Sep
11
2024/25 Teoria Política I
- POSTED BY Mundus IN Academia | Docència | Teoría Política
Programació i avaluació
[ Última actualització 11.09.2024 ]
Un total de 26 sessions, els dilluns de 10h00 a 12h00 i els dimecres de 8h00 a 10h00 entre el 16 de Setembre i el 18 de Desembre, a l’aula D203. Es tracta d’una visió de la Teoria Política des dels seus començaments fins els inicis del món contemporani.
Avaluació continuada: un 50% de la nota resulta de l’examen final amb un (eventual) examen de recuperació posterior. L’altre 50% de la nota resulta de l’avaluació d’un mínim de 2 pràctiques (25%+25%) a fer d’entre totes les que es proposen al llarg del curs. Voluntariament es poden fer més pràctiques (en aquest cas, la nota final de la part pràctica resultarà de la mitjana de les dues notes més elevades). S’hauran d’entregar, a l’aula i en paper, en dates límit del 30 d’octubre (pràctica 1) i 18 de desembre (pràctica 2).
Avaluació única: un 100% de la nota resulta de l’examen.
Assistència i participació: l’absentisme dels últims anys és un fet molt preocupant. Per aquest motiu, la bona assistència (no venir a l’aula per ficar-se amb l’ordinador al fons) i participació (fer intervencions en línia amb l’argumentació i desenvolupament de la classe) tindran un valor que pot incrementar la nota definitva fins al 20%. El professor es reserva la possibilitat de fer controls d’assistència en funció del desenvolupament del curs.
.
Manuals
Els manuals son bones eines per aconseguir una certa seguretat quan un estudiant vol una primera aproximació a la matèria. Tot amb tot, un manual és més aviat un començament que no pas un punt final. Per això els capítols del manual assenyalats en cada cas poden servir com a guió, però només és amb la docència i, sobre tot, amb les lectures i la participació a l’aula on s’acaba de formar el corpus total de l’assignatura.
Aquests són alguns dels manuals de referència:
» ÁGUILA, R.; VALLESPÍN, F. (eds.): La democracia en sus textos. Madrid.: Alianza, cop. 1998
» ANTÓN, J. (ed.): Ideologías y movimientos políticos contemporáneos. Tecnos, Madrid, 1998
» SABINE, G.H., Historia de la Teoría Política. Fondo de Cultura Económica. México, 2006
» TOUCHARD, J., Historia de las Ideas Políticas. Tecnos, Madrid, 2004
» VALLESPÍN, F. (comp.): Historia de la teoría política. Madrid : Alianza, 2002, vol. 1.
.
Pràctiques
Encara que d’entrada pugui semblar que una matèria com la Teoria Política no pot tenir pràctiques, teoritzar és una pràctica en si mateix; la pràctica teòrica. El comentari de text serà la forma bàsica de pràctica. De forma orientativa podeu consultar aquí com es fa un comentari de text.
Aquest curs modificarem el format de la pràctica per tal d’adaptar-lo a l’ús (i evitar-ne l’abús) de la IA. El format de les pràctiques haurà de tenir les següents característiques:
Format:
Portada amb títol; nom i cognoms; grup i curs actual (2024/25)
Extensió:
Màxim de 10 pàgines i mínim de 7, a espai i mig, marges de 2,5cm i lletra Times New Roman
Contingut:
Segona pàgina amb índex en la que s’ha de seguir la següent estructura:
» Introducció: breu exposició del contingut, hipòtesi argumental general i parts en que s’organitza aquest.
» Cos argumental: nombre d’apartats variable, però no més de 3 o 4.
» Conclusions: principals arguments demostrats.
» Cites i bibliografia: les cites hauran de ser pertinents i d’estar referenciades amb els criteris de Chicago.
Citació:
Per reforçar els arguments s’hauran d’emprar referències als textos comentats i obres d’autors que han escrit sobre el tema, degudament citats i llistats a la bibliografia.
ATENCIÓ: L’incompliment d’aquestes bases exclou la pràctica de l’avaluació.
.
Taula de sessions i continguts
La següent taula de continguts és flexible fins el moment en que es fa la classe següent que passa a estar consolidada (en cas contrari, qualsevol canvi es farà saber). Més que un programa inamovible és un full de ruta per anar fent camí. L’assignatura la farem entre totes i tots. Més ens impliquem en la seva realització, millor per a tothom. Sentiu-vos lliures de fer sugerències, crítiques i/o aportacions.
.
Sessió 1/16 de setembre
Continguts:
Presentació i organització de l’assignatura. Què és la Teoria Política? Objecte i definició. En que consisteix la Teoria Política? Quina és la seva relació disciplinar amb la resta de ciències polítiques i socials?
Capítol de referència:
» Vallespín, Fernando (1992): «Aspectos metodológicos en la Historia de la Teoría Política», pàgs. 19-49.
» [ Guía d’estudi ] Notes del professor per les sessions 1 i 2
Materials:
» Vídeo de l’entrevista de Günter Gaus a Hannah Arendt
.
Sessió 2/18 de setembre
Continguts:
El mètode de la teoria. La pràctica teòrica. Conceptes bàsics. Textualisme, contextualisme i intencionalisme. Historicisme i presentisme. Història dels conceptes (Begriffsgeschichte). Mètode genealògic.
Capítol de referència:
» Vallespín, Fernando (1992): «Aspectos metodológicos en la Historia de la Teoría Política», pàgs. 19-49.
Materials:
» [ Guía d’estudi ] Notes del professor per les sessions 1 i 2 (segona part de les corresponents a la sessió anterior)
Pràctica:
Comenta el video de Hannah Arendt, destacant quin es el status de la Teoria Política respecte a la Filosofia Política, quina és la relació del teòric polític respecte a la política i altres elements continguts en les paraules de la teòrica.
.
I Part/Teoria política en el món antic
.
Sessió 3/25 de setembre
Continguts:
Origens de la Teoria Política: bases institucionals de la polis. La Teoria Política en el context democràtic: quin suport teòric precisa la democràcia pel seu bon funcionament: isegoria i isonomia. Robert Dahl: condicions de la democràcia. Els sofistes. Tucídides i el Discurs fúnebre de Pericles: una defensa del sistema de govern d’Atenes.
Materials:
» Vídeo de la sèrie La Travesía sobre los sofistas (Protágoras y Gorgias)
» Solana Dueso, José (2013): Los sofistas, Madrid: Alianza Universidad
» Solana Dueso, José Sócrates, el maestro de Grecia
» Tucídides, Discurso fúnebre de Pericles
» [ Guía d’estudi ] Notes del professor: Teoria Política a Grècia i Roma.
Pràctica:
Comentari del text de Tucídides, Discurs fúnebre de Pericles
.
Sessió 4/30 de setembre
Continguts:
La crítica filosòfica de la Teoria Política, 1: Platò. Context de la crisi de la democràcia: la mort de Sòcrates. La política com dimensió d’un sistema de pensament filosòfic. Epistemologia idealista (la sofística com doxa, la filosofia com episteme) i mètode socràtic (els diàlegs). Ontologia del dualisme trascendental: món de les idees i praxis política. Antropologia política del ciutadà: el basileus o rei-filòsof. La naturalització tripartita de l’ordre agrari. La forma de govern de la república (la Politeia). Les formes de govern ideals i imperfectes (pures i corruptes): les bases de l’anaciclosi.
Materials:
» Video de la sèrie La Travesía sobre Platón
» Capítol de García Gual (p.54-166): Historia de la Teoría Política de F. Vallespín. Plató a partir de la pàgina 117.
» [ Guía d’estudi ] Notes del professor: Teoria Política a Grècia i Roma.
Pràctica:
Comenta el següent fragment de la República (la Politeia) de Plató.
.
Sessió 5/2 d’octubre
Continguts:
La crítica filosòfica de la Teoria Política, 2: Aristòtil. Una figura inmersa en les transformacions imperials de la Macedònia d’Alexandre Magne. Formació amb Platò. Sistema de pensament filosòfic en tensió amb les realitats polítiques del moment. El «gir empíric» cap a l’anàlisi concret de les formes constitucionals.La condició humana: «paraula» (logos) i no «veu» (phoné). L’home com animal polític (zoon politikon). La finalitat última de la polis i el perfeccionisme moral republicà. Formes de govern i teoria de l’anaciclosi.
Materials:
» Vídeo de sèrie La Travesía sobre Aristóteles.
» Capítol de García Gual (p.54-166): Historia de la Teoría Política de F. Vallespín. Aristòtil a partir de la pàgina 140.
» [ Guía d’estudi ] Notes del professor: Teoria Política a Grècia i Roma.
Pràctica:
Comentari dels següents fragments de La Política: pàgs. 27-30, 99-198 i 219-221.
.
Sessió 6/07 d’octubre
Continguts:
Història i dret: la Teoria Política romana. Els règims polítics, els seus equilibris i metamorfosis. Polibi de Megalòpoli i la teoria de l’anaciclosi. La «constitució» de l’Imperi global en el capitalisme i la noció contemporànea d’anaciclosi (Hardt i Negri).
Materials:
» Hardt, M. y A. Negri (2000): Imperio, fragment sobre Polibi
» [ Guía d’estudi ] Notes del professor: Teoria Política a Grècia i Roma
Pràctica:
Escriu un breu assaig relacionant la teoria de Polibi amb la governança d’un món globalitzat (no més de 4 pàgines, DIN A4, 12pt espai i mig, lletra times. Recordem que per poder optar a l’avaluació continuada, s’han d’entregar a l’aula i en paper abans el 30 d’Octubre).
.
Sessió 7/9 d’octubre
Continguts:
Evitar l’anaciclosi, lograr l’estabilitat i l’equilibri polític de les formes de govern. Ciceró i la constitució mixta.
Materials:
» Fragment de Cicero sobre les formes de govern
» Vídeo de Francisco Pina Polo: Cicerón el filósofo que amaba la política (sobre el mérito, minuto ’37; sobre la tiranía, minuto ’50)
» [ Guía d’estudi ] Notes del professor: Teoria Política a Grècia i Roma
Pràctica:
Comenta el fragment de Cicero.
.
Sessió 8/14 d’octubre
Continguts:
Contingència i providència en la fi de l’Imperi. Sèneca i l’Estoïcisme. Límit interior i exterior. El concepte clàssic de la llibertat republicana: la llibertat com a «no-dominació».
Materials:
» Vídeo de la sèrie La Travesía sobre Séneca y el estoicismo
» Sèneca, De la Ira.
» [ Guía d’estudi ] Notes del professor: Teoria Política a Grècia i Roma
Pràctica:
Llegeix De la Ira i comenta el capítol II del Llibre I amb especial atenció a l’importància de la contenció estoica.
.
II Part/Teoria Política de la primera modernitat
.
Sessió 9/16 d’octubre
Continguts:
La secularització de la política i la fi de l’Edat Mitjana. La formació de l’Estat modern. La revolució científica, l’antropocentrisme. El redescobriment del pla d’inmanència. La modernitat i la teorització de la política. Les ciutats-Estat d’Itàlia.
Materials:
» [ Guía d’estudi ] Notes del professor: la primera modernitat. Maquiavel i Hobbes.
» Video El nacimiento del Estado moderno
Pràctica: d’acord amb el que hem vist a classe i el que figura a les notes del professor, escriu un assaig per respondre, de manera raonada i amb referències al món actual, a la pregunta següent: fins a quin punt la modernitat és encara vigent?
.
Sessió 9/21 d’octubre
Continguts: La ciutat-Estat del Renaixement. Maquiavel i la secularització de la política. El State-building. La sobirania i el poder constituent.
Materials:
» Maquiavel, El Príncipe
» Maquiavel, Discursos sobre la década primera de Tito Livio
» Althusser, Louis: Maquiavelo y nosotros
» Skinner, Quentin: Maquiavelo
» Lefort, Claude: entrevista sobre Maquiavelo
» [ Guía d’estudi ] Notes del professor: la primera modernitat. Maquiavel i Hobbes.
Pràctica:
Fes el comentari dels següents fragments de Maquiavel.
.
Sessió 10/23 d’octubre
Continguts:
El nacimiento de la sobirania moderna: Jean Bodin. La puissance y la restitución del plano de trascendencia tras la ruptura de la modernidad. El moderno Estado absolutista y su modo de legitimación.
Materials:
» Bodin, Los seis libros de la república
» [ Guía d’estudi ] Estudio preliminar de Pedro Bravo Gala (selecció en substitució de les notes del professor)
Pràctica:
Comenta el capítulo VIII del Libro I, «De la soberanía» págs. 46-66.
.
Sessió 11/28 d’octubre
Continguts:
Leviathan i la variant contractualista de l’Estat absolutista: Thomas Hobbes. Les bases teòriques del liberalisme anglosaxon. El gir epistèmic de la Nuova Scienza. El mètode resolutiu-compositiu. L’antropologia política negativa. El contractualisme i Leviathan. La teoria política de l’individualisme possessiu (C.B. Macpherson)
Materials:
» Video de la sèrie La Travesía sobre Hobbes
» C.B. Macpherson, La teoría política del individualismo posesivo.
» Thomas Hobbes, Leviathan
» [ Guía d’estudi ] Notes del professor: la primera modernitat. Maquiavel i Hobbes.
Pràctica:
Comenta els capítols XVII i XVIII de Leviatán.
.
Data límit per entregar la pràctica 1
.
Sessió 12/30 d’octubre
Continguts:
El iusnaturalisme i la teoria política moderna. El mètode de la dogmàtica. L’antropologia politica moderna: individu o simbiont? Hobbes versus Althusius. Sobirania i govern multinivell: les bases teòriques del federalisme.
Materials:
» Johannes Althusius, La Política
» UNAM, El iusnaturalismo moderno
» [ Guía d’estudi ] Fragments de Joaquín Abellan sobre Althusius (p. 19 i següents, punt 2)
Pràctica:
Comenta el fragment de La Política d’Althusius en relació a l’antropologia política de Hobbes.
.
Sessió 13/04 de novembre
Continguts:
L’anomalia de Spinoza en el canon de la Teoría Política. El entendimiento como noción epistémica, metodológica y teórico-política. La democràcia absoluta ante el absolutismo monárquico. Ontologia i multitud, la imposibilidad de la reductio ad unum. La libertad como imperativo del ser.
Materials:
» Video de la sèrie La Travesía sobre Spinoza
» Negri, Antonio: Spinoza ayer y hoy
» Spinoza, Tratado Político
» [ Guía d’estudi ] Capítol d’Atilano Domínguez sobre Spinoza
Pràctica:
Comenta el capítulo XI del Tratado Político, «De la democracia».
.
Mapa de la Parte II
..
III Part/Teoria política de la segona modernitat
.
Sessió 14/06 de novembre
Continguts:
La Revolució Gloriosa de 1688. El neixement del liberalisme: John Locke. La consolidació del paradigma de la modernitat. Continuitat i ruptura amb Hobbes. L’Estat i la societat civil. La llibertat negativa de la propietat i el mercat en el marc de la teoria política de l’individualisme possessiu (Mcpherson).
Materials:
» Video de la sèrie La Travesía sobre John Locke
» C.B. Macpherson, La teoría política del individualismo posesivo.
» John Locke, Segundo tratado sobre el gobierno civil
» [ Guía d’estudi ] Notes del professor
Pràctica:
Comenta en relació amb Hobbes, els capítols 2 i 8 del Segundo Tratado sobre el Gobierno Civil.
.
Sessió 15/11 de novembre
Continguts:
La teoria política anglesa i la revolució americana. Republicanisme i liberalisme (Bruce Ackerman). Poder i contrapoder en el debat sobre el federalisme. Hamilton, Jay i Madison versus Jefferson.
Materials:
» Hamilton versus Jefferson. Vídeo de la sèrie John Adams
» [ Guía d’estudi ] Notes del professor
Pràctica:
Comenta el vídeo de la sèrie John Adams en el que es confronten les visions de Hamilton i Jefferson.
.
Sessió 16/13 de novembre
Continguts:
L’Il·lustració francesa, 1: Montesquieu i l’esperit de les lleis. El liberalisme continental. Constitucionalisme i Estat de dret. La separació de poders. Descentralització.
Materials:
» Montesquieu, El espíritu de las leyes.
» Althusser. Montesquieu, la política y la historia.
» [ Guía d’estudi ] Notes del professor
Pràctica:
Comentar els capítols del Esperit de les lleis.
.
Sessió 17/18 de novembre
Continguts:
L’Il·lustració francesa, 2: Rousseau. El contracte social. La voluntat general. Més enllà de l’individualisme metodològic.
Materials:
» Vídeo de la sèrie La Travesía sobre Rousseau
» Rousseau, El contrato social
» [ Guía d’estudi ] Notes del professor
Pràctica:
Comenta los capítulos 1 a 3 del libro I de El Contrato Social.
.
Sessió 18/20 de novembre
Continguts:
La Revolució de 1789 i les fonaments de l’Estat nacional: Sieyès i Robespierre. Sieyès: el tercer Estat i la Nació. Robespierre i el perfeccionisme moral del republicanisme.
Materials:
» Emmanuel Sieyès, ¿Qué es el tercer Estado?
» [ Guía d’Estudi ] Introducción de Ramón Máiz
» Máiz, Ramón, fragmento sobre la idea de Nación en Sieyès
» Robespierre, Sobre los principios de moral política
» Labica, Georges: Robespierre. Una política de la filosofía
Pràctica:
Comentari de les pàgines 3-18 de Qué es el tercer Estado.
.
Sessió 19/27 de novembre
Continguts:
El conservadurisme liberal conciliador de les élites més ellà de la Revolució de 1789: Stuart Mill, Tocqueville, Constant.
Materials:
» Tocqueville, Alexis, selección de textos
» Vídeo de Eduardo Nolla sobre la igualdad en Tocqueville
» Stuart Mill, John, Consideraciones sobre el gobierno representativo
» Vídeo de la serie La Travesía sobre el utilitarismo de Bentham y Mill.
» Constant, Benjamin, La libertad de los antiguos comparada a la libertad de los modernos
» Video sobre Constant y la libertad.
» [ Guía d’estudi ] Capítols V i VI del manual, dedicats a Tocqueville i Stuart Mill
Pràctica:
Comenta el capítol VIII de Consideraciones sobre el gobierno representativo o algun dels textos de Tocqueville.
.
Sessió 20/27 de novembre
Continguts:
El pensament del consevadurisme reaccionari: Edmund Burke, Joseph de Maistre. La reacció a la Revolució de 1798 i el paper de la «contrarrevolució» (Virno). La recepció reaccionària al pensament polític tradicionalista a Espanya: Juan Donoso Cortés i Jaume Balmes. Un pensament de la superació dels èxits de la revolució: contra-hegemonia, recuperació.
Materials:
» [ Guía d’estudi ] Capítol I, de J. Abellán, Reacciones a la Revolución Francesa.
Pràctica:
Pendent d’assignació.
.
Sessió 21/02 de desembre
Continguts:
Primer feminisme: Mary Wollstonecraft i Olympe De Gouges. El problema de la Teoria Política i la perspectiva de gènere (Haraway). Canon de la Teoria Política, formats d’autoria i dones. Òptica feminista, canvis heurístics i hermènutics.
Materials:
» Mary Wollstonecraft, Vindicació dels drets de la dona
» Mary Wollstonecraft y Teoría King Kong
» Vídeo sobre la historia del feminismo
» Vídeo de Alba Lafarga sobre Mary Wollstonecraft
» Vídeo de Montserrat Galcerán sobre Mary Wollstonecraft
» [ Guía d’estudi ] Wollstonecraft, referente feminista
Pràctica:
Comentar els capítols 4 i/o 12 de Vindicació dels drets de la dona
.
Sessió 22/02 de desembre
Continguts:
Consideracions preliminars sobre les utopies com artefactes teòrics per pensar la política. Les utopies de la modernitat: Moro, della Mirandola, Campanella. El Socialisme com a utopia. Socialisme utòpic: Fourier, Saint-Simon, Owen.
Materials:
» [ Guía d’estudi ] Rafael del Águila, El socialismo utópico, pàg. 66 i ss.
» Francisco Fernández Buey, La utopía frente al pensamiento utópico i Utopía.
Pràctica:
Comenta el capítol III de El falansterio, de Charles Fourier.
.
Sessió 23/09 de desembre
Continguts:
Socialisme científic: Marx i Engels. El suport filosòfic de l’obra de Marx: els joves hegelians i el materialisme dialèctic. Filosofia de la història i materialisme històric: Manifest del partit comunista. La critica de l’economia política: El Capital. La condició humana (ontologia del fer i homo faber) i l’explotació (la condició proletària).
Materials:
» Vídeo sobre la figura i pensament de Marx (disposa de subtítols en català i castellà)
» Video d’introducció didàctica al materialisme històric
» David Harvey Reading Marx’s Capital i David Harvey on Karl Marx (anglès)
» [ Guía d’estudi ] Ramón Máiz, Karl Marx: De la superación del Estado a la Dictadura del Proletariado
Pràctica:
Comentari del primer capítol del Manifest Comunista.
.
Sessió 24/11 de desembre
Continguts:
La concepció antagonista de la política i la lluita de classes. La Revolució i l’enderrocament de l’ordre burgés. Alienació i subjectivitat proletària. Lectura de la llibertat republicana com a emancipació. Més enllà de l’Estat nacional: el comunisme i la societat sense classes ni dominació.
Materials:
Althusser, Louis: La revolución teórica de Marx i Para leer el capital, Siglo XXI.
Arendt, Hannah: Karl Marx y la tradición del pensamiento político occidental, Editorial Encuentro.
Harnecker, Marta: Los conceptos elementales del materialismo histórico. Siglo XXI.
Lenin, V. I.: El Estado y la revolución.
Martínez Marzoa, Felipe: La filosofía de El Capital de Marx, Taurus.
Negri, Antonio: Marx más allá de Marx, Akal.
.
Sessió 25/16 de desembre
Continguts:
Anarquisme. Premises. Max Stirner i l’Únic i la seva propietat. Individualisme i llibertat. L’escisió a la Internacional: autoritaris i llibertaris. El paper de la classe obrera i l’Estat: Bakunin i l’Estat. Kropotkin i el suport mutuo.
Materials:
» Mijaíl Bakunin, Escritos de Filosofía Política
» Petr Kropotkin, El apoyo mutuo
» [ Guía d’estudi ] Capítol de José Álvarez Junco, La teoría política del anarquismo.
Pràctica:
Comenta el capítol VII de El apoyo mutuo (no més de 4 pàgines, DIN A4, 12pt espai i mig, lletra times. Recordem que per poder optar a l’avaluació continuada, s’ha d’entregar a l’aula i en paper abans el 20 de Desembre).
.
Data límit per entregar la pràctica 2
.
Sessió 25/18 de desembre
Continguts:
Sessió de revisió de matèria, dubtes i preparació de l’examen