Article publicat a La Directa, nº 48, p. 7 Postmodern, postmaterial, postestructuralista, postnacional, postmarxista, postindustrial, postfordista, postcolonial, postfeminista… L’extraordinària proliferació de noms que ha donat lloc el prefix “post” és un dels millors símptomes de nostra Zeitgeist particular, de la mentalitat del nostre temps. Igual que en els anys seixanta i setanta el prefix “neo” marcava un moment discursiu de revisió i rellançament teòric (així, neomarxista, neorrealista, neogramsciano, etc.), l’actual recurs al “post” apunta a un moment en el qual s’afirma la consciència de la inoperativitat dels conceptes. Aquest primer pas de la crítica, absolutament necessari per a produir els agenciaments d’un món que canvia (les paraules amb les quals […]