Sep
11
2026/27 Teoria Política I
- POSTED BY Mundus IN Academia | Docència | Teoría Política
Programació i avaluació
[ Última actualització 10.09.2026 ]
Un total de 26 sessions, els dilluns de 10h00 a 12h00 i els dimecres de 8h00 a 10h00 entre el 15 de Setembre i el 23 de Desembre, a l’aula D203. Es tracta d’una visió de la Teoria Política des dels seus començaments fins els inicis del món contemporani. Al llarg d’aquest curs veurem els diferents autors i teories de la política, amb un especial interés per les qüestions de la democràcia i l’emancipació/llibertat.
Avaluació continuada: un 50% de la nota resulta de l’examen final amb un (eventual) examen de recuperació posterior. L’altre 50% de la nota resulta de l’avaluació de 2 pràctiques (25%+25%) a fer d’entre totes les que es proposen al llarg del curs. Voluntariament es poden fer més pràctiques (en aquest cas, la nota final de la part pràctica resultarà de la mitjana de les dues notes més elevades). S’hauran d’entregar, a l’AULA i en PAPER, en dates límit del 28 d’octubre (pràctica 1) i 21 de desembre (pràctica 2). NO s’accepten pràctiques col·lectives.
Avaluació única: un 100% de la nota resulta de l’examen (cal demanar permís al departament per poder fer aquest tipus d’avaluació).
Assistència i participació: l’absentisme dels últims anys és un fet molt preocupant. Per aquest motiu, la bona assistència (no venir a l’aula per ficar-se al fons amb l’ordinador) i participació (fer intervencions en línia amb l’argumentació i desenvolupament de la classe i no preguntar per preguntar) tindran un valor que pot fer variar la nota definitiva fins al 20% (10%+10%). El professor es reserva la possibilitat de fer controls d’assistència en funció del desenvolupament del curs.
.
Manuals
Els manuals son bones eines per aconseguir una certa seguretat quan un estudiant vol una primera aproximació a la matèria. Tot amb tot, un manual és més aviat un començament que no pas un punt final. Per això els capítols del manual assenyalats en cada cas poden servir com a guió, però només és amb la docència i, sobre tot, amb les lectures i la participació a l’aula on s’acaba de formar el corpus total de l’assignatura.
Aquests són alguns dels manuals de referència:
- » ÁGUILA, R.; VALLESPÍN, F. (eds.): La democracia en sus textos. Madrid.: Alianza, cop. 1998
- » ANTÓN, J. (ed.): Ideologías y movimientos políticos contemporáneos. Tecnos, Madrid, 1998
- » BOTELLA, J.; CAÑEQUE, C.; GONZALO, E. (eds.): El pensamiento político en sus textos: de Platón a Marx. Madrid: Tecnos, 1994
- » HAMPSHER–MONK, I. Historia del pensamiento político moderno : los principales pensadores políticos de Hobbes a Marx. Barcelona: Ariel, 1996
- » SABINE, G.H., Historia de la Teoría Política. Fondo de Cultura Económica. México, 2006
- » TOUCHARD, J., Historia de las Ideas Políticas. Tecnos, Madrid, 2004
- » VALLESPÍN, F. (comp.): Historia de la teoría política. Madrid : Alianza, 2002, vol. 1.
.
Pràctiques
Encara que d’entrada pugui semblar que una matèria com la Teoria Política no pot tenir pràctiques, teoritzar és una pràctica en si mateix; la pràctica teòrica. El comentari de text serà en aquest curs la forma bàsica de pràctica. De forma orientativa podeu consultar aquí com es fa un comentari de text o en aquest altre enllaç (més exigent)
Aquest curs modificarem el format de la pràctica per tal d’adaptar-lo a l’ús (i evitar-ne l’abús) de la IA. El format de les pràctiques haurà de tenir les següents característiques:
Format:
- – Portada amb títol, cognoms i nom, grup i curs actual (2026/27).
- – Pàgina amb index.
- – Pàgines de continguts. Format paper, 20 pàgines organitzades en un màxim de 7 apartats que hauran d’incloure introducció i conclusions.
- – Pàgina final amb referències bibliogràfiques i sitografia.
Extensió:
- – Modalitat paper. Mínim de 20 pàgines i màxim de 25 pàgines, a espai i mig, marges de 2,5cm i lletra Times New Roman, 12 pt.
Continguts:
- » Portada amb Títol, cognoms i nom, assignatura i curs 2026/27
- » Índex en una segona pàgina on s’haurà de seguir la següent estructura:
- »Introducció: breu exposició del contingut, hipòtesi argumental general i parts en que s’organitza aquest.
- » Cos argumental (no cal posar «cos argumental», sinó els epígrafs del vostre treball): nombre d’epígrafs variable, però no més de 4 o 5.
- » Conclusions: principals arguments demostrats (no si us «agrada» o no).
- » Bibliografia i sitografia: les cites hauran de ser pertinents i d’estar referenciades amb els criteris de Chicago o qualsevol altre criteri identificat.
Citació:
- – Per reforçar els arguments s’hauran d’emprar referències als textos comentats i obres d’autors que han escrit sobre el tema, degudament citats i llistats a la bibliografia.
- .
ATENCIÓ: L’incompliment d’aquestes bases exclou la pràctica de l’avaluació.
.
Taula de sessions i continguts
La següent taula de continguts és flexible fins el moment en que es fa la classe següent que passa a estar consolidada (en cas contrari, qualsevol canvi es farà saber). Més que un programa inamovible és un full de ruta per anar fent camí, tot i que pel que es veu està bastant consolidat. L’assignatura la farem entre totes i tots. Més ens impliquem en la seva realització, millor per a tothom. Sentiu-vos lliures de fer sugerències, crítiques i/o aportacions.
.
I Part/Qüestions de mètode
.
Sessió 1/16 de setembre
Continguts:
Presentació i organització de l’assignatura. Introducció a la Teoria Política: què és, quin és el seu objecte d’estudi i com podem definir-la com a disciplina? En què consisteix l’anàlisi teòrica de la política i quines preguntes específiques planteja? A partir d’aquestes qüestions, situarem la Teoria Política dins del conjunt de les ciències polítiques i socials, examinant la seva relació amb disciplines com la ciència política empírica, la sociologia, la història, el dret o la filosofia política. La sessió servirà també per presentar els principals eixos temàtics, conceptes i enfocaments que estructuren l’assignatura, així com la metodologia de treball i les dinàmiques de les sessions.
Capítol de referència:
» VALLESPÍN, F. (comp.): Historia de la teoría política. Madrid : Alianza, 2002, pàgs. 19-49
» [ Guía d’estudi ]
Notes del professor per les sessions 1 i 2
Materials:
» Vídeo de l’entrevista de Günter Gaus a Hannah Arendt
.
Sessió 2/21 de setembre
Continguts:
El mètode de la teoria. Introducció a la pràctica teòrica i als conceptes bàsics que permeten abordar l’anàlisi dels textos i dels problemes de la Teoria Política. Es presentarà l’evolució de les principals aproximacions metodològiques, des del textualisme i el contextualisme fins a l’intencionalisme, tot examinant els problemes que planteja la relació entre els textos polítics i el seu temps històric. S’abordaran també les tensions entre historicisme i presentisme, així com les aportacions de la història dels conceptes (Begriffsgeschichte) i del mètode genealògic. Finalment, es plantejaran formes alternatives d’aproximació als fenòmens polítics que, sense reduir-los a explicacions causals, permetin reconstruir-ne les condicions d’emergència, les transformacions i els efectes.
Capítol de referència:
» Vallespín, Fernando (1992): «Aspectos metodológicos en la Historia de la Teoría Política», pàgs. 19-49.
Materials:
» [ Guía d’estudi ]
Notes del professor per les sessions 1 i 2 (segona part de les corresponents a la sessió anterior)
Pràctica:
Comenta el video de Hannah Arendt, destacant quin es el status de la Teoria Política respecte a la Filosofia Política, quina és la relació del teòric polític respecte a la política i altres elements continguts en les paraules de la teòrica.
.
II Part/Teoria política en el món antic
.
Sessió 3/23 de setembre
Continguts:
Orígens de la Teoria Política. Aproximació a les bases institucionals de la polis grega i a les condicions socials i polítiques que van fer possible l’emergència d’una reflexió sistemàtica sobre el poder, el govern i la vida col·lectiva. S’analitzarà la relació entre Teoria Política i democràcia, tot preguntant-nos quin tipus de fonamentació teòrica necessita un règim democràtic per al seu funcionament: els principis d’isegoria, isonomia i isokratia. A partir d’aquest marc, s’introduiran les aportacions de Robert Dahl sobre les condicions necessàries per a la democràcia i es revisarà el paper dels sofistes en la transformació de la reflexió política. Finalment, s’abordarà el Discurs fúnebre de Pèricles, tal com el transmet Tucídides, com una de les primeres formulacions d’una defensa explícita de les institucions, els valors i la forma de vida de l’Atenes democràtica.
Fonts:
» Tucídides, Discurs fúnebre de Pericles
» Plató, Gorgias
» Plató, Protágoras
Materials:
» Vídeo de la sèrie La Travesía sobre los sofistas (Protágoras y Gorgias)
» Solana Dueso, José (2013): Los sofistas, Madrid: Alianza Universidad
» Solana Dueso, José: Sócrates, el maestro de Grecia
» [ Guía d’estudi ]
Notes del professor: Teoria Política a Grècia i Roma.
Pràctica:
Comentari del text de Tucídides, Discurs fúnebre de Pericles
.
Sessió 4/28 de setembre
Continguts:
La crítica filosòfica de la Teoria Política, 1: Platò. Context de la crisi de la democràcia: la mort de Sòcrates. La política com dimensió d’un sistema de pensament filosòfic. Epistemologia idealista (la sofística com doxa, la filosofia com episteme) i mètode socràtic (els diàlegs). Ontologia del dualisme trascendental: món de les idees i praxis política. Antropologia política del ciutadà: el basileus o rei-filòsof. La naturalització tripartita de l’ordre agrari. La forma de govern de la república (la Politeia). Les formes de govern ideals i imperfectes (pures i corruptes): les bases de l’anaciclosi.
Fonts:
Plató, Politeia
Plató, Las leyes
Plató, Polítikos
Materials:
» Video de la sèrie La Travesía sobre Platón
» Capítol de García Gual (p.54-166): Historia de la Teoría Política de F. Vallespín. Plató a partir de la pàgina 117.
» [ Guía d’estudi ]
Notes del professor: Teoria Política a Grècia i Roma.
Pràctica:
Comenta el següent fragment de la República (la Politeia) de Plató.
.
Sessió 5/30 de setembre
Continguts:
La crítica filosòfica de la Teoria Política, 2: Aristòtil. Una figura inmersa en les transformacions imperials de la Macedònia d’Alexandre Magne. Formació amb Platò. Sistema de pensament filosòfic en tensió amb les realitats polítiques del moment. El «gir empíric» cap a l’anàlisi concret de les formes constitucionals. La condició humana: «paraula» (logos) i no «veu» (phoné). L’home com animal polític (zoon politikon). La finalitat última de la polis i el perfeccionisme moral republicà. Formes de govern i teoria de l’anaciclosi.
Fonts:
Aristòtil, La política
Aristòtil, Ética a Nicómaco
Aristótil, Constitución de los Atenienses
Materials:
» Vídeo de sèrie La Travesía sobre Aristóteles.
» Capítol de García Gual (p.54-166): Historia de la Teoría Política de F. Vallespín. Aristòtil a partir de la pàgina 140.
» [ Guía d’estudi ]
Notes del professor: Teoria Política a Grècia i Roma.
Pràctica:
Comentari dels següents fragments de La Política: pàgs. 27-30, 99-198 i 219-221.
.
Sessió 6/05 d’octubre
Continguts:
Història i dret: la Teoria Política romana. Aproximació al pensament polític romà a partir de la relació entre història, dret i institucions, i de la manera com Roma va pensar i organitzar els diferents règims polítics. S’analitzaran els equilibris entre les formes de govern, les seves transformacions i les dinàmiques de crisi i substitució que permeten comprendre la metamorfosi dels règims. En aquest context, s’introduirà la teoria de l’anaciclosi de Polibi de Megalòpolis, entesa com una interpretació cíclica de l’evolució dels règims polítics i dels mecanismes que expliquen la seva estabilitat i decadència. A partir d’aquesta perspectiva clàssica, es plantejarà la seva possible actualització en l’anàlisi contemporània de la «constitució» de l’Imperi global en el capitalisme, especialment a través de l’obra de Michael Hardt i Antonio Negri. La sessió permetrà, així, reflexionar sobre les possibilitats i els límits de l’ús actual de la teoria política clàssica per interpretar les transformacions del poder polític contemporani.
Fonts:
Polibi de Megalòpolis, Historias, libro VI, capítulos 4-10, especialmente VI, 9-10.
Materials:
» Hardt, M. y A. Negri (2000): Imperio, fragment sobre Polibi
» [ Guía d’estudi ]
Notes del professor: Teoria Política a Grècia i Roma
Pràctica:
Escriu un breu assaig relacionant la teoria de Polibi amb la governança d’un món globalitzat. Com a pregunta guia: és possible la monarquia trumpista? Hi ha contrapoders suficients? Quin paper pot tenir la competència multipolar?
.
Sessió 7/07 d’octubre
Continguts:
Evitar l’anaciclosi, aconseguir l’estabilitat i preservar l’equilibri polític entre les diferents formes de govern. Ciceró i la constitució mixta. La reflexió de Ciceró reprèn la tradició de Polibi i planteja el problema de com impedir la degeneració cíclica de les formes simples de govern. Davant la inestabilitat derivada de la concentració del poder en un sol governant, en una minoria o en la multitud, Ciceró defensa una constitució mixta capaç d’articular i equilibrar els principis monàrquic, aristocràtic i democràtic. La República romana apareix així com un exemple històric d’aquest equilibri institucional, en què cònsols, Senat i assemblees populars exerceixen funcions diferenciades i es limiten mútuament. La llibertat política no depèn, per tant, de l’absència de poder, sinó de la seva distribució, moderació i sotmetiment a les lleis, al servei del bé comú i de la res publica.
Fonts:
» Ciceró, Sobre les formes de govern.
» Ciceró, De legibus.
Materials:
» Vídeo de Francisco Pina Polo: Cicerón el filósofo que amaba la política (sobre el mérito, minuto ’37; sobre la tiranía, minuto ’50)
» Antonio Rivera, El republicanismo de Cicerón.
» [ Guía d’estudi ]
Notes del professor: Teoria Política a Grècia i Roma
Pràctica:
Comenta el fragment de Cicero.
.
Sessió 8/14 d’octubre
Continguts:
Contingència i providència en la fi de l’Imperi. Aproximació al pensament estoic a partir de la tensió entre contingència i providència en el context de la crisi i transformació de l’Imperi romà. S’abordarà especialment l’obra de Sèneca i la seva concepció de la llibertat, la virtut i l’ordre polític, tot examinant la relació entre el que depèn de l’acció humana i allò que queda sotmès a un ordre necessari o providencial. Es plantejarà també la distinció entre els límits interiors i exteriors de l’acció política i la seva relació amb la capacitat dels individus per governar-se a si mateixos. Finalment, s’introduirà el concepte clàssic de llibertat republicana com a no-dominació, que permet pensar la llibertat no simplement com absència d’interferència, sinó com la condició de no estar sotmès arbitràriament a la voluntat d’un altre.
Fonts:
» Sèneca, De la Ira.
» Sèneca, De la Clemencia.
» Sèneca, Cartas a Lucilio, en especial 47, 90 i 95.
Materials:
» Vídeo de la sèrie La Travesía sobre Séneca y el estoicismo
» [ Guía d’estudi
Notes del professor: Teoria Política a Grècia i Roma
Pràctica:
Llegeix De la Ira i comenta el capítol II del Llibre I amb especial atenció a l’importància de la contenció estoica.
.
III Part/El trencament de la Modernitat
.
Sessió 9/19 d’octubre
Continguts:
La secularització de la política i la fi de l’Edat Mitjana. Aproximació al procés de transformació de les categories polítiques medievals i a les condicions que van afavorir la formació de l’Estat modern. S’analitzarà el procés de secularització de la política, en paral·lel a la revolució científica i a l’emergència d’una nova concepció antropocèntrica de l’ordre social i polític. En aquest context, s’introduirà la noció de pla d’immanència, entesa com el desplaçament progressiu d’una concepció transcendent de l’ordre polític cap a una comprensió basada en les capacitats, les accions i les relacions humanes. La modernitat comportarà així una nova manera de teoritzar la política, vinculada a la necessitat d’explicar el poder, el conflicte i l’ordre institucional en un món progressivament desvinculat de la legitimació teològica. Les ciutats-estat italianes constituiran un observatori privilegiat d’aquestes transformacions i del naixement de noves formes de pensament polític.
Materials:
» [ Guía d’estudi ]
Notes del professor: la primera modernitat. Maquiavel i Hobbes.
» Video El nacimiento del Estado moderno
Pràctica: d’acord amb el que hem vist a classe i el que figura a les notes del professor, escriu un assaig per respondre, de manera raonada i amb referències al món actual, a la pregunta següent: fins a quin punt la modernitat és encara vigent?
.
Sessió 9/21 d’octubre
Continguts:
La ciutat-estat del Renaixement. Estudi de les ciutats-estat italianes com a espais de conflicte, innovació institucional i experimentació política durant el Renaixement. A partir de Maquiavel, s’analitzarà la secularització de la política i el desplaçament de la reflexió política cap a les dinàmiques efectives del poder, el conflicte, la força i la conservació de l’Estat. S’abordarà també el procés de state-building italià, atenent la formació de noves estructures de poder i les tensions entre les formes republicanes, principescas i territorials. Finalment, s’introduiran els conceptes de sobirania i poder constituent com a categories fonamentals per comprendre la transformació de l’ordre polític modern i les noves formas de legitimació del poder.
Fonts:
» Maquiavel, El Príncipe
» Maquiavel, Discursos sobre la década primera de Tito Livio
Materials:
» Althusser, Louis: Maquiavelo y nosotros
» Skinner, Quentin: Maquiavelo
» Lefort, Claude: entrevista sobre Maquiavelo
» [ Guía d’estudi ]
Notes del professor: la primera modernitat. Maquiavel i Hobbes.
Pràctica:
Fes el comentari dels següents fragments de Maquiavel.
.
Sessió 10/26 d’octubre
Continguts:
El naixement de la sobirania moderna. Estudi de la formulació moderna del concepte de sobirania a partir de Jean Bodin i de la seva teoria del poder polític. S’analitzarà la noció de puissance politique i el paper que assumeix la sobirania com a principi d’unificació, continuïtat i legitimació de l’autoritat dins l’Estat. En aquest context, s’examinarà la progressiva restitució d’un pla de transcendència després de la ruptura introduïda per la modernitat, és a dir, la reconstrucció d’un principi superior d’autoritat capaç de garantir l’ordre polític i limitar la contingència del conflicte. Finalment, s’abordarà la consolidació de l’Estat absolutista modern i els seus principals mecanismes de legitimació, atenent la relació entre sobirania, autoritat, dret i centralització del poder.
Materials:
» Bodin, Los seis libros de la república
» [ Guía d’estudi ]
Estudio preliminar de Pedro Bravo Gala (selecció en substitució de les notes del professor)
Pràctica:
Comenta el capítulo VIII del Libro I, «De la soberanía» págs. 46-66.
.
Sessió 11/28 d’octubre
Continguts:
Thomas Hobbes com una formulació contractualista de l’Estat modern i com un dels antecedents fonamentals del liberalisme anglosaxó. S’analitzarà el gir epistèmic associat a la Nuova Scienza i la voluntat d’aplicar un mètode sistemàtic a l’estudi de la política, especialment a través del mètode resolutiu-compositiu, que permet descompondre els fenòmens polítics en els seus elements bàsics per reconstruir-ne posteriorment l’ordre. En aquest marc, s’abordarà l’antropologia política negativa de Hobbes, basada en una concepció conflictiva de les relacions humanes i en la necessitat d’un poder comú capaç de garantir la seguretat. El contractualisme permetrà així explicar la constitució del Leviathan com a resposta al problema de l’estat de naturalesa i de la guerra civil. Finalment, es presentarà la interpretació de C. B. Macpherson sobre la teoria política de l’individualisme possessiu, que vincula la concepció hobbesiana de l’individu amb les transformacions socials i econòmiques que acompanyen l’emergència de la societat moderna.
Materials:
» Video de la sèrie La Travesía sobre Hobbes
» C.B. Macpherson, La teoría política del individualismo posesivo.
» Thomas Hobbes, Leviathan
» [ Guía d’estudi ] Notes del professor: la primera modernitat. Maquiavel i Hobbes.
Pràctica:
Comenta els capítols XVII i XVIII de Leviatán.
.
28 d’Octubre data límit per entregar la pràctica 1
.
Sessió 12/2 de novembre
Continguts:
El iusnaturalisme i la teoria política moderna. Aproximació al iusnaturalisme com una de les principals tradicions de la teoria política moderna i al paper del dret natural en la fonamentació de l’ordre polític. S’analitzarà el mètode de la dogmàtica, orientat a la construcció sistemàtica de principis i conceptes jurídics i polítics a partir de premisses generals. En aquest context, s’abordarà el problema de l’antropologia política moderna a partir de la tensió entre dues concepcions de l’individu: d’una banda, l’individu autònom i prepolític de la tradició contractualista; de l’altra, el simbiont, entès com un subjecte constitutivament inserit en comunitats, institucions i relacions de dependència. La contraposició entre Hobbes i Johannes Althusius permetrà explorar aquesta divergència i les seves conseqüències per a la concepció de la sobirania. Finalment, s’examinarà la relació entre sobirania i govern multinivell, tot introduint les bases teòriques del federalisme i les formes de distribució territorial i funcional del poder.
Materials:
» Johannes Althusius, La Política
» UNAM, El iusnaturalismo moderno
» [ Guía d’estudi ] Fragments de Joaquín Abellan sobre Althusius (p. 19 i següents, punt 2)
Pràctica:
Comenta el fragment de La Política d’Althusius en relació a l’antropologia política de Hobbes.
.
Sessió 13/04 de novembre
Continguts:
L’anomalia de Spinoza en el cànon de la Teoria Política. Aproximació al pensament polític de Baruch Spinoza com una ruptura amb les principals categories de la teoria política moderna i amb la tradició que tendeix a fonamentar l’ordre polític en la transcendència, la sobirania o la unitat. S’analitzarà el entendiment com a noció simultàniament epistèmica, metodològica i teoricopolítica, vinculada a una concepció immanent del coneixement i de l’acció. En aquest marc, s’abordarà la noció de democràcia absoluta com a alternativa radical a l’absolutisme monàrquic i com a expressió política d’una potència col·lectiva que no pot ser reduïda a una única voluntat sobirana. L’ontologia spinozista permetrà així introduir els conceptes de multitud i de reductio ad unum, tot examinant la impossibilitat de dissoldre la pluralitat dels individus en una unitat política transcendent. Finalment, s’explorarà la concepció de la llibertat com a imperatiu del ser, entesa no com una concessió del poder sinó com una expressió de la potència d’existir i actuar dels individus i de la multitud.
Materials:
» Video de la sèrie La Travesía sobre Spinoza
» Negri, Antonio: Spinoza ayer y hoy
» Spinoza, Tratado Político
» [ Guía d’estudi ] Capítol d’Atilano Domínguez sobre Spinoza
Pràctica:
Comenta el capítulo XI del Tratado Político, «De la democracia».
.
Mapa de la Parte III
.
IV Part/La consolidació de la Modernitat
.
Sessió 14/09 de novembre
Continguts:
La Revolució Gloriosa de 1688. Estudi de la transformació de l’ordre polític anglès i de les condicions històriques que afavoreixen el naixement del liberalisme modern. A partir de John Locke, s’analitzarà la consolidació del paradigma polític de la modernitat i la seva relació amb el contractualisme de Hobbes, atenent tant les continuïtats com les ruptures entre ambdós autors. S’abordarà la nova articulació entre Estat i societat civil, així com la concepció lockeana del poder polític com a poder limitat i sotmès al dret. En aquest marc, s’examinarà la llibertat negativa vinculada a la propietat, l’autonomia individual i el mercat, i la seva relació amb la teoria de l’individualisme possessiu desenvolupada per C. B. Macpherson. La sessió permetrà, així, comprendre com el liberalisme contribueix a redefinir les relacions entre individu, propietat, societat i poder polític en el procés de consolidació de la modernitat.
Materials:
» Video de la sèrie La Travesía sobre John Locke
» C.B. Macpherson, La teoría política del individualismo posesivo.
» John Locke, Segundo tratado sobre el gobierno civil
» [ Guía d’estudi ] Notes del professor
Pràctica:
Comenta en relació amb Hobbes, els capítols 2 i 8 del Segundo Tratado sobre el Gobierno Civil.
.
Sessió 15/11 de novembre
Continguts:
La teoria política anglesa i la revolució americana. Aproximació a la tradició política anglesa i a la seva recepció i transformació en el context de la Revolució americana, atenent les tensions entre republicanisme i liberalisme que travessen la construcció del nou ordre polític. A partir de la interpretació de Bruce Ackerman, s’analitzarà la pluralitat de tradicions i llenguatges polítics que conflueixen en la fundació dels Estats Units i en la redefinició de la relació entre llibertat, govern i sobirania popular. S’abordarà també el problema del poder i el contrapoder en el debat sobre el federalisme, especialment en relació amb la distribució territorial i institucional de l’autoritat i amb la necessitat de limitar qualsevol concentració excessiva de poder. En aquest marc, es confrontaran les posicions d’Alexander Hamilton, John Jay i James Madison amb les de Thomas Jefferson, tot examinant les seves diferents concepcions sobre la república, la representació, el federalisme, la democràcia i el paper de les institucions en la protecció de la llibertat.
Materials:
» Hamilton versus Jefferson. Vídeo de la sèrie John Adams
» [ Guía d’estudi ] Notes del professor
Pràctica:
Comenta el vídeo de la sèrie John Adams en el que es confronten les visions de Hamilton i Jefferson.
.
Sessió 16/16 de novembre
Continguts:
L’Il·lustració francesa, 1: Montesquieu i l’esperit de les lleis. Aproximació al pensament polític de Montesquieu i a la seva contribució a la configuració del liberalisme continental, en el context de la Il·lustració francesa i de la crítica a les formes de poder arbitrari. A partir de De l’esprit des lois, s’analitzarà la relació entre les lleis, les formes de govern i les condicions socials i històriques en què es desenvolupen, així com la necessitat d’adaptar les institucions a la pluralitat de les societats. S’abordarà especialment el constitucionalisme i la consolidació de l’Estat de dret com a formes de limitació i ordenació del poder polític, amb especial atenció al principi de separació de poders i als mecanismes institucionals de control i contrapès. Finalment, s’examinarà la qüestió de la descentralització i de la distribució territorial del poder com a instruments complementaris per evitar-ne la concentració i preservar la llibertat política.
Materials:
» Montesquieu, El espíritu de las leyes.
» Althusser. Montesquieu, la política y la historia.
» Video, Pensamiento de Montesquieu
» Audio, La Ilustración francesa: Bayle, Montesquieu
» [ Guía d’estudi ] Notes del professor
Pràctica:
Comentar els capítols del Esperit de les lleis.
.
Sessió 17/18 de novembre
Continguts:
L’Il·lustració francesa, 2: Rousseau i la sobirania popular. Aproximació al pensament polític de Jean-Jacques Rousseau i a la seva crítica de les formes de dominació social i política pròpies de l’Antic Règim. S’analitzarà la relació entre llibertat, igualtat i sobirania popular, així com el pas de la voluntat individual a la voluntat general com a principi de legitimació de l’ordre polític. En aquest context, s’abordaran el contracte social, la sobirania indivisible i la participació ciutadana, tot examinant la tensió entre autonomia individual i autogovern col·lectiu. Finalment, es plantejarà la influència de Rousseau en la configuració del republicanisme democràtic modern i en les transformacions polítiques que culminaran en la Revolució francesa.
Materials:
» Vídeo de la sèrie La Travesía sobre Rousseau
» Rousseau, El contrato social
» [ Guía d’estudi ] Notes del professor
Pràctica:
Comenta los capítulos 1 a 3 del libro I de El Contrato Social.
.
Sessió 18/23 de novembre
Continguts:
La Revolució de 1789 i els fonaments de l’Estat nacional. Aproximació a la Revolució francesa com a moment decisiu en la transformació de les categories de sobirania, ciutadania i representació, i en la consolidació de l’Estat nacional modern. A partir de Sieyès i Robespierre, s’analitzaran dues concepcions complementàries i alhora tensionades de la sobirania popular i de l’ordre republicà. S’abordarà el pensament de Sieyès sobre el Tercer Estat, la Nació i el poder constituent, així com la seva contribució a la redefinició de la representació política i a la legitimació d’un nou ordre institucional. En paral·lel, s’examinarà el republicanisme de Robespierre i la seva concepció de la virtut cívica com a principi de transformació política i de regeneració moral de la comunitat. La sessió permetrà explorar així les tensions entre representació i participació, sobirania constituent i poder constituït, així com entre llibertat individual, igualtat política i ideal republicà.
Materials:
» Emmanuel Sieyès, ¿Qué es el tercer Estado?
» [ Guía d’Estudi ] Introducción de Ramón Máiz
» Máiz, Ramón, fragmento sobre la idea de Nación en Sieyès
» Robespierre, Sobre los principios de moral política
» Labica, Georges: Robespierre. Una política de la filosofía
Pràctica:
Comentari de les pàgines 3-18 de Qué es el tercer Estado.
.
Sessió 19/25 de novembre
Continguts:
Aproximació a les respostes liberals davant les transformacions socials i polítiques desencadenades per la Revolució francesa i la consolidació de la societat de masses. A partir de Benjamin Constant, Alexis de Tocqueville i John Stuart Mill, s’analitzarà la voluntat de conciliar la defensa de les llibertats individuals i les institucions representatives amb la necessitat de preservar l’ordre polític i evitar els riscos de la revolució, la tirania de la majoria i la inestabilitat social. S’abordaran les diferents concepcions de la llibertat, la representació, la participació política i el paper de les elits en les societats liberals, així com la tensió entre democràcia i govern representatiu. Finalment, s’examinarà com aquests autors contribueixen a configurar un liberalisme reformista capaç d’incorporar progressivament demandes d’igualtat i participació sense renunciar als mecanismes institucionals de limitació del poder.
Materials:
» Tocqueville, Alexis, selección de textos
» Vídeo de Eduardo Nolla sobre la igualdad en Tocqueville
» Stuart Mill, John, Consideraciones sobre el gobierno representativo
» Vídeo de la serie La Travesía sobre el utilitarismo de Bentham y Mill.
» Constant, Benjamin, La libertad de los antiguos comparada a la libertad de los modernos
» Video sobre Constant y la libertad.
» [ Guía d’estudi ] Capítols V i VI del manual, dedicats a Tocqueville i Stuart Mill
Pràctica:
Comenta el capítol VIII de Consideraciones sobre el gobierno representativo o algun dels textos de Tocqueville.
.
Sessió 20/30 de novembre
Continguts:
El pensament del conservadorisme reaccionari. Aproximació al pensament conservador i reaccionari com a resposta a la ruptura de l’ordre polític tradicional provocada per la Revolució francesa i a la crisi dels fonaments religiosos, socials i institucionals de l’Antic Règim. A partir d’Edmund Burke i Joseph de Maistre, s’analitzaran les crítiques a la racionalització abstracta de la política, al contractualisme i a la pretensió revolucionària de fundar ex novo l’ordre social, així com la defensa de la tradició, l’autoritat i la continuïtat històrica. S’abordarà la reacció a la Revolució de 1789 —i no de 1798— i el paper de la contrarevolució, en diàleg amb la lectura de Paolo Virno sobre les formes de recuperació i neutralització de l’impuls revolucionari. En aquest context, s’examinarà la recepció del tradicionalisme reaccionari a Espanya a través de Juan Donoso Cortés i Jaume Balmes, atenent les seves diferents respostes davant la secularització, el liberalisme i la crisi de l’ordre tradicional. Finalment, es plantejarà la reacció no només com una defensa del passat, sinó també com un pensament de la superació dels èxits de la revolució, capaç d’articular formes de contrahegemonia, recuperació i reordenació política dels seus llegats.
Materials:
» [ Guía d’estudi ] Capítol I, de J. Abellán, Reacciones a la Revolución Francesa.
Pràctica:
Pendent d’assignació.
.
Sessió 21/02 de desembre
Continguts:
Primer feminisme: Mary Wollstonecraft i Olympe de Gouges. Aproximació als orígens del pensament feminista modern a partir de les obres de Mary Wollstonecraft i Olympe de Gouges, i a la seva crítica de les exclusions de les dones dels principis universals de llibertat, igualtat i ciutadania proclamats per la modernitat política. S’abordarà el problema de la Teoria Política des de la perspectiva de gènere, atenent la manera com les categories aparentment universals de la disciplina han estat construïdes a partir d’experiències i formes d’autoria predominantment masculines, en diàleg amb les aportacions de Donna Haraway. En aquest marc, s’analitzarà la configuració del cànon de la Teoria Política, els seus formats d’autoria i els mecanismes d’inclusió i exclusió de les dones en la tradició del pensament polític. Finalment, s’introduirà l’òptica feminista com una transformació tant heurística com hermenèutica: no només incorpora nous objectes, subjectes i problemes d’anàlisi, sinó que permet rellegir críticament conceptes i textos canònics a partir de les relacions de poder, les experiències situades i les formes de dominació vinculades al gènere.
Materials:
» Mary Wollstonecraft, Vindicació dels drets de la dona
» Mary Wollstonecraft y Teoría King Kong
» Vídeo sobre la historia del feminismo
» Vídeo de Alba Lafarga sobre Mary Wollstonecraft
» Vídeo de Montserrat Galcerán sobre Mary Wollstonecraft
» [ Guía d’estudi ] Wollstonecraft, referente feminista
Pràctica:
Comentar els capítols 4 i/o 12 de Vindicació dels drets de la dona
.
Sessió 22/09 de desembre
Continguts:
Consideracions preliminars sobre les utopies com a artefactes teòrics per pensar la política. Aproximació a les utopies com a formes de pensament polític que permeten imaginar, representar i sotmetre a crítica els ordres socials existents, tot explorant la relació entre descripció de la realitat, crítica del present i projecció d’alternatives. S’analitzarà el desenvolupament de les utopies de la modernitat, des de Utopia de Thomas More fins a les propostes de Giovanni Pico della Mirandola i Tommaso Campanella, atenent la seva relació amb les transformacions culturals, polítiques i antropològiques de la modernitat. En aquest marc, s’abordarà el socialisme com a utopia i la seva voluntat de formular formes alternatives d’organització de la producció, la propietat i la vida col·lectiva. Finalment, s’estudiaran les principals expressions del socialisme utòpic, especialment les propostes de Charles Fourier, Henri de Saint-Simon i Robert Owen, tot examinant tant la seva crítica de l’ordre social existent com els seus projectes de reorganització de la societat i els seus límits com a formes de transformació política.
Materials:
» [ Guía d’estudi ] Rafael del Águila, El socialismo utópico, pàg. 66 i ss.
» Francisco Fernández Buey, La utopía frente al pensamiento utópico i Utopía.
Pràctica:
Comenta el capítol III de El falansterio, de Charles Fourier.
.
Sessió 23/14 de desembre
Continguts:
Socialisme científic: Marx i Engels. Aproximació al pensament de Karl Marx i Friedrich Engels i a la seva proposta de superar el socialisme utòpic mitjançant una anàlisi materialista de les estructures socials, econòmiques i històriques. S’examinaran els fonaments filosòfics de l’obra de Marx, especialment el debat amb els joves hegelians i la transformació crítica de la dialèctica hegeliana, així com la relació entre materialisme, dialèctica i concepció de la història. A partir del materialisme històric, s’abordarà la interpretació de les formes de producció, les relacions de classe i els conflictes socials com a elements centrals de la dinàmica històrica, amb especial atenció al Manifest del Partit Comunista. En paral·lel, s’introduirà la crítica de l’economia política desenvolupada a El Capital, centrada en conceptes com mercaderia, valor, treball, plusvàlua i acumulació. Finalment, s’analitzarà la concepció marxiana de la condició humana a partir de l’ontologia del fer i de la figura de l’homo faber, així com la seva relació amb l’alienació, l’explotació i la constitució de la condició proletària dins les relacions socials capitalistes.
Fonts:
Karl Marx, Manifest del partit comunista.
Karl Marx, El Capital.
Materials:
» Vídeo sobre la figura i pensament de Marx (disposa de subtítols en català i castellà)
» Video d’introducció didàctica al materialisme històric
» David Harvey Reading Marx’s Capital i David Harvey on Karl Marx (anglès)
» [ Guía d’estudi ] Ramón Máiz, Karl Marx: De la superación del Estado a la Dictadura del Proletariado
Pràctica:
Comentari del primer capítol del Manifest Comunista.
.
Sessió 24/16 de desembre
Continguts:
La concepció antagonista de la política i la lluita de classes. Aproximació a la concepció marxiana de la política com a expressió de l’antagonisme social i de les relacions de classe, entenent el conflicte entre capital i treball com un element estructural de la societat moderna. S’analitzarà la lluita de classes com a motor de transformació històrica i el paper de la revolució en l’enderrocament de l’ordre burgès i en la constitució d’un nou subjecte polític. En aquest marc, s’abordaran els conceptes d’alienació i subjectivitat proletària, atenent la manera com les relacions capitalistes condicionen l’experiència del treball, la consciència i les possibilitats d’acció col·lectiva. Es plantejarà també una lectura de la llibertat republicana com a emancipació, vinculant la llibertat a la superació de les formes de dependència i dominació social. Finalment, s’examinarà l’horitzó marxista de superació de l’Estat nacional i del capitalisme a través del comunisme, entès com una societat sense classes i orientada a l’abolició de les formes estructurals de dominació.
Materials:
Vídeo de La Travesía sobre Marx
Althusser, Louis: La revolución teórica de Marx i Para leer el capital, Siglo XXI.
Arendt, Hannah: Karl Marx y la tradición del pensamiento político occidental, Editorial Encuentro.
Harnecker, Marta: Los conceptos elementales del materialismo histórico. Siglo XXI.
Lenin, V. I.: El Estado y la revolución.
Martínez Marzoa, Felipe: La filosofía de El Capital de Marx, Taurus.
Negri, Antonio: Marx más allá de Marx, Akal.
.
Sessió 25/21 de desembre
Continguts:
Anarquisme. Aproximació a les premisses filosòfiques i polítiques de l’anarquisme i a la seva crítica de l’Estat, l’autoritat i les formes de dominació. S’abordarà el pensament de Max Stirner i L’Únic i la seva propietat, tot examinant la seva concepció radical de l’individu, l’autonomia i la llibertat i la seva relació amb l’individualisme modern. A continuació, s’analitzarà l’escissió de la Primera Internacional entre les tendències autoritàries i llibertàries, atenent les diferents concepcions de l’organització revolucionària, el paper de la classe obrera i la relació entre emancipació social i poder polític. En aquest context, s’estudiarà la crítica de Mikhail Bakunin a l’Estat i la seva defensa de l’acció revolucionària i de l’organització federalista dels treballadors. Finalment, s’abordarà el pensament de Piotr Kropotkin i el concepte de suport mutu com a principi d’organització social alternatiu a les concepcions competitives de la societat, explorant les seves implicacions per a una teoria política de la cooperació i l’autogovern.
Materials:
» Mijaíl Bakunin, Escritos de Filosofía Política
» Petr Kropotkin, El apoyo mutuo
» [ Guía d’estudi ] Capítol de José Álvarez Junco, La teoría política del anarquismo.
Pràctica:
Comenta el capítol VII de El apoyo mutuo.
.
Data límit per entregar la pràctica 2
.
Sessió 25/23 de desembre
Continguts:
Sessió de revisió de matèria, dubtes i preparació de l’examen
