En la vida nos suceden pequeños acontecimientos micropolíticos que nos explican mucho más de cómo funciona la lógica del poder bajo la que vivimos de lo que un curso entero de ciencias políticas en la universidad. La anécdota que quiero contar tuvo lugar en julio de 2002, justo al acabar el movido curso en que luchamos hasta el final contra la LOU. Entonces el PP gobernaba con mayoría absoluta y la ley de destrucción de la universidad se implementó con la aquiesciencia final de los mismos sectores progresistas que luego ratificarían el Plan Bolonia (todavía hoy esperamos la promesa de Zapatero). A mí no me quedó más alternativa que la […]

Traducció de l’Arnau Mallol (gràcies!) Fa uns dies, en Roger Palà va publicar en el seu bloc un Decàleg per a independentistes #indignats , molt recomanable per aquells que, des de l’independentisme, vulguin reflexionar de manera crítica i intel·ligent. En el seu post, el periodista del setmanari Directa apuntava bones raons sobre les dificultats que l’independentisme ha tingut per comprendre i desenvolupar sinergies amb el 15M. I la veritat és que la cosa no ha estat per menys. La CUP de Barcelona i el 15M: “Què NO fer?” de Lenin La tempestuosa relació entre les xarxes d’activisme de l’esquerra independentista i el 15M va començar tan malament com que a […]

Artículo publicado hoy en el diario La Vanguardia, página 34 El movimiento del 15M está marcando el comienzo de una tercera era de la democracia. Las dos anteriores fueron la era de la democracia clásica y la era de la democracia liberal que ahora toca a su fin. La primera alcanzó su madurez en la Atenas y pervivió en los cantones suizos, burgos medievales y pueblos nómadas. Era una democracia directa y para la que no era preciso estar alfabetizado. El orador, prócer o notable, a la manera de Pericles, era la gran figura sobre la que se articulaba el régimen. Sin embargo, la democracia clásica no era practicable a […]

Nota: s’agraeix traducció al català Hace un par de días, Roger Palà publicaba en su blog un Decàleg per a independentistes #indignats de más que recomendable lectura para quienes, desde el indepedentismo, quieran reflexionar de manera crítica e inteligente. En su post, el periodista del semanario Directa apuntaba buenas razones sobre las dificultades que el independentismo ha tenido para comprender y desarrollar sinergias con el 15M. Y la verdad es que la cosa no es para menos.  La CUP de Barcelona y el 15M: el «¿Qué NO hacer?» de Lenin. La procelosa relación entre las redes del activismo de la izquierda independentista y el 15M comenzó tan mal como que […]

En la tarde/noche del miércoes, un grupo de manifestantes procedentes de Sol, protagonizaron una acción en las inmediaciones del Congreso. A la noche siguiente volvió a repetirse. Antes de ayer, en València y Compostela, la policía cargó contra quienes se manifestaban ante Les Corts y ante la sede del gobierno autonómico gallego. Otro tanto sucedió anoche en Salamanca. Hoy han tenido lugar las acciones de protesta y bloqueo ante la constitución de las instituciones del gobierno local votadas el 22M. Para el 14 y 15J está igualmente previsto en Barcelona bloquear de manera pacífica, aunque desobediente, el debate del Parlament sobre los recortes. Como colofón, el 19J se ha convocado […]

[ nota: En aquests dies de tanta activitat resulta especialment difícil mantenir un ritme de traducció adequat. Vull agrair a Ricard Ribera i Arnau Mallol el seu esforç per traduir les meves paraules i fer que la meva veu també parli la llengua d’aquesta terra d’adopció des de la que escric ] Agonisme i antagonisme Traducció al català de Ricard Ribera Després de l’èxit del divendres recuperant la plaça i la victòria del Barça aquesta nit, els interrogants dels últims dies tornen a dibuixar-se a l’horitzó immediat: I ara què? Com seguir? Com anar més enllà de les acampades un cop s’ha demostrat que només a la multitud correspon decidir […]

Ja es troba on-line l’entrevista sobre el 15M amb en Toni Clapés i la resta de l’equip de Versió RAC1.

Article publicat a l’edició catalana de Público, 3 de juny de 2011, pàg. 5 El 15M ja és tot un esdeveniment. Lluny de quedar-se en l’anècdota electoral a la qual es volia reduir mediàticament, el cicle de mobilitzacions ha sabut (1) transcendir l’obertura de la finestra d’oportunitat que se li va obrir amb les eleccions, (2) organitzar-se autònomament de manera dinàmica, reticular i cibernètica, i fins i tot (3) guanyar la seva particular batalla per la instauració d’un àgora metropolitana contra les forces del «ordre» (és a dir contra els partidaris de limitar la democràcia a la seva variant representativa liberal). Aquest dies poden llegir moltes interpretacions del 15M. Crida […]

[ versión 0.0 ]  Las últimas asambleas (y no pocas de las que todavía quedan por venir) debaten apasionadamente sobre la pervivencia de las acampadas. En las áreas metropolitanas, la extensión por los barrios puede estar llevando cierto tiempo, pero la fase de expansión parece que llega a su madurez cubriendo prácticamente todo el territorio. Parafraseando a Nietzsche: «el movimiento crece, pobre del soberano que albergue movimiento». En algunos núcleos de población pequeños y medianos (las extremidades de las redes sociales), sin embargo, empiezan a experimentarse cambios tácticos importantes que marcarán el despliegue de movimiento. En Toledo, por ejemplo, el centro ya se ha disuelto cediendo el protagonismo a los […]

Article escrit junt amb en Jorge Moruno i publicat a Enfocant. Traducció Arnau Mallol Van haver de passar quasi 100 anys des de la Revolució Industrial per a que el concepte “era industrial” expressat per l’historiador Arnold Toynbee comencés a popularitzar-se. El moviment 15M és un exemple de la manera en que s’expressa el descontentament contemporani; postindustrial. El que està per veure, en els millors dels casos, és la manera d’articular noves formes organitzatives. Primer ha arribat el procés d’alliberament cognitiu i l’impacte emocional provocat per la manifestació del diumenge i l’inici de l’acampada. Després, ha continuat la desobediència, l’apoderament col·lectiu que invalida la naturalització de l’obediència al comandament. La […]

Versió en català de n’Arnau Mallol El concepte m’arriba de l’Acampada de Sants, on m’expliquen, va sorgir una veu espontània d’entre la multitud. Així funcionen les coses aquests dies: una potència creativa desbordant s’apodera dels participants al moviment. Les idees de no són de ningú i són de tots: omnia sunt communia! Les que es llegeixin aquí no són més que rekombinacions personals, conjunturals, a l’espera del seu encaix en els espais del comú (en això estem). Anem amb el concepte: Consells Autònoms Municipals. Les ressonàncies històriques del consells són evidents (no oblidem els consells espartquistes!); l’autonomia com a matriu teòrica-política inseparable per a la política de moviment; el municipalisme […]

Traducció al català: Arnau Mallol (gràcies!) Arran de les mobilitzacions que estan tenint lloc, començo una sèrie de posts més breus que els habituals articles de premsa que acostumo a penjar. Segurament seran menys elaborats i improvisats, però disposaran del valor afegit de la seva redacció en el si del moviment. La idea és desenvolupar un exercici de pràctica teòrica que pugui instal·lar-nos més enllà de la immediatesa dels esdeveniments, projectar conceptes útils a la deliberació estratègica i fer-nos pensar, ni que sigui per un moment, en la necessitat de produir una gramàtica diferent de la que venim produint des de fa anys. Lluny de ser propostes de debat, ponències […]

Amb la Puerta del Sol, a Madrid, i la plaça Catalunya, a Barcelona, com a punts neuràlgics de la indignació ciutadana, seguim el relat de la protesta amb diversos protagonistes. Un reportatge de: Lluís Jené, Esther Llauradó, Roser Oliver i Sara Segarra Imatge: Walter Ojeda i Lluís Jené Producció: Sandra Rierola Muntatge: Carles Señalada i Joan Carles Calvera

[ nota : a entrevista é umha reconstruçom de umha conversa telefónica, polo que quem conhecer meus matices de opiniom (que pode consultar neste blogue), saberá identificar igualmente a inevitável intermediaçom jornalística. E que já se sabe que «o meio, média» ] Entrevista de Natalia Arias  para O Xornal (29 de maio de 2011) Raimundo Viejo Viñas (Vigo, 1969) é doutor en Ciencia Política e profesor da Universidade Pompeu Fabra. Actualmente, traballa nunha investigación sobre mobilizacións colectivas e, a respecto da “desobediencia civil de masas” que é para el o 15-M, di que deixará un sustrato social, máis que un grupo de presión. El viviu este movemento en primeria persoa […]

(aviso a navegantes: texto experimental, muy elevado en la escala de abstracción) Versión 0.1   Foto de Samuel Rodríguez Aguilar Tras el éxito del viernes recuperando la plaza y la victoria del Barça en la madrugada de hoy, los interrogantes de los últimos días vuelven a dibujarse en el horizonte inmediato: ¿Y ahora qué? ¿Cómo seguir? ¿Cómo ir más allá de las acampadas una vez que se ha demostrado que sólo a la multitud corresponde decidir cuándo y cómo se organiza el ágora? ¿Cómo no dejarse arrastrar por una deriva centrípeta, autorreferencial, de la asamblea? ¿Cómo seguir ampliando las bases sociales implicadas en el movimiento? ¿Cómo conseguir que no colapse […]