[ versió 0.1, s’agraeix la revisió lingüística ] Encara que havia escoltat remors, la mala notícia ja està aquí: una sèrie de membres de les CUP han decicidit violar els acords assemblearis i presentar-se a les eleccions. Per desgràcia no és una sorpresa ni una novetat. Però sí una falta d’ètica i una desil·lusió que demostra la debilitat d’un projecte de radicalització democràtica als Països Catalans. Aquesta decisió mostra el mal perdre del sector minoritari que, a imitació del seu ídol, Lenin, pretén presentar-se amb la legitimitat d’una majoria que no té i que no és sinó la veu impostada del «Poble» (que no del Demos). Fem ràpidament una mica […]

Un any més presentem un curs d’estiu sobre els nous moviments socials. En aquesta edició ens centrem més en els enfocaments i metodologies que no en el estudi de casos o en problemàtiques concretes. Crèdits: 3 (30 hores lectives)Calendari: del 5 al 16 de juliolHorari: de 10.00 a 13.00Aula: 40.154Llengua: Català i Castellà ProgramaSessió 1Presentació del cursQuè és un moviment social? Sessió 2Què és la política en moviment? L’acció col·lectiva contenciosa com agència del canvi socialUna societat del moviment?Debat a partir del text de Meyer i Tarrow (A movement society) Sessió 3Del macro al micro: l’escala de la recerca.Presentació general dels diversos enfocaments teòrics amb els quals es fa la […]

Publicat a Públic (suplement en català del diari Público), pàg. 5 (25 d’abril 2010), publiquem aqui un primer esborrany 25-Abril: el tercer round de consultes sobiranistesEl proper diumenge, 25 d’Abril, tindrà lloc el tercer round de consultes sobiranistes. Uns 190 municipis (d’entre ells, 15 capitals de comarca) que suposen més d’un millò de ciutadanes i ciutadans estan convocats a pronunciar-se sobre l’independència. Aquesta tercera onada de votacions es configura així com la més ambiciosa i arriscada. La mobilització arriba a dos capitals com són Lleida (uns 120.000 votants potencials) i Girona (una xifra similar si hi considerem la conurbació amb Salt i Sarrià de Ter), el que comporta un salt […]

Entrevista realizada por Diego Díaz para Atlántica XXII, nº 6, págs. 8-9 ¿Ve alguna novedad sustancial en el reciente avance electoral en diferentes países europeos de los partidos situados a la izquierda de la socialdemocracia? En general, la Europa meridional resiste al cambio social y de valores. El movimiento obrero y los partidos que parten de la matriz ideológica del socialismo siguen conservando cierta vitalidad. En Grecia, por ejemplo, la última revuelta social se construye en torno a un discurso muy clásico: anarquismo, obrerismo y marxismo-leninismo. Esto demuestra la vitalidad de las matrices ideológicas socialistas en un contexto nuevo, aunque queda por ver si es productiva. En Francia, se da […]

Dijous 25 a l’Ateneu Layret (Carrer de Villarroel 49) de 20h00 a 23h00: Videofòrum sobre l’esquerra radical alemanya dels anys setanta i el seu llegatRAF-Fracció de l’Exèrcit Roig (Uli Edel, 2008) amb Raimundo Viejo Viñas, professor de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i especialista en política alemanya Us esperem a totes i tots!

Versión extendida del artículo del mismo título publicado por Diagonal (nº 120, 18 de febrero de 2010, págs. 34-35) Allá por 1793, en los turbulentos giros de la Revolución que alumbraron el constitucionalismo moderno, el proyecto de la Constitución francesa decía en su artículo 33: «Un pueblo tiene siempre el derecho de revisar, de reformar y de cambiar su Constitución. Una generación no tiene el derecho de subordinar las generaciones futuras a sus Leyes; y toda herencia en las funciones es absurda y tiránica». El artículo se hacía eco del más conocido apotegma de Condorcet «a cada generación, su Constitución» y dejaba bien claro que no es posible que un […]

Más notas sobre el la política del movimiento y el interfaz representativo Se avecinan tiempos electorales y pronostican un posible giro a la derecha. Las oposiciones del PP a nivel estatal, como de CiU a nivel nacional, son un buen ejemplo de hasta qué punto las formaciones de derechas se limitan a esperar a que la lógica pendular de la alternancia les devuelva al poder. Conscientes de que no pueden desvelar que, de estar gestionando ellos la crisis, lxs precarixs estaríamos en estos momentos todavía mucho peor (reforma laboral, más recortes sociales, más regalos fiscales, etc), se contentan con explotar la estructura de oportunidad que les brinda la crisis y […]

L’Institut d’Estudis Autonòmics acaba de publicar el resultat del projecte de recerca dirigit pel professor Ferran Requejo sobre descentralització, asimetries i resimetrització. Editat junt amb el professor Klaus-Jürgen Nagel Descentralització, asimetries i processos de resimetrització a Europa: Bèlgica, Regne Unit, Itàlia i Espanya, recull a més d’una introducció al debat teòric (Raimundo Viejo Viñas), diversos estudis de cas sobre Bèlgica (Wilfried Swenden), Regne Unit (John Loghlin), Itàlia (Hugo Amoretti) i Estat espanyol (Antón Losada i Ramón Máiz), així com sengles comparances entre els casos belga i britànic (Mihaela Vancea), d’una banda, i italià i espanyol (Andreu Orte), per una altra. + el llibre es pot descarregar aquí

[ versión 0.0 ] El pasado sábado 30 de enero tuvo lugar en el marco del Fòrum Social Català 2010 un debate organizado por el CEMS y el IGOP sobre la relación entre la política de partido y la política de movimiento. Se trataba de un tema polémico, pero de gran importancia en la coyuntura actual. Significativamente, el mismo día, en el Foro Social “Mundial” de Madrid estaba teniendo lugar un taller de temática semejante sobre las relaciones entre partidos y movimientos. El debate: formato y participantes La idea del debate era bien sencilla, a saber: presentar cuatro voces diferentes y representativas de cuatro opciones lógicas a fin de que […]

Amb la participació de dos representants de la política de partit com són en Ricard Gomà (ICV) i Xavier Monge (CUP) i dos activistes com són Albert Recio (FAVB) i David Fernández (La Torna, per confirmar) Dissabte 30, de 16h a 18h, a l’aula 0.2 de la Universitat de Barcelona, Gran Via de les Corts Catalanes 585 (metro pl. universitat) Intro En un context social i política de necessitat comuna degut a la desafecció, despolitització de la vida pública, i diverses fragmentacions (de classe, socials, etc) es fa necessari reflexionar, des d’una perspectiva transformadora, sobre les diferents relacions que s’estableixen entre la política de partit i la política de moviment. […]

Els propers dies 18 de gener i 1 de febrer, de 12h 14h, a la sala de reunions de l’IGOP, tindran lloc les dos sessions següents del Cicle de Sessions Formatives per al Doctorat en Polítiques Públiques i Transformació Social 18 de gener/Problemes teòrics actuals de la recerca dels moviments socials 1 de febrer/Aplicacions empíriques del frame analysis Nota: En el marc dels nous doctorats, aquestes sessions formatives, que també són obertes al conjunt de recercadors de l’IGOP, no són avaluables ni donen dret a l’obtenció de crèdits.

El present cicle de seminaris té per objectiu formar als assistents en l’àmbit de la participació ciutadana, dotant-los de les habilitats i les capacitats necessàries per a la implementació i gestió dels diferents instruments de participació. El cicle té un caràcter pràctic i professionalitzador però, al mateix temps, pretén formentar la reflexió entorn les noves formes participatives de govern i la seva qualitat democràtica. Demà, divendres 8 de gener, doble sessió: Part 1: Tres enfocaments teòrico-normatius de regulació democràtica. Part 2: La participació en els diferents models de democràcia. + info sobre el curs

Gràcies a Enfocant per la traducció al català de mi anterior post sobre la refundació d’IU. A la seva web podeu llegir la següent presentació situant el debat: El següent article, de Raimundo Viejo Vinhas, és la versió extesa, publicada al seu blog, d’un text del mateix títol aparegut al periòdic Diagonal. Encara que l’article està pensat com una anàlisi de la trajectòria i la situació sense remei que pateix Izquierda Unida, el text resulta d’interès sobretot per les reflexions que fa al voltant de la política del moviment i les seves relacions amb els partits, que pretenen ser els únics intermediaris vàlids o, com se’n diu al text, les […]

Versión «2.0 extended» del artículo publicado en Diagonal, nº 116, págs. 33-34 (el artículo es tan sólo el apartado final) El movimiento y la izquierda: otra relación es posible A mediados de los ochenta, una nueva ola de movilizaciones brindó a mi generación la oportunidad de recuperar la iniciativa política en las calles tras el “desencanto” postfranquista. Fueron los años de la campaña contra la OTAN, el movimiento estudiantil del curso 1986/1987, la huelga del 14-D, las movilizaciones contra la Guerra del Golfo, la campaña contra el V-Centenario, etc. La ola se extendió de mediados de los ochenta a la primera mitad de los noventa y a pesar de no […]