2024/25 Ciència Política I

Programació i avaluació del curs

[ Última actualització 11.09.2024 ]

Un total de 26 sessions, els dimarts i dijous de 10h00 a 12h00 entre el 17 de Setembre i el 19 de Desembre, a l’aula 2101. Es tracta d’una introducció a la disciplina de la Ciència Política orientada especialment pels futurs sociólegs i sociòlogues.

Avaluació continuada: un 50% de la nota resulta de l’examen final amb un (eventual) examen de recuperació posterior. L’altre 50% de la nota resulta de l’avaluació d’un mínim de 2 pràctiques (25%+25%) a fer d’entre totes les que es proposen al llarg del curs. Voluntariament es poden fer més pràctiques (en aquest cas, la nota final de la part pràctica resultarà de la mitjana de les dues notes més elevades). S’hauran d’entregar, a l’aula i en paper, en dates límit del 30 d’octubre (pràctica 1) i 18 de desembre (pràctica 2).

Avaluació única: un 100% de la nota resulta de l’examen.

Assistència i participació: l’absentisme dels últims anys és un fet molt preocupant. Per aquest motiu, la bona assistència (no venir a l’aula per ficar-se amb l’ordinador al fons) i participació (fer intervencions en línia amb l’argumentació i desenvolupament de la classe) tindran un valor que pot incrementar la nota definitva fins al 20%. El professor es reserva la possibilitat de fer controls d’assistència en funció del desenvolupament del curs.

Avaluació única: un 100% de la nota resulta de l’examen amb possibilitat d’un examen de recuperació.

Manuals

Els manuals son bones eines per aconseguir una certa seguretat quan un estudiant vol una primera aproximació a la matèria. Tot amb tot, un manual és més aviat un començament que no pas un punt final. Per això els capítols del manual assenyalats en cada cas poden servir com a guió, però només és amb la docència i, sobre tot, amb les lectures (si és possible comentades amb els i les companyes) i la participació a l’aula on es forma el corpus de l’assignatura.

Aquests són alguns dels manuals de referència:

» Josep Maria Vallès, Ciència Política. Una introducció. Barcelona: Ariel.
» Gianfranco Pasquino (Ed): Manual de Ciencia Política. Madrid: Alianza Universidad.

Pràctiques

Encara que d’entrada pugui semblar que una matèria com la Teoria Política no pot tenir pràctiques, teoritzar és una pràctica en si mateix; la pràctica teòrica. El comentari de text serà la forma bàsica de pràctica. De forma orientativa podeu consultar aquí com es fa un comentari de text.

Aquest curs modificarem el format de la pràctica per tal d’adaptar-lo a l’ús (i evitar-ne l’abús) de la IA. El format de les pràctiques haurà de tenir les següents característiques:

Format:
Portada amb títol; nom i cognoms; grup i curs actual (2024/25)

Extensió:
Màxim de 10 pàgines i mínim de 7, a espai i mig, marges de 2,5cm i lletra Times New Roman

Contingut:
Segona pàgina amb índex en la que s’ha de seguir la següent estructura:

» Introducció: breu exposició del contingut, hipòtesi argumental general i parts en que s’organitza aquest.

» Cos argumental: nombre d’apartats variable, però no més de 3 o 4.

» Conclusions: principals arguments demostrats.

» Cites i bibliografia: les cites hauran de ser pertinents i d’estar referenciades amb els criteris de Chicago.

Citació:
Per reforçar els arguments s’hauran d’emprar referències als textos comentats i obres d’autors que han escrit sobre el tema, degudament citats i llistats a la bibliografia.

ATENCIÓ: L’incompliment d’aquestes bases exclou la pràctica de l’avaluació.

.

Taula de sessions i continguts

La següent taula de continguts és flexible fins el moment en que es fa la classe següent que passa a estar consolidada (en cas contrari, qualsevol canvi es farà saber). Més que un programa inamovible és un full de ruta per anar fent camí. L’assignatura la farem entre totes i tots. Més ens impliquem en la seva realització, millor per a tothom. Sentiu-vos lliures de fer sugerències, crítiques, aportacions…

.

Sessió 1/17 de Setembre

Continguts:

Presentació i organització de l’assignatura. Ciència i objecte de la política. Nocions bàsiques d’epistemologia de ciències socials (paradigmes, revolucions científiques, programes d’investigació, etc.).

Capítol de referència:

» Josep Maria Vallès, «¿Qué es política?», Ciencia Política. Una introducción. Ariel, pàgs. 17-30.

Materials:

» Dos lectures d’un clàssic, Max Weber: La política com a vocació (lectura de pàgs. 2-7, recomanat tot el text) i El polític i el científic (text complementari).

Pràctica:

Comentari dels fragments de Max Weber.

.

Sessió 2/19 de Setembre

Continguts:

Mètode i teoria: ou o gallina? Explicacions orientades pel mètode (method-driven) versus explicacions orientades per la teoria (theory-driven). El locus d’enunciació: el científic i el polític (Weber). Subjectivitat i coneixements situats (Haraway).

Materials:

Algunes lectures recomanades i complementàries:

» Sobre el paper de la subjectivitat o perspectiva en la ciència Marta Malo de Molina, Nociones comunes, part 1 i part 2, Donna Haraway, Conocimientos situados.

» Sobre el paper de les ciències socials, aquests dos articles d’opinió: La hora de la ciencia social, de Santiago Fernàndez Patón y De la ciencia, la política y otras cosas, de José Manuel Zaragoza Bernal. I també el comunicat de les principals associacions de ciències socials sobre la gestió del COVID i el seu paper.

Pràctica:

Comentari del comunicat de les associacions de ciències socials amb motiu de la gestió del COVID.

.

Sessió 3/26 de Setembre

Continguts:

Què és la política? Aproximació etimológica. El govern dels assumptes de la polis. La política de l’Antigüetat. La política de la modernitat. El repte de la postmodernitat. La política i aillò polític. L’agonisme i l’antagonisme. Fenomenologia, definicions, praxis. Ideologia i teoria. Posmodernitat i «postmodernisme». Abstracció i anàlisi empíric.

Capítol de referència:

» Josep Maria Vallès, «¿Qué es política?», Ciencia Política. Una introducción. Ariel, pàgs. 17-30.

Materials:

» Aristòtil, La Política (fragment).
» Maquiavel, El príncep (pàgs. 4-20, 49-57).
» Lyotard, La condició postmoderna (pàgs. 1-9).

Pràctica: Comenta un dels dos textos d’Aristòtil o Maquiavel.

.

Sessió 4/01 d’Octubre

Continguts:

El poder: naturalesa i definició. Concepte i definicions. La definició clàssica de Robert A. Dahl. Dominació i resistència. Poder i moral: la concepció alternativa d’Aristòtil a Arendt. El poder com aspiració a un bé comú. Cosa o relació? El repte intel·lectual de Michel Foucault.

Capítol de referència:

Josep Maria Vallès, «¿Qué es el poder político?», Ciencia Política. Una introducción. Ariel, pàgs. 31-44.

Materials:

» El poder, vídeo de Michel Foucault.
» Lectura de Ramón Máiz: Poder, legitimidad y dominación
» Podeu consultar també aquestes breus anotacions del professor sobre el poder.

Pràctica:

Comentari per escrit del vídeo de Foucault.

.

Sessió 5/3 d’Octubre

Continguts: La decisió i les esferes de la política. Estat i societat civil. Autonomia, heteronomia i anòmia. El poder formal i el poder informal. Els espais de poder. Poder i contrapoder. Separació de poders i contrapoders.

Capítol de referència:

» Josep Maria Vallès, «¿Qué es el poder político?», Ciencia Política. Una introducción. Ariel, pàgs. 31-44.

Materials:

» Ramón Máiz, Poder, legitimidad y dominación (págs. 13-34).
» Capítulos de Holloway («Doce tesis sobre el antipoder», págs. 73-82) y Negri («Contrapoder», págs. 83-92) en Colectivo Situaciones (Ed.): Contrapoder (Ed. De mano en mano, Buenos Aires).

Pràctica: Escriu un assaig sobre la capacitat dels algoritmes de les xarxes socials per condicionar decisions polítiques on es vegi què està passant actualment amb la qualitat democràtica.

.

Sessió 6/8 d’Octubre

Continguts:

Legalitat i legitimitat. Conceptes i distinció. Noció weberiana de la legitimitat política. La força de llei, el desig i el principi de realitat. Hegemonia. Eficàcia i eficiència. Autoritat i tipus d’autoritat (legal, tradicional, carismàtica).

Capítol de referència:

» Josep Maria Vallès, «¿Qué es el poder político?», Ciencia Política. Una introducción. Ariel, pàgs. 31-44.

Materials:

» Ramón Máiz, Poder, legitimidad y dominación.

Pràctica: En atenció als conceptes de legalitat, legitimitat i força de llei, redacta un assaig sobre el que va passar a Catalunya entre el 6/7 de setembre i l’1 d’Octubre de 2017

.

Sessió 7/10 d’Octubre

Continguts:

L’Estat. La definició (completa) de Max Weber: «Estat és la comunitat humana que reivindica per a si amb èxit el monopoli de la violència física legítima en un territori determinat» (font: La política como vocación). La sobirania i Carl Schmitt: què o qui decideix què es decideix? Mutacions contemporànies de la sobirania en un món globalitzat.

Capítol de referència: Josep Maria Vallès, «El Estado como organización política», Ciencia Política. Una introducción. Ariel, pàgs. 85-98.

Materials: 

» Video sobre la tesis de Charles Tilly, capital i coerció en la formació de l’Estat europeu.

» Charles Tilly (1992): Coerción, capital y los Estados europeos, Madrid: Alianza Universidad.

Pràctica: Comentar el video de Charles Tilly a partir de l’anàlisi de la formació de l’Estat a Espanya.

.

Sessió 8/15 d’Octubre

Continguts:

Estat, règim, sistema. Abast fenomenològic i clarificacions conceptuals. Història de la Ciència Política i evolució de l’objecte d’estudi: de l’Estat al sistema i de nou cap a l’Estat. Teoria d’Estat (Weber), teoria d’actors (Olson) i teoria de sistemes (Luhman).

Capítol de referència:

» Josep Maria Vallès, «El Estado como organización política», Ciencia Política. Una introducción. Ariel, pàgs. 85-98.

Materials:
» Echeverría, Julio (1997): La teoría del sistema político.

Pràctica: comenta aquesta gràfica.

.

Sessió 9/17 d’Octubre

Continguts:

State– i nation-building. La nació com a significant significat al llarg del temps (Greenfeld). Les revolucions socials i la política de la modernitat (Gellner): la nació troba l’Estat, neix l’Estat nacional (Breuilly, Foucault). La nació, «comunitat imaginada» (Benedict Anderson). El govern representatiu, el demos i la plurinacionalitat.

Capítol de referència:

» Josep Maria Vallès, «El Estado como organización política», Ciencia Política. Una introducción. Ariel, pàgs. 85-98.

Materials:

» Anderson, Benedict (1991 [1983]): Comunidades imaginadas (pàgs 11-25)
» Greenfeld, Liah (1995): «Nationalism in Western and Eastern Europe Compared»

Pràctica: comentari del fragment (pàgs 11-25) del llibre de Benedict Anderson.

.

Sessió 10/22 d’Octubre

Continguts: L’Estat nacional, de dret, democràtic i social. Estat, territori, població. Tipologies (territorials) d’Estats. Asimetries de facto i asimetries de jure. Multiculturalitat, plurinacionalitat i acomodació de la diversitat. Estat i globalització.

»  Ronald L. Watts, taula tipològica dels sistemas políticos federals, font: Comparing federal systems, McGill-Queen’s University Press, 1999

Capítol de referència:

» Josep Maria Vallès, «El Estado como organización política», Ciencia Política. Una introducción. Ariel, pàgs. 85-98.

Materials:

» Ramón Máiz, Federalismo, nacionalismo y democracia en Estados multinacionales
» Joaquín Urias, Estado unitario (descentralizado o no) y Estado federal

Pràctica: veure i comentar el vídeo de Joaquín Urias pensant a les següents preguntes (no cal respondre a totes com si fos un examen): quina és la forma d’organització territorial de l’Estat a España? Cap a quines alternatives podria avançar? Com ho podria fer? Quins tipus de models federals es reconeixen?

.

Sessió 11/24 d’Octubre

Continguts:

Règims polítics. Anàlisi teòric i empíric. El paper de la teoria política i les casuístiques. Tipus ideal (Idealtypus) i tipologies (Juan J. Linz). Autocràcies: totalitària (subtipus: «frozen totalitarianism», «post-totalitari»), autoritària i sultanat. Autoritarismes i democratització.

Capítol de referència:

Josep Maria Vallès, Capítols 7 i 8, Ciencia Política. Una introducción. Ariel, pàgs. 99-130.

Materials:

» Juan J. Linz, Transiciones a la democracia, REIS

Pràctica: pendent.

.

31 d’octubre, data límit d’entrega per la pràctica 1

Sessió 12/29 d’Octubre

Continguts: 

Què és democràcia (i què no). Democràcia clàssica i moderna. Democràcia i Estat. Capacitat estatal, antagonisme i agonisme. L’escala de la democràcia. Representació, participació, deliberació: dimensions de la democràcia, clarificacions conceptuals. Models de democràcia.

Capítol de referència:

» Josep Maria Vallès, Capítols 7 i 8, Ciencia Política. Una introducción. Ariel, pàgs. 99-130.

Materials:

» Tilly, Charles (2010): «Definiciones de democracia», Democracia, Madrid: Akal, págs. 37-47.

Pràctica: Escriu un breu assaig sobre la democratització en un o més països del món on es mostri la manera en que el context internacional l l’evolució interna del país hagin interactuat de manera favorable a la democràcia.

.

Sessió 13/31 d’Octubre

Continguts:

Dimensions, indicadors empírics i models de democràcia. Tipologies. Democratització versus desdemocratització. Onades de democratització i crisi actual de les democràcies.

Capítol de referència:

» Josep Maria Vallès, Capítols 7 i 8, Ciencia Política. Una introducción. Ariel, pàgs. 99-130.

Materials:

» David Held (1991): «Introducción», Modelos de Democracia, Madrid: Alianza Universidad, págs. 15-24.

Pràctica: Comenta la gràfica.

.

Sessió 14/5 de Novembre

Continguts:

Participació institucionalitzada i democratització. Democràcia representativa: entre el modell consociatiu i el modell Westminster. Llei electoral. Sistemes proporcional i majoritari. Llistes i districtes electorals. Referendums, ILPs i altres formes de participació directa.

Capítol de referència:

» Josep Maria Vallès, Capítols 7 i 8, Ciencia Política. Una introducción. Ariel, pàgs. 99-130.

Materials:

» Dieter Nohlen (1999): Sistema de gobierno, sistema electoral y sistema de partidos, Tribunal Electoral del Poder Judicial de la Federación, Instituto Federal Electoral y Fundación Friedrich Naumann; pàgs. 3-24.

Pràctica: escriu un breu assaig sobre com podria ser una llei electoral a Catalunya.

.

Sessió 15/7 de Novembre

Continguts:

Participació no institucionalitzada: el programa de recerca de la política contenciosa (contentious politics). Protesta i producció d’institucions, dissenys institucionals i canvi polític.

Capítol de referència:

» Josep Maria Vallès, Capítols 21 a 24, Ciencia Política. Una introducción. Ariel, pàgs. 99-130.

Materials:

» McAdam, Tarrow i Tilly (1996): «To Map Contentious Politics», Mobilization, 1/1, pàgs 17-34. Per si és mès fàcil, existeix una versió en galego-português.

» Enfoques de la política contenciosa – esquema

Pràctica:

Escriu un assaig sobre algún procès de mobilització en democràcia que hagi produit algun tipus d’institució; per exemple, la PAH com a resultat de la mobilització per l’habitatge.

.

Sessió 16/12 de Novembre

Continguts:

Democratització i agència política. Notable, partit i moviment. Subsuncions del notable en el partit. Parteienstaat. Subsunció del partit en el moviment? Escenaris oberts i mutacions en curs.

Capítol de referència:

» Josep Maria Vallès, Capítols 21 1 24, Ciencia Política. Una introducción. Ariel, pàgs. 99-130.

Materials:

» Viejo Viñas, Raimundo (2009): «Tres políticas» en José Ángel Brandariz i Antón Fernández de Rota (comps): Globalización en crisis. Gubernamentalidad, control y política de movimiento. Málaga: Diputación de Málaga, págs. 103-114.

Pràctica:

Escriu un assaig on es pugui veure la manera en que interactuen notables, partits i movements en la producció d’una agència política.

.

Sessió 17/14 de Novembre

Continguts:

Institucions i disseny institucional. Cap de l’Estat. Monarquia i república. Parlamentarisme i presidencialisme. Cap de l’Estat i consolidació democràtica, institucionalització i democratització.

Capítols de referència:

» Josep Maria Vallès, Capítols 8, 11, 13 i 16, Ciencia Política. Una introducción, Barcelona: Ariel.

Materials:

» Nohlen, Dieter (1999): «Presidencialismo versus Parlamentarismo», Revista de Estudios Políticos, nº 99, pàgs. 174.

Pràctica:

Pendent .

.

Sessió 18/19 de Novembre

Continguts:

Partits i sistemes de partits. Dinàmiques i interaccions dels partits. Indicadors d’anàlisi empíric

Capítols de referència:

» Josep Maria Vallès, Capítols 23, Ciencia Política. Una introducción, Barcelona: Ariel.

Materials:

» Vídeo de John Keane: Quin és el futur dels partits polítics

» Maurice Duverger (2012 [1951]): Los partidos políticos, México: FCE.

» Giovanni Sartori (2012 [1976]): Partidos y sistemas de partidos, Madrid: Alianza.

Pràctica:

Comparar les dues genealogies dels partits polítics (els apartats relatius als origens) de Duverger i Sartori buscant els elements comuns i diferenciadors.

.

Sessió 19/21 de Novembre

Continguts:

Els poders de l’Estat, 1. El poder legislatiu. Organització i funcionament dels parlaments. Presidència, comissions, etc. La moció de censura.

Capítols de referència:

» Josep Maria Vallès, Capítol 14, Ciencia Política. Una introducción, Barcelona: Ariel.

Materials:

» Web del Congreso de los Diputados.
» Montesquieu, en francés L’esprit des lois i en castellà El espíritu de las leyes.

Pràctica:

Comenta els capítols 1 a 7 del llibre XII de Montesquieu.

.

Sessió 20/26 de Novembre

Continguts:

Els poders de l’Estat, 2. El poder executiu. Presidències i gabinets. Formació de governs de coalició i teoria de jocs: minimal winning coalition. Administracions. El poder judicial. Organització de la justícia.

Capítol de referència:

» Josep Maria Vallès, Capítols 13 i 15, Ciencia Política. Una introducción, Barcelona: Ariel.

Materials:

» Web de la Moncloa
» Web del Consejo General del Poder Judicial
» Althusser, Louis (1959): Montesquieu: la política y la historia, capítulo V, pàgs. 117-129.

Pràctica:

Comenta el capítol d’Althusser des del que està passant a la política actual amb la separació de poders, la renovació del poder judicial, etc..

.

Sessió 21/28 de Novembre

Continguts:

Mitjans de comunicació i xarxes socials. Deliberació i comunicació. Infoxicació i fake news.

Capítol de referència:

» Josep Maria Vallès, Capítol 24 del manual Ciencia Política. Una introducción, Barcelona: Ariel.

Materials:

» Vídeo ¿La opinión pública ha existido siempre?

» Vídeo sobre l’opinió pública a Habermas

Pràctica:

Escriu un assaig justificat amb dades sobre com penses que podria afectar a la democràcia l’evolució recent de les xarxes socials (influència dels algorismes, compra de Twitter, etc.).

.

Sessió 22/3 de Desembre

Continguts:

Què són els valors. Com s’articulen: les ideologies com a sistema jerarquitzat de preferències. Sistemes de valors i canvi cultural. Conflicte i canvi de preferències. Valors materials i postmaterials. Modernització i postmodernizació.

Capítol de referència:

» Josep Maria Vallès, Capítol 18 del manual Ciencia Política. Una introducción, Barcelona: Ariel.

Materials:

» Schneider, Cecilia i Avenburg, Karen (2015): Cultura política, un concepto atravesado por dos enfoques.

» Díez Nicolás, Juan (1992): «Posición social, información, postmaterialismo», REIS, nº 57 (només les 5 primeres pàgines 21-25)

Pràctica:

Pendent.

.

Sessió 24/5 de Desembre

Continguts:

La dimensió cultural de la política. Discurs i construcció social de la política. Relat i story-telling. Marcs d’interpretació (frames).

Capítol de referència:

» Josep Maria Vallès, Capítol 17 del manual Ciencia Política. Una introducción, Barcelona: Ariel.

Materials:

»  G. A. Almond y S. Verba, The Civic Culture, cap.1, «An Approach to Political Culture», Princeton University Press, 1963. [ Traducció al castellà ]

Pràctica:

D’acord amb els conceptes d’Almond i Verba: com definiries la cultura política espanyola actual? Encara es podria avaluar d’acord amb aquests conceptes o podrien identificar altres amb un major potencial explicatiu?

.

Sessió 25/10 de Desembre

Continguts:

Ideologies polítiques i teories polítiques. Ideosistema i teoria: límits metodològics de l’argumentació. Lloc d’enunciació: el polític i el politòleg.

Materials:

» van Dijk, Teun: Ideología y análisis de discurso.

Pràctica:

Identifica un gran relat ideològic (socialisme, liberalisme, etc.) i dissecciona quins són els seus principals components.

.

Sessió 26/17 de Desembre

Continguts:

Ideologies polítiques. Principals ideologies. Variants ideològiques del moviment obrer: socialismes, anarquismes i comunismes. Feminismes: igualtat, diferència, teoria queer. Ecologismes: medioambientalisme, decreixement, terraformisme.

Materials:

» Las ideologías políticas y el gráfico de Nolan.

Pràctica:

Fes l’anàlisi diacrònic d’un gran relat ideològic: exposa com han anat canviant al llarg dels esdeveniments històrics: per exemple, el comunisme abans i després de la Revolució de 1917 i la caiguda del Mur de Berlín.

..

Sessió 26/19 de Desembre

Sessió dedicada a la recollida de pràctiques, dubtes i preparació de l’examen.