Els projectes polítics han de proposar solucions institucionalment viables Article a Público, 22 de febrer de 2011, pàg. 5 Des del moment que la Plataforma pel Dret de Decidir va convocar la manifestació del 18-F fins a la històrica jornada del 10-J, passant per les rondes de consultes, hem assistit a una nova onada de mobilitzacions catalanista. Com a efectes destaquen una reactivació i recomposició interna de les xarxes catalanistes, una important renovació del discurs i la incorporació d’una nova generació. L’escenari postelectoral, però, és de crisi i recomposició de forces a dins del catalanisme. Les declaracions recents dels Pujol (pare i fill), el fet de si Mas anirà a […]

Artículo publicado por el quincenal Diagonal, nº 143 Los pactos están para ser cumplidos. La reforma impuesta por el PSOE al servicio de los mercados y avalada por CC OO y UGT es la penúltima vuelta de tuerca neoliberal a nuestro maltrecho bienestar. La cosa viene de largo, de muy largo; de principios de los ‘80, como poco. Y a juzgar por cómo van las cosas no parece que vaya a cambiar en lo inmediato: el consenso pergeñado por el Ejecutivo –y cuestionado más de palabra que de obra por la izquierda parlamentaria– arriesga las frágiles resistencias que se han venido fraguando desde el verano. ¿Cómo es posible que tras […]

Continuació de les jornades del gener qeu es van fer entre Reus i Tarragona. Aquest febrer, totes les activitats són a l’Ateneu Llibertari Alomà, a la Part Alta de Tarragona (c/ Misser Sitges, a tocar de la Sala Trono). Els divendres, a més, les xerrades es complementen amb un sopar vegetarià de productes reciclats per recollir diners per a la biblioteca de l’Ateneu. Divendres 4, 20h “Segle XX, els vuitanta i voltants”. Xerrada-debat-sopar. A càrrec d’Agustí Barrera, exmembre del FNC; i Miquel-Dídac Piñero, creador de la CNT dels Països Catalans als anys vuitanta del segle XX. + Sopar A l’Ateneu Llibertari Alomà (Tarragona). Divendres 11, 20h. “Idees del segle XX […]

Article publicat a la secció opinió del diari Público, el 20 de gener de 2011, pàg. 5 (Opinió) L’organigrama del nou govern de la Generalitat no deixa lloc a cap dubte: s’imposen les tesis neoliberals d’un equip reduït a la mínima expressió. La reorganització situa l’executiu davant una legislatura orientada clarament a la dreta, pensada per facilitar la retallada de la despesa pública i ho fa començant per aquelles classes socials més furiosament perjudicades per la crisi. Les àrees importants per assegurar una democràcia de qualitat –com són la igualtat de gènere, el mediambient o la participació ciutadana, per assenyalar-ne algunes– s’han vist suprimides o bé desfigurades. En el cas […]

Artículo publicado por el quincenal Diagonal, nº 141, 6 de enero de 2011, pág. 35 Tras el drama primero, sigue la farsa y con ésta, el imperio de la razón cínica. Así se nos presenta el panorama actual; como una serie de farsas cuya función no es otra que la de fundamentar la razón cínica que informa el discurso público. La farsa, gracias al cinismo que destila, impide que el drama que estamos viviendo se exprese como tal, condena los sujetos de la explotación a la anomia, cercenando toda posibilidad de protesta, y agota a un tiempo la posibilidad de cambio. Así, por ejemplo, la farsa de huelga general promovida […]

Què hi ha al darrere el projecte de la dreta catalanista? Publicat al diari Público, 29.12.2010, pàg. 5 (Opinió) Els primers dies de formació d’un Govern, especialment quan es produeix l’alternança en el poder, són com un tret de sortida que marca el que serà la resta de la legislatura. Durant els processos d’investidura i presa de possessió, el president i el seu executiu realitzen tot un seguit de declaracions amb les quals emmarquen el que haurà de ser la seva acció de govern per la legislatura que comença. Amb l’arribada d’Artur Mas al poder, s’han posat de relleu els fonaments del que seran els anys vinents. En tot cas, […]

Article d’opinió publicat a Público, 18.12.2010, pàg. 5 Ja tenim nou Parlament. I ja podem saber, per tant, qui ens representa i quina és la composició sociològica dels qui ho fan. Una anàlisi ràpida de les dades pot ser ja ben il•lustrativa d’algunes claus polítiques interessants. En primer lloc, des d’una perspectiva de gènere, s’observa que els homes encara predominen (59%) sobre les dones (41%). Aquesta dada no és massa rellevant (fins i tot és previsible). El que crida l’atenció, tantmateix, és una altra qüestió: el patriarcalisme que opera darrere la fragmentació del vot independentista. ERC amb un 70% i SI amb un 100% de diputats homes (més que la […]

Col·laboració pel quadern d’anàlisi post-electoral de Público, 29.11.2010 La política catalana de l’última legislatura s’ha vist marcada per una tensió que ha generat un important distanciament entre la ciutadania i les institucions del govern representatiu. D’una banda, la preocupació que ha acompanyat els escàndols de corrupció no ha parat de créixer, generant una desconfiança i escepticisme més grans. De l’altra, lluny d’acontentar-se amb el rol passiu de la democràcia representativa, la ciutadania ha protagonitzat processos autònoms de mobilització social sense precedents (consultes sobiranistes, 10J, vaga general, etc.). La ciutadania no és desafecta a la democràcia, sinó més aviat a una forma concreta d’ella i a les pràctiques corruptes que se’n […]

Article publicat al diari Público, 27.11.2010, pàg. 7 En una democràcia abstracta, cada vot hauria de valer el mateix i el seu còmput s’hauria de destinar a la candidatura escollida íntegrament. En les democràcies reals, però, això no passa. D’aquesta manera, per exemple, alguns districtes electorals pesen bastant més que altres (en funció de la població, posem per cas, els vots de les províncies amb menys habitants pesen més). Aquest fet és més o menys conegut i fa temps que té efectes sobre els resultats (l’anomenat vot útil). El que ja no està tan clar és que el còmput electoral asigni a la candidatura escollida el valor individual del vot […]

Publicat pel diari Público, el 14.11.2010 Comença la campanya electoral. Com cada quatre anys (o menys), la ciutadania torna a tenir l’oportunitat de contractar el personal polític que la governarà la propera legislatura. Durant dues setmanes els partits cotitzaran en el mercat de valors (polítics) per aconseguir un màxim de beneficis (electorals). Aquest és el joc de la democràcia liberal: eleccions competitives en les que pràcticament tot s’hi val per aconseguir els preuats escons del Parlament. D’acord amb les premisses liberals, el ciutadà és consumidor d’un nombre limitat d’ofertes electorals. El pluralisme liberal és sempre un pluralisme limitat, circumscrit a un nombre d’opcions factibles (les que disposen de recursos per […]

Article publicat per Público, 19.11.2010  En la societat de la informació, la ciutadania està saturada de missatges. Això suposa una reducció important de la qualitat del debat polític, ja que la infoesfera del ciutadà difícilment pot processar arguments complexos. Tot i que durant les campanyes electorals la llei s’assegura d’obrir un espai mediàtic per a la deliberació pública, el debat segueix estant molt per sota d’una democràcia de qualitat. Per això mateix, els especialistes en màrqueting s’afanyen a elaborar frases breus, efectives, clares, del major impacte possible. Un bon lema hauria de ser una matriu més que un resum; un «paquet simbòlic» (simbolic package) que, en obrir-se, desplegués coherentment els […]

Pese a las oleadas de movilizaciones en Europa y el relativo éxito de la huelga general del 29 septiembre en la península, no se vislumbran cambios reales en las políticas económicas, ni del Gobierno español, ni de la Unión Europea. Abrimos una hebra de reflexión, desde abajo, sobre qué hacer con esos descontentos exhibidos. Artículo publicado en Diagonal (viernes 29 de octubre de 2010.  Número 136) El éxito de la movilización del pasado 29-S se arriesga a empantanarse en la arena política. A diferencia de Francia, donde una serie de huelgas sostiene la creciente ola de movilizaciones contra los ataques de Sarkozy, aquí parece que la huelga haya consumido toda […]

Recentment Foreign Policy ha publicat una llista dels pitjors ex presidents dels últims anys. El rànquing anava encapçalat per l’ex canceller alemany, Gerhard Schroeder. En el segon lloc destacava, per cert, un José María Aznar dedicat a entorpir la vida pública amb estridents declaracions d’extrema dreta. La raó per la qual Schroeder figura al capdavant de la llista, però, és bastant més preocupant que els disbarats d’Aznar. Abans de finalitzar el seu mandat, el canceller d’Alemanya va fer importants declaracions a favor de Rússia i es va prodigar en elogis a Putin. En aquells dies, Schroeder va intervenir en la concessió d’un préstec de 1,4 bilions de dòlars per Gazprom, […]