From After 1968’s introduction: Foucault once wrote: “Do not think that one has to be sad in order to be militant, even though the thing one is fighting is abominable.” By criticizing the bureaucrats of the revolution and the sad passions of the militants, Foucault conjured up a positive grammar of the political awakening of 1968, that has not been a second Freudo-Marxist golden age, but an incision into the political itself, in that a changed analysis of power came together with a changed model of rebellion. The events of 1968 saw the emergence of a political potentiality that had left the Leninist model of revolution behind, and turned to […]

La Càtedra UNESCO d’Estudis Interculturals i el Centre d’Estudis sobre Moviments Socials presenten aquest curs que s’organitza dins dels Cursos d’Estiu de la Universitat Pompeu Fabra El maig francès del 68 ha esdevingut un símbol. Però la voluntat de revolta que representa no es va limitar ni a París ni a aquell any. Les diverses ànsies d’avançar cap a una nova societat es van viure també a Praga, Berkeley, Mèxic, Barcelona… Cal parlar d’un període contradictori, que comença abans i que finalitza després, caracteritzat per la mobilització en contra de l’autoritarisme (de les societats capitalistes i de l’URSS) i per l’eclosió de noves reivindicacions (els drets civils, el feminisme, el […]

Comunicat de la Plataforma Universitària pel Català Benvolgut Raimundo Viejo, L’escric per anunciar-li que els estudiants l’han escollit guanyador del Premi PUC 2008.El Premi PUC és una guardó que organitza cada any la Plataforma Universitària pel Català amb l’objectiu de premiar el professor/a nascut fora dels Països Catalans que els estudiants considerin que ha demostrat més esforç i interès per aprendre i utilitzar el català a les seves classes. Després de realitzar les votacions pertinents durant la jornada de la Solidaritat (el passat 15 de maig), vostè ha resultat el professor més votat. Felicitats, per a nosaltres és un plaer tenir exemples d’integració com el seu a la Universitat. En […]

_.>> Video dels Gluckmann a VilaWeb TV Una nota al hilo del paso de André Glucksmann (e hijo) por Barcelona. [ versión 0.0 ] El pasado pasa y la memoria se va tras de él de vuelta a la noche de los tiempos. Por eso la memoria histórica viene a ocupar su lugar como relato de lo que fue. La Historia se entiende a si misma como el ejercicio mitopoiético que se crea y recrea a partir del puzzle de las evidencias que el propio historiador construye. Tal es la obra de la historiografía. No hay pues una verdad ontológica en el pasado esperando ser desvelada, sino conflicto presente en […]

El pasado 29 de abril falleció Charles Tilly, una de las figuras académicas más relevantes de las ciencias sociales. Precisamente en los días en que iniciábamos la traducción al castellano de su penúltimo libro intitulado Democracy, (publicado originalmente por Cambridge University Press, 2007, la traducción de la obra estará lista para septiembre y será publicada la colección de Ciencia Política que dirige Ramón Máiz en Ediciones Akal). Este penúltimo trabajo de Tilly constituye, sin lugar a dudas, una formidable lección magistral en la que el autor sintetiza el saber adquirido a lo largo de su brillante carrera. Su comprensión general de la constitución social y conflictiva de lo político (y […]

Reportatge de la cadena de pública televisió alemanya ARD en el qual s’explica l’impacte dels mitjans en la construcció com espectacle del 1 de maig alternatiu a Berlín. Per primera vegada en dues dècades, sembla haver-se invertit la tendència. A continuació reproduïm algunes reflexions des de l’observació participant escrites per a la Directa (nº 93, 14 de maig, p. 7) Des de la segona meitat dels 80, el barri Kreuzberg es va convertir en un dels laboratoris més reconeguts de la política del moviment. La seva reflexió sobre la violència i la configuració dels espais socials en el trànsit a la metròpoli post-fordista sens dubte va constituir una anomalia salvatge […]

¡Si sólo hacéis como que nos pagáis, haremos sólo como que trabajamos!

[ versión 1.0 :: work in progress ] Bajo el lema de «La última batalla la ganamos nosotros» (Die letzte Schlacht gewinnen wir), tuvo lugar los días 2, 3 y 4 de mayo en Berlín el 1968 Kongress. Esta serie de conferencias y seminarios dedicada a la «reelaboración consciente del pasado» (Aufarbeitung der Vergangenheit, de acuerdo con la expresión del conocido artículo de Th.W. Adorno) fue organizada por linksjugend [‘solid] y dielinke.sds con la cooperación de Die Tageszeitung, Junge Welt, Sozialismus y Wissen Transfer. Más de millar y medio de participantes asistieron a este evento conmemorativo del 40 aniversario del año que marcó el cambio de paradigma que define la […]

Publicat al setmanari Directa, també es pot llegir al bloc de en Jordi Martí. El moment que travessa el cicle de mobilitzacions en defensa de la universitat pública és un moment de crisi. Després d’una difícil arrencada marcada per un rebuig simplista al Pla Bolonya, les diferents figures implicades en el moviment (estudiants, becaris, professors precaris, etc.) han aconseguit produir un discurs molt més ric i complex, d’acord amb la complexitat de la situació i el desafiament que han llançat els partidaris de la privatització (empreses, governs, beneficiaris dels màsters, etc.). El resultat ha estat que la crítica a la mercantilització de la universitat i la participació en les mobilitzacions […]

Notes sur l’état d’exception et l’antagonisme politique [ note: publié par le webzine de samizdat.net le 2 de avril 2005, ce texte est encore en ligne ]1. Pour une généalogie matérialiste du biopouvoir Historiquement, le contrôle social a toujours été la réponse aux exigences du commandement sur la production, la distribution et la consommation des biens. La spécificité des sociétés capitalistes réside dans le fait que ce commandement est exercé d’une façon intégrée, au moyen de l’intériorisation d’une violence qui est elle-même constitutive des rapports sociaux. Alors qu’à d’autres périodes historiques le contrôle social a été le résultat d’un exercice de la violence extérieure au corps, dans les sociétés capitalistes […]

[ work in progress :: v. 0.1 ] Viendo este video, procedente del álbum Songs for Drella de John Cale y Lou Reed (su particular homenaje a Andy Warhol), se me vino a la cabeza una conversación de hace unos días acerca de la manera en que cada profesor expone en público. El «estudiante-masa», socializado en la terrible disciplina del copiar apuntes, suele agradecer el profesor de verbo lento y máxima claridad expositiva; un profesor, a ser posible, que sea capaz de convertir cualquier tema en un esquema de puntos ordenados, listos para memorizar; ideal ya, si es capaz de presentarlo en un power point. Tal y como señalaba Johann […]

Con casi un siglo de edad (1913 — 2008) falleció el pasado día 17 de abril Aimé Césaire, poeta y crítico del colonialismo. Nacido en la Martinica, fue junto al senegalés Léopold Sédar Senghor y al guayanés Léon-Gontran Damas, una de las figuras más destacadas en el enunciado y defensa de la negritud. + Nègre je suis, nègre je resterai

Felicitats, companyes i companys !!!

A continuació reproduïm part de la crònica de la jornada de debat sobre l’autodeterminació organitzada per La Fàbrica dissabte passat. L’autodeterminació a debat Amb l’objectiu d’oferir un espai de debat a l’esquerra independentista sobre un terme que, dit d’aquesta manera o a través d’altres expressions, ha centrat bona part del debat polític als Països Catalans els darrers mesos i anys, La Fàbrica va organitzar el dissabte 12 d’abril un seminari sobre l’autodeterminació. Aquí trobareu la crònica que n’ha fet L’Accent. Properament podreu accedir a les ponències que es van presentar. [ web de La fàbrica :: info completa ]

La setmana passada va començar el seminari de teoria política organitzat pel SEPC. Dins el marc d’aquest curs, la lliçó del dimecres proper tractarà el tema Marxisme o marxismes? Rellegir Marx amb el pas del temps. El principal argument que s’en desenvoluparà analitza com durant les diferents onades de mobilització social que s’han succeït (1871, 1917, 1968, 1989, 1998…), i sempre d’acord amb la premissa de la XIª tesi sobri Feuerbach, els qui s’han reclamat hereus de Marx han travessat els esdeveniments del seu temps deixant un rastre d’escisions teòriques, escoles de pensament i corrents polítics. Amb cada esdeveniment, amb cada ruptura històrica, s’ha tornat a llegir l’obra del filòsof […]