame analysis Nota: En el marc dels nous doctorats, aquestes sessions formatives, que també són obertes al conjunt de recercadors de l’IGOP, no són avaluables ni donen dret a l’obtenció de crèdits.

El present cicle de seminaris té per objectiu formar als assistents en l’àmbit de la participació ciutadana, dotant-los de les habilitats i les capacitats necessàries per a la implementació i gestió dels diferents instruments de participació. El cicle té un caràcter pràctic i professionalitzador però, al mateix temps, pretén formentar la reflexió entorn les noves formes participatives de govern i la seva qualitat democràtica. Demà, divendres 8 de gener, doble sessió: Part 1: Tres enfocaments teòrico-normatius de regulació democràtica. Part 2: La participació en els diferents models de democràcia. + info sobre el curs

Gràcies a Enfocant per la traducció al català de mi anterior post sobre la refundació d’IU. A la seva web podeu llegir la següent presentació situant el debat: El següent article, de Raimundo Viejo Vinhas, és la versió extesa, publicada al seu blog, d’un text del mateix títol aparegut al periòdic Diagonal. Encara que l’article està pensat com una anàlisi de la trajectòria i la situació sense remei que pateix Izquierda Unida, el text resulta d’interès sobretot per les reflexions que fa al voltant de la política del moviment i les seves relacions amb els partits, que pretenen ser els únics intermediaris vàlids o, com se’n diu al text, les […]

Versión «2.0 extended» del artículo publicado en Diagonal, nº 116, págs. 33-34 (el artículo es tan sólo el apartado final) El movimiento y la izquierda: otra relación es posible A mediados de los ochenta, una nueva ola de movilizaciones brindó a mi generación la oportunidad de recuperar la iniciativa política en las calles tras el “desencanto” postfranquista. Fueron los años de la campaña contra la OTAN, el movimiento estudiantil del curso 1986/1987, la huelga del 14-D, las movilizaciones contra la Guerra del Golfo, la campaña contra el V-Centenario, etc. La ola se extendió de mediados de los ochenta a la primera mitad de los noventa y a pesar de no […]

Demà dijous 26 a les 13h30 (aula 40.012, Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra) Xerrada-debat sobre la situació actual en Honduras Intervenen: Carlos Arturo Velandia, de l’Escola de Cultura de Pau de la UABRaimundo Viejo Viñas, professor de la facultad de Ciències Polítiques de la UPF Organitza:Estudiants per Amèrica Llatina

Publicado por Diagonal, nº 113, págs. 26-27 Dicen que hubo un tiempo en el que las cosas del gobierno representativo estaban mucho más claras. Por aquel entonces, el Parlamento era el lugar donde residía la soberanía, los partidos se encargaban de articular la voluntad general por medio de elecciones (sin ilegalizaciones) y la ciudadanía votaba gracias a que se había formado una opinión a través de los medios. Éstos, por su parte, daban cuenta, lo más objetivamente que podían, de cuanto sucedía en el debate parlamentario, respetando la iniciativa del gobierno y la tarea crítica de la oposición. Y aunque el régimen no era ninguna maravilla, al menos operaba bastante […]

Article publicat pel setmanari Directa, 11 de novembre de 2009, nº 160, p. 4 Tal com està el pati, la presentació de la CUP Barcelona segurament és una bona notícia. L’establishment que ens governa des de fa dècades no només no ha sabut posar fre als mals de la ciutat sinó que, de vegades, els ha afavorit. Confortablement asseguts sobre l’amenaça que puguin arribar al poder les dretes Gürtel i Millet, les esquerres no s’han vist en l’obligació de fer gran cosa (i, com a prova, la invisible presència de l’ERC local). No és d’estranyar que els escassos regidors crítics (algú n’hi ha) transmetin sempre la sensació d’estar una mica […]

20 anys de la caiguda del mur.Per què va passar i quines conseqüències ha tingut? Dia: 11.11.2009Lloc Debat matí: Auditori gran.Lloc Cinefòrum tarda: 40.008 Fa vint anys que va passar el que molts alemanys (i no només alemanys!) consideren un miracle. El mur es va obrir i va donar pas a la unificació de les dues Alemanyes. En primer lloc, volem analitzar les causes del “miracle”: va ser una revolució o una implosió del sistema? En segon lloc, ens preguntem per les conseqüències: perdura el mur en els caps? Quins canvis en la cultura política es van produir? Programa: 10.15-10.30 Obertura , a càrrec del degans de la Facultats de […]

[ versión 0.0 ] El concepto multitud, rescatado recientemente de la historia de la Teoría Política por el post-operaismo de Negri, Virno y otros, guarda una sospechosa equivalencia discursiva con otro concepto anterior a él y que se puso en boga en los años ochenta, a saber: los movimientos sociales. Hágase la prueba: remplácese movimientos sociales por multitud y se comprobará sin dificultad hasta qué punto pueden llegar a operar como sinónimos. Con todo, esta equivalencia es analíticamente equívoca y teóricamente carece de validez. Y es que mientras que «multitud» es un concepto útil a la definición de un cuerpo político o demos, «movimientos sociales» es un concepto trampa en […]