Un lideratge inesperat

Des de l’inici de la crisi del 7 d’octubre, el govern d’Espanya, normalment poc inclinat a marcar un perfil internacional fort, va destacar entre les reaccions a l’atac de l’Estat israelià. Potser va ser per estar al capdavant del semestre europeu, potser per les eleccions a l’horitzó; la veritat és que ben aviat les primeres declaracions del Govern van perfilar una posició pròpia i ferma.

En els mesos següents la situació s’agreuja a Gaza. Les imatges cada cop eren més brutals. La doctrina del xoc va perdre efecte. Els dubtes van començar a dominar els govern d’Europa.

El Govern d’Espanya va començar a eixamplar el marge de la seva legitimitat. Una forta onada de mobilitzacions va començar llavors a les universitats nord-americanes, situant el President Biden davant el risc de perdre les eleccions.

El reconeixement final d’Espanya, Irlanda i Noruega de l’Estat palestí ha elevat un esglaó més la tensió, però no menys que la deslegitimació de l’Estat israelià. Potser és tard per a Gaza, però almenys haurem estat on calia estar.

.

Enlace a l’audio en la font original