Assignatura impartida a la Facultat d’Economia i Empresa (UB) que aporta, per una banda, les eines analítiques per conéixer la política espanyola. Per l’altra, ofereix una visió actualitzada dels diferents elements polítics, històrics, jurídics, etc, que caracteritzen el sistema polític espanyol.

Assignatura impartida al Grau de Ciències Polítiques i de l’Administració. L’objectiu és conèixer els antecedents de l’actual sistema polític espanyol, la Transición i el subsegüent règim polític resultant de la Constitució del 78. Es tracta d’estudiar els principals trets que configuren les institucions polítiques, així com les característiques essencials de l’administració pública i les relacions entre els processos polítics i la gestió pública. Identificarem les normes que ordenen l’activitat política espanyola i examinarem com s’estructura avui al conjunt d’Espanya la dinàmica política i com operen els seus principals actors (partits polítics, elits polítiques, moviments, etc.). En aquest sentit prestarem atenció als elements constitutius, les principals ideologies i els conflictes polítics del sistema polític espanyol.

El impacto del COVID sobre el mundo de la educación está siendo tremendo. El paso a la enseñanza virtual, lejos de ser la ufana utopía tecnológica prometida, se está convirtiendo en un empeoramiento acelerado de la calidad docente. En este contexto tan adverso he recuperado una experiencia que en su momento pusimos en marcha con Artefakte. Se trata de los «tutorials», una suerte de tutoría original de Oxford y Cambridge que no existe en nuestro mundo universitario, pero que hemos adaptado como parte del proyecto docente.

De un tiempo a esta parte he venido traduciendo para Artefakte algunos materiales de temática psiquedélica sobre los que no he dejado de pensar. Dado que la web de Artefakte está caída (y parece que va para largo recuperarla), he creado esta entrada con esos materiales.

Continguts: Què són els valors. Com s’articulen: les ideologies com a sistema jerarquitzat de preferències. Sistemes de valors i canvi cultural. Conflicte i canvi de preferències. Valors materials i postmaterials. Modernització i postmodernizació. Capítol de referència: » Josep Maria Vallès, Capítol 18 del manual Ciencia Política. Una introducción, Barcelona: Ariel. Materials: »  Díez Nicolás, Juan (1992): «Posición social, información, postmaterialismo», REIS, nº 57 (només les 5 primeres pàgines 21-25) « Fi del curs // CP1 Sociologia/Sessió 24

Continguts: La dimensió cultural de la política. Discurs i construcció social de la política. Capítol de referència: » Josep Maria Vallès, Capítol 17 del manual Ciencia Política. Una introducción, Barcelona: Ariel. Materials: »  G. A. Almond y S. Verba, The Civic Culture, cap.1, «An Approach to Political Culture», Princeton University Press, 1963. [ Traducció al castellà ] Pràctica: Pendent (no més de 4 pàgines, DIN A4, 12pt espai i mig, lletra times, entrega per mail al professor). » Propera sessió [ sessió 25, 14 de gener ] CP1 Sociologia/Sessió 23

Continguts: Mitjans de comunicació i xarxes socials. Deliberació i comunicació. Infoxicació i fake news. Capítol de referència: » Josep Maria Vallès, Capítol 24 del manual Ciencia Política. Una introducción, Barcelona: Ariel. Materials: » Pràctica: Pendent (no més de 4 pàgines, DIN A4, 12pt espai i mig, lletra times, entrega per mail al professor). » Propera sessió [ sessió 24, 12 de gener ]

Continguts: Elits i grups d’interés. Teories d’elits: Mosca, Pareto i Michels. La «llei de ferro de l’oligarquia». Acció social concertada: patronal i sindicats. Lobbisme i campanyes polítiques. Grassroots lobbying. Capítol de referència: » Josep Maria Vallès, Capítols 13 i 15, Ciencia Política. Una introducción, Barcelona: Ariel. Materials: » Pràctica: Pendent (no més de 4 pàgines, DIN A4, 12pt espai i mig, lletra times, entrega per mail al professor). » Propera sessió [ sessió 23, 7 de gener ]

Continguts: Els poders de l’Estat, 2. El poder executiu. Presidències i gabinets. Administracions. El poder judicial. Organització de la justícia. Capítol de referència: » Josep Maria Vallès, Capítols 13 i 15, Ciencia Política. Una introducción, Barcelona: Ariel. Materials: » Web de la Moncloa » Web del Consejo General del Poder Judicial » Althusser, Louis (1959): Montesquieu: la política y la historia, capítulo V, pàgs. 117-129. Pràctica: Comenta el capítol d’Althusser des del que està passant a la política actual (no més de 4 pàgines, DIN A4, 12pt espai i mig, lletra times, entrega per mail al professor). » Propera sessió [ sessió 22, 22 de desembre ] CP1 Sociologia/Sessió 20

[ versión 0.0 ] Desde que hace unos días lancé una nueva convocatoria de tutorials algunas personas me habéis preguntado en qué consisten exactamente. Lo cierto es que a falta de un marco institucional como el que fija el mundo académico en otros países esto supone, a la vez, un incoveniente y una ventaja. El incoveniente es no poder dar una definición exacta, institucionalizada, acerca de qué es exactamente un tutorial. Al tratarse de una práctica instituyente, es la propia praxis la que va facilitando una definición a medida que avanza. Pero contrario a la inquietud que esto puede originar de entrada, lo cierto es que ofrece también una flexibilidad […]

Continguts: Els poders de l’Estat, 1. El poder legislatiu. Organització i funcionament dels parlaments. Presidència, comissions, etc. La moció de censura. Capítols de referència: » Josep Maria Vallès, Capítol 14, Ciencia Política. Una introducción, Barcelona: Ariel. Materials: » Web del Congreso de los Diputados. » Montesquieu, en francés L’esprit des lois i en castellà El espíritu de las leyes. Pràctica: Comenta els capítols 1 a 7 del llibre XII de Montesquieu (no més de 4 pàgines, DIN A4, 12pt espai i mig, lletra times, entrega per mail al professor). » Propera sessió [ sessió 21, 17 de desembre ] CP1 Sociologia/Sessió 19  

Me informa la red social que hace diez años que me abrí la cuenta de Twitter @_mundus. A tres semanas de acabar el año, roza los diez mil seguidores (¿se conseguirá?). Al poco de empezar tuvo lugar el 15M (en 2011) con lo que las redes más cercanas al activismo de los movimientos crecieron mucho. Luego, en 2014, llegaron Podemos, Guanyem Barcelona y los años de la entrada en las instituciones del gobierno representativo. En este tiempo, del optimismo en la red y la tecnopolítica pasamos al pesimismo de los bots, los trolls y las pasiones tristes. El balance puede pecar hoy de un pesimismo excesivo, pero no debería renunciar […]