Per sortir una mica de l’horitzon tancat en que ens voldrien, entre unes quantes hem signat el següent «manifest post-electoral». Personalment (suposo que entre les i els signants les lectures poden variar molt d’aquesta que jo en faig), les eleccions precipitades de manera absolutament interessada i partidista per l’Artur Mas no ens han deixat trigar el que realment calia per madurar solucions a l’alçada de la situació que vivim.

Per sort, crec que en indicadors com 1) el rebuig d’Ada Colau a anar a les llistes d’ICV només mitjançant la cooptació individual i 2) la candidatura de les CUP es troben símptomes que hi ha coses que es mouen des del moviment; que ni estem al davant d’un presentar-se com si res de l’esquerra parlamentària que va passar anys de subalternitat pura i dura, ni tampoc estem per donar xecs en blanc als partits de l’esquerra independentista que encara intenten hegemonitzar les CUP i transformar-la en «la» CUP.

Hi ha un espai que arrela al carrer, a l’antagonisme social, a la política de moviment i aquest és l’espai des del que cal pensar les solucions institucionals que facin possible la subsunció definitiva de la política de notables i de partits en la política de moviment. 

Com es pot veure és un manifest elaborat per fer viable un ventall d’opcions el més gran possible, una pluralitat que no s’ha d’acabar, és clar, entre les i els primers signataris, atès que només es tracta d’engegar un ampli debat polític a les xarxes, als col·lectius, a les places, als espais en definitiva on viu el moviment. 

Animo doncs a que tothom signi, a que debati amb aquest punt de referència perquè només entre totes i tots sigui possible anar més enllà del 25N des d’ara mateix; construint el comú que ens cal per evitar l’instauració definitiva de la cleptocràcia. 

Gràcies a l’avançada per totes les aportacions. Feu circular per la xarxa, comenteu, critiqueu… fem viure entre totes i tots la deliberació en el comú. Impulsem el poder constituent.

La web del manifest

El text del manifest

Més enllà del 25N

 
La convocatòria d’eleccions anticipades per part de CiU ha obligat les esquerres i els moviments socials a adoptar diferents posicionaments de conjuntura. Davant l’hegemonia de la dreta, molts han defensat la necessitat de batallar perquè la pressió del carrer es faci sentir també en les institucions. El vertigen electoral, en tot cas, no hauria d’amagar els reptes democràtics de fons plantejats pel 15-M, les lluites contra les retallades i els desnonaments o les mobilitzacions a favor del dret a decidir. Si del que es tracta és de canviar radicalment les formes de fer política i de governar l’economia, el que necessitem va més enllà del 25-N. I, per assolir-ho, la gent d’esquerres i dels moviments socials hem de ser capaços de crear espais de trobada que ens permetin avançar i construir junts i millor.

La gran estafa que hi ha darrera la fallida del sistema financer està violentant els drets socials i la idea mateixa de democràcia fins a límits que els fan irreconeixibles. La crisi econòmica ha esdevingut una crisi social, política i cultural. Davant d’ella, només les veus de protesta teixides als carrers i a les xarxes socials d’aquí i d’arreu ens han permès mantenir un horitzó d’esperança. Si alguna cosa hem après d’aquesta experiència és que la superació de l’actual situació no pot passar pels eixos tradicionals de la política.

A casa nostra, aquest escenari travessa les dues grans qüestions que han marcat històricament l’agenda política del país: la social i la nacional. Les mobilitzacions recents han fet palesa la injustícia de la gestió neoliberal de la crisi i han servit, alhora, per constatar l’existència d’un clam majoritari a favor d’un referèndum d’autodeterminació. Sabem, però, que per revertir l’actual situació no n’hi ha prou d’aconseguir resultats electorals més a l’esquerra o més compromesos amb el dret dels pobles a decidir lliurement el seu futur. El que necessitem es redefinir de manera profunda un marc econòmic, social i cultural que no ha sabut respondre als principals desafiaments del nostre temps. El que està en crisi és el sistema, i el que cal és l’articulació de propostes amb l’ambició de superar-lo en el seu conjunt.

En una cruïlla històrica com l’actual, la defensa de les pròpies sigles no pot ser un obstacle per impulsar un espai més ampli i plural. El que necessitem és generositat, tant en el camp de les esquerres com dels moviments socials. Sabem quin és el principi que ens hauria de guiar: es diu democràcia. Real, plena o sobirana, l’adjectiu tan sols ens indica que és en la seva absència on rau el problema.

Si alguna cosa hem après del 15-M, de les lluites que l’han nodrit i de l’escenari que va esclatar després de la manifestació del 11-S, és que no tindrem democràcia real sense una força plural capaç de donar-hi sentit. Aquesta força no ha de buscar en si mateixa les respostes. Més aviat, ha de ser capaç de convocar  tot el teixit social compromès del país i d’impulsar processos constituents que cerquin complicitats amb altres iniciatives democràtiques d’Europa i de la resta de l’Estat. Més enllà del 25-N, cal obrir un espai que ens permeti teixir noves respostes, entre tots i totes, i començar de nou.