Article publicat a la secció opinió del diari Público, el 20 de gener de 2011, pàg. 5 (Opinió) L’organigrama del nou govern de la Generalitat no deixa lloc a cap dubte: s’imposen les tesis neoliberals d’un equip reduït a la mínima expressió. La reorganització situa l’executiu davant una legislatura orientada clarament a la dreta, pensada per facilitar la retallada de la despesa pública i ho fa començant per aquelles classes socials més furiosament perjudicades per la crisi. Les àrees importants per assegurar una democràcia de qualitat –com són la igualtat de gènere, el mediambient o la participació ciutadana, per assenyalar-ne algunes– s’han vist suprimides o bé desfigurades. En el cas […]

Artículo publicado por el quincenal Diagonal, nº 141, 6 de enero de 2011, pág. 35 Tras el drama primero, sigue la farsa y con ésta, el imperio de la razón cínica. Así se nos presenta el panorama actual; como una serie de farsas cuya función no es otra que la de fundamentar la razón cínica que informa el discurso público. La farsa, gracias al cinismo que destila, impide que el drama que estamos viviendo se exprese como tal, condena los sujetos de la explotación a la anomia, cercenando toda posibilidad de protesta, y agota a un tiempo la posibilidad de cambio. Así, por ejemplo, la farsa de huelga general promovida […]

Què hi ha al darrere el projecte de la dreta catalanista? Publicat al diari Público, 29.12.2010, pàg. 5 (Opinió) Els primers dies de formació d’un Govern, especialment quan es produeix l’alternança en el poder, són com un tret de sortida que marca el que serà la resta de la legislatura. Durant els processos d’investidura i presa de possessió, el president i el seu executiu realitzen tot un seguit de declaracions amb les quals emmarquen el que haurà de ser la seva acció de govern per la legislatura que comença. Amb l’arribada d’Artur Mas al poder, s’han posat de relleu els fonaments del que seran els anys vinents. En tot cas, […]

Article d’opinió publicat a Público, 18.12.2010, pàg. 5 Ja tenim nou Parlament. I ja podem saber, per tant, qui ens representa i quina és la composició sociològica dels qui ho fan. Una anàlisi ràpida de les dades pot ser ja ben il•lustrativa d’algunes claus polítiques interessants. En primer lloc, des d’una perspectiva de gènere, s’observa que els homes encara predominen (59%) sobre les dones (41%). Aquesta dada no és massa rellevant (fins i tot és previsible). El que crida l’atenció, tantmateix, és una altra qüestió: el patriarcalisme que opera darrere la fragmentació del vot independentista. ERC amb un 70% i SI amb un 100% de diputats homes (més que la […]

Col·laboració pel quadern d’anàlisi post-electoral de Público, 29.11.2010 La política catalana de l’última legislatura s’ha vist marcada per una tensió que ha generat un important distanciament entre la ciutadania i les institucions del govern representatiu. D’una banda, la preocupació que ha acompanyat els escàndols de corrupció no ha parat de créixer, generant una desconfiança i escepticisme més grans. De l’altra, lluny d’acontentar-se amb el rol passiu de la democràcia representativa, la ciutadania ha protagonitzat processos autònoms de mobilització social sense precedents (consultes sobiranistes, 10J, vaga general, etc.). La ciutadania no és desafecta a la democràcia, sinó més aviat a una forma concreta d’ella i a les pràctiques corruptes que se’n […]

Article publicat al diari Público, 27.11.2010, pàg. 7 En una democràcia abstracta, cada vot hauria de valer el mateix i el seu còmput s’hauria de destinar a la candidatura escollida íntegrament. En les democràcies reals, però, això no passa. D’aquesta manera, per exemple, alguns districtes electorals pesen bastant més que altres (en funció de la població, posem per cas, els vots de les províncies amb menys habitants pesen més). Aquest fet és més o menys conegut i fa temps que té efectes sobre els resultats (l’anomenat vot útil). El que ja no està tan clar és que el còmput electoral asigni a la candidatura escollida el valor individual del vot […]

Publicat pel diari Público, el 14.11.2010 Comença la campanya electoral. Com cada quatre anys (o menys), la ciutadania torna a tenir l’oportunitat de contractar el personal polític que la governarà la propera legislatura. Durant dues setmanes els partits cotitzaran en el mercat de valors (polítics) per aconseguir un màxim de beneficis (electorals). Aquest és el joc de la democràcia liberal: eleccions competitives en les que pràcticament tot s’hi val per aconseguir els preuats escons del Parlament. D’acord amb les premisses liberals, el ciutadà és consumidor d’un nombre limitat d’ofertes electorals. El pluralisme liberal és sempre un pluralisme limitat, circumscrit a un nombre d’opcions factibles (les que disposen de recursos per […]

Article publicat per Público, 19.11.2010  En la societat de la informació, la ciutadania està saturada de missatges. Això suposa una reducció important de la qualitat del debat polític, ja que la infoesfera del ciutadà difícilment pot processar arguments complexos. Tot i que durant les campanyes electorals la llei s’assegura d’obrir un espai mediàtic per a la deliberació pública, el debat segueix estant molt per sota d’una democràcia de qualitat. Per això mateix, els especialistes en màrqueting s’afanyen a elaborar frases breus, efectives, clares, del major impacte possible. Un bon lema hauria de ser una matriu més que un resum; un «paquet simbòlic» (simbolic package) que, en obrir-se, desplegués coherentment els […]

Pese a las oleadas de movilizaciones en Europa y el relativo éxito de la huelga general del 29 septiembre en la península, no se vislumbran cambios reales en las políticas económicas, ni del Gobierno español, ni de la Unión Europea. Abrimos una hebra de reflexión, desde abajo, sobre qué hacer con esos descontentos exhibidos. Artículo publicado en Diagonal (viernes 29 de octubre de 2010.  Número 136) El éxito de la movilización del pasado 29-S se arriesga a empantanarse en la arena política. A diferencia de Francia, donde una serie de huelgas sostiene la creciente ola de movilizaciones contra los ataques de Sarkozy, aquí parece que la huelga haya consumido toda […]

Recentment Foreign Policy ha publicat una llista dels pitjors ex presidents dels últims anys. El rànquing anava encapçalat per l’ex canceller alemany, Gerhard Schroeder. En el segon lloc destacava, per cert, un José María Aznar dedicat a entorpir la vida pública amb estridents declaracions d’extrema dreta. La raó per la qual Schroeder figura al capdavant de la llista, però, és bastant més preocupant que els disbarats d’Aznar. Abans de finalitzar el seu mandat, el canceller d’Alemanya va fer importants declaracions a favor de Rússia i es va prodigar en elogis a Putin. En aquells dies, Schroeder va intervenir en la concessió d’un préstec de 1,4 bilions de dòlars per Gazprom, […]

Publicado por Diagonal, 18 de octubre de 2010. Número 135 La huelga del 29-S llegó tarde para hacer frente al giro neoliberal de ZP. Desde el anuncio de las medidas hasta la convocatoria, CC OO y UGT ofrecieron al Ejecutivo un valioso margen de acción que, sin embargo, no condujo a una apertura de negociaciones o modificación alguna de los reajustes. Al contrario, a pesar del éxito de la huelga, Zapatero ha confirmado su obediencia al mando de los mercados y las instituciones supraestatales que cercenan hoy nuestra soberanía. Por más que el Ejecutivo insista en su talante y predisposición a seguir negociando recortes futuros, el PSOE se ha reafirmado […]

DIGUEM PROU A LA CRIMINALITZACIÓ DELS MOVIMENTS SOCIALS! Les i els sotasignants, professores i professors de les universitats catalanes, denunciem l’actual política de criminalització dels moviments socials per part de la gran majoria de mitjans de comunicació del nostre país i de molts responsables polítics de les institucions que el governen. S’ignora, s’amaga, es desinforma i mai es dialoga amb el ventall de propostes i alternatives que des d’aquests moviments socials s’estan fent arreu, per transformar i donar noves opcions de vida en societat. Focalitzar en certs episodis violents, sense ni tant sols escoltar la contesta i la veu dels moviments socials a qui s’ataca és directament criminalitzar-los; construir el […]

Artículo publicado por Diagonal, 8 de octubre de 2010. Número 134 El escenario de los últimos meses evoca el célebre título de Henry James. Tras haber parecido que el Gobierno estaba por hacernos pasar la crisis de manera agridulce –hablando de cambio de modelo productivo, anunciando leyes sociales sobre género, laicidad o eutanasia, etc.–, asistimos a un amargo giro neoliberal digno del felipismo. Zapatero ha pasado de ser el Dr. Jekill socialdemócrata que prometía blindar los derechos sociales a ser el Mr. Hyde neoliberal que rinde pleitesía a los señores de las finanzas en Wall Street y apoya los progromos posmodernos de Sarkozy. Tras este giro, en parte impuesto por […]

Després de la Diada i abans de les eleccions, el dilema del vot independentista Article publicat a Público, 30.09.2010, pàg. 7 No hi ha cap nació que no tingui una festivitat, una data assenyalada que recorda algun moment històric clau per a la identitat col•lectiva. Pels nacionalismes sense Estat aquesta data sol ser un important moment de mobilització i d’esforç deliberatiu per definir l’estratègia del curs polític. Així succeeix amb l’Aberri Eguna al País Basc o el Dia da Pátria a Galícia. L’Onze de Setembre no és una excepció i es pot considerar, doncs, com un moment clau per a verificar l’estat de coses catalanista. La Diada Nacional de Catalunya […]