Publicat a la Directa, nº 147, 15 de juliol de 2009, pàg. 7 En la seva última assemblea, les CUP han decidit no acudir a les pròximes autonòmiques. El debat ha estat ardu i, tot i que caldria reflexionar críticament sobre les condicions deliberativesque han tingut lloc en la preparació de l’assemblea, el resultat final, sens dubte, ha estat afortunat. Ara, les CUP disposen d’un marge de temps fins a les pròximes eleccions municipals per pensar-se a fons, ja que el seu debat estratègic es regeix per un conjunt de paradoxes fruit d’una praxi contradictòria amb la gramàtica política de bona part de l’organització. Per una banda, en el terreny […]

Sessió 1/Presentació del curs: temes actuals de la teoria políticaÀgora/Quin són els temes teòrics de l’agenda política actual? Sessió 2/Epistemologia i gir lingüístic: el lloc del coneixement en el capitalisme cognitiuÀgora/Estudiar, conèixer, produir, treballar: són activitats realment diferents? + Video sobre Wittgenstein (A. De la Iglesia, Oxford Crimes) Sessió 3/Del homo sapiens al ciborg: els límits de l’antropologia políticaÀgora/Fins on canvien les noves tecnologies les nostres formes de vida? + Video Kaspar Hauser (Werner Herzog)+ Video nen salvatge Sessió 4/Desterritorialització i origen: migracionsÀgora/Pot un món cosmopolita ser un min sense arrels? Sessió 5/Subjecte o subjectivació: la teoria queer i la teoria política post-feministaÀgora/La identitat de gènere: constructe o predeterminació biològica? […]

Sessió 1/Presentació del curs: temes actuals de la teoria políticaÀgora/Quin són els temes teòrics de l’agenda política actual? Sessió 2/Epistemologia i gir lingüístic: el lloc del coneixement en el capitalisme cognitiuÀgora/Estudiar, conèixer, produir, treballar: són activitats realment diferents? + Video sobre Wittgenstein (A. De la Iglesia, Oxford Crimes) Sessió 3/Del homo sapiens al ciborg: els límits de l’antropologia políticaÀgora/Fins on canvien les noves tecnologies les nostres formes de vida? + Video Kaspar Hauser (Werner Herzog)+ Video nen salvatge Sessió 4/Desterritorialització i origen: migracionsÀgora/Pot un món cosmopolita ser un min sense arrels? Sessió 5/Subjecte o subjectivació: la teoria queer i la teoria política post-feministaÀgora/La identitat de gènere: constructe o predeterminació biològica? […]

Publicado en Diagonal, nº 105, p. 21 En las pasadas elecciones, la extrema derecha ha crecido de manera importante, pero sobre todo lo han hecho sus temas y políticas; a menudo por la mano interpuesta del centro derecha, cuando no directamente por el social-liberalismo y sus aliados. El esperpento de la Guardia Nacional Italiana no debería ser, ni de lejos, la mitad de preocupante que la impunidad con que Berlusconi o Camps han resuelto su test electoral. Podemos buscar diversas interpretaciones a los resultados, pero una cosa es evidente: el péndulo de las alternancias progresistas-conservadoras está roto y bascula hacia la derecha extrema. El centro-derecha ha ganado sin movilizar gran […]

[ versión 0.2 ] Hoy es el día después. Quien más quien menos ha compartido hoy impresiones y avanzado algunas hipótesis de comprensión sobre los resultados electorales. De aquí a un tiempo comenzaremos a tener los análisis politológicos de los especialistas en elecciones. Pero entre tanto, el momento deliberativo no ha terminado y no está de más ir desarrollando algunos argumentos a la vista de la que se nos echa encima desde los grandes medios de comunicación: acusación de desafección, simplificación bipartidista, etc. Lejos de querer realizar ahora un examen exhaustivo de todos los problemas de fondo, me gustaría centrarme en algunas claves relativas a los resultados de los partidos […]

versión 3.0 (gracias a Marc Sanjaume por las observaciones 🙂 radical (Del lat. radix, -īcis, raíz). 1. adj. Perteneciente o relativo a la raíz.2. adj. Fundamental, de raíz.3. adj. Partidario de reformas extremas, especialmente en sentido democrático. U. t. c. s.4. adj. Extremoso, tajante, intransigente.5. adj. Bot. Dicho de cualquier parte de una planta: Que nace inmediatamente de la raíz. Hoja, tallo radical.6. adj. Gram. Perteneciente o relativo a las raíces (‖ de las palabras).7. adj. Gram. Se dice de cada uno de los fonemas que constituyen el radical de una palabra.8. adj. Mat. Se dice del signo (√) con que se indica la operación de extraer raíces. U. t. […]

(que sembla que no se n’assabenten) Article publicat al Nº 4 de la revista Freshpolitik S’acosten les eleccions europees i una vegada més, els partits polítics se’n recordaran del nostre dret de vot per a repartir-se la minvant representació assignada a Estrasburg al Regne d’Espanya. El Pla Bolonya, no obstant això, demostra que va sent hora de redimensionar la importància de la política europea. + Pdf en català (properament)+ Pdf en español+ Pdf in english (forthcoming)

Publicado por Diagonal, nº 103, p. 34 “¿Has visto ese nuevo reality show? 350 personas se reúnen en una habitación y hacen como si la crisis fuera algo que pueden arreglar ellos”. Así decía la viñeta humorística de Manel Fontdevila al Debate sobre el estado de la Nación (la nación del Estado, se entiende). Y es que el parlamentarismo actual sigue viviendo la moderna ficción de su centralidad en los asuntos públicos mientras en el desierto de lo real la gente sigue haciendo otras cosas. Pero tampoco nos engañemos sobre la mentira vital en que viven instaladas, tan cómodamente, sus señorías. A las Cortes también llega, bien que mitigado por […]

1. Explícanos cual es la tematica que aborda tu trabajo “Principios de la ciudad. Tres paradigmas normativos ante la política contenciosa. Un ensayo sobre las prácticas instituyentes y la (re)organización de la esfera pública” Mi trabajo aborda básicamente la cuestión del cómo tratar la política contenciosa desde un enfoque que haga congruentes los términos normativos en que se define un diseño institucional y la práctica de su gobierno. Dicho en un lenguaje menos académico: se trata de enfrentarse al conflicto político y su capacidad para producir nuevas instituciones y reestructurar las antiguas desde la coherencia de los principios sobre los que se funda la ciudad (vale decir, la política). Esto […]

La societat actual canvia tan ràpidament que els conceptes s’estan quedant antiquats sense que disposem d’altres alternatius. Així, parlem de la fi de l’Estat nacional o de la crisi dels partits i de la representació, però, què hi ha al seu lloc? Aquest curs proposa una visió sobre diferents temes d’actualitat buscant respostes en la teoria política més innovadora. Des del treball immaterial fins a la política de la identitat, passant per l’estat d’excepció o el decreixement, es treballarà una pluralitat d’autors que busquen noves respostes. Cada sessió organitzarà un Àgora en la que es debatrà cada tema en profunditat + informació

Dimarts, 21 d’abril 15:45 h Recepció 16h El context: Problemátiques Complexes i noves formes de acció política Joaquím Sampere, Universitat de BarcelonaLa definició de problemes complexos i la sostenibilitat: les cultures sostenibilista i productivista Joan Subirats, Universitat Autònoma de BarcelonaEl nou entorn social, les noves formes de fer política, i els reptes per a la governança Raimundo Viejo, Universitat Pompeu FabraPolítica del moviment, institucionalització i “política pública” (public politics) Tomas Villasante, Universitat Complutense de MadridParticipació i xarxes socials 17:30h preguntes i debat (30 min) 18 h Pausa cafè 18:30 Anàlisis: La diversitat de les formes participatives Marc Parés – Universitat Autònoma de BarcelonaPresentació de la investigació La participació ciutadana en […]

Tres paradigmas normativos ante la política contenciosa. Un ensayo sobre las prácticas instituyentes y la (re)organización de la esfera pública La versión en castellano se puede descargar aquí.

El treball “Principios de la ciudad. Tres paradigmas normativos ante la política contenciosa. Un ensayo sobre las prácticas instituyentes y la (re)organización de la esfera pública” ha guanyat el 7è premi Nous Horitzons.

Publicat al nº 180, pàg. 4 de la revista Treball, març 2009 Tota elecció és una opció. En les passades eleccions gallegues s’han posat de manifest dos models contraposats de mobilització. D’una banda, el model de mobilització tradicional de la política de partit, capaç d’organitzar importants xarxes clientelars des del poder local per a finalment promoure la conquesta del poder. Per l’altra, el model de mobilització antagonista, freturosa d’un adequat interfície partidista en les institucions del govern representatiu. A la vista dels resultats, les elits del primer d’ambdós models ha fet bé el seu treball, el segon no; i molt especialment pel que fa al BNG, d’entrada molt més procliu […]