Gràcies a Enfocant per la traducció al català de mi anterior post sobre la refundació d’IU. A la seva web podeu llegir la següent presentació situant el debat: El següent article, de Raimundo Viejo Vinhas, és la versió extesa, publicada al seu blog, d’un text del mateix títol aparegut al periòdic Diagonal. Encara que l’article està pensat com una anàlisi de la trajectòria i la situació sense remei que pateix Izquierda Unida, el text resulta d’interès sobretot per les reflexions que fa al voltant de la política del moviment i les seves relacions amb els partits, que pretenen ser els únics intermediaris vàlids o, com se’n diu al text, les […]

Versión «2.0 extended» del artículo publicado en Diagonal, nº 116, págs. 33-34 (el artículo es tan sólo el apartado final) El movimiento y la izquierda: otra relación es posible A mediados de los ochenta, una nueva ola de movilizaciones brindó a mi generación la oportunidad de recuperar la iniciativa política en las calles tras el “desencanto” postfranquista. Fueron los años de la campaña contra la OTAN, el movimiento estudiantil del curso 1986/1987, la huelga del 14-D, las movilizaciones contra la Guerra del Golfo, la campaña contra el V-Centenario, etc. La ola se extendió de mediados de los ochenta a la primera mitad de los noventa y a pesar de no […]

Demà dijous 26 a les 13h30 (aula 40.012, Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra) Xerrada-debat sobre la situació actual en Honduras Intervenen: Carlos Arturo Velandia, de l’Escola de Cultura de Pau de la UABRaimundo Viejo Viñas, professor de la facultad de Ciències Polítiques de la UPF Organitza:Estudiants per Amèrica Llatina

Publicado por Diagonal, nº 113, págs. 26-27 Dicen que hubo un tiempo en el que las cosas del gobierno representativo estaban mucho más claras. Por aquel entonces, el Parlamento era el lugar donde residía la soberanía, los partidos se encargaban de articular la voluntad general por medio de elecciones (sin ilegalizaciones) y la ciudadanía votaba gracias a que se había formado una opinión a través de los medios. Éstos, por su parte, daban cuenta, lo más objetivamente que podían, de cuanto sucedía en el debate parlamentario, respetando la iniciativa del gobierno y la tarea crítica de la oposición. Y aunque el régimen no era ninguna maravilla, al menos operaba bastante […]

Article publicat pel setmanari Directa, 11 de novembre de 2009, nº 160, p. 4 Tal com està el pati, la presentació de la CUP Barcelona segurament és una bona notícia. L’establishment que ens governa des de fa dècades no només no ha sabut posar fre als mals de la ciutat sinó que, de vegades, els ha afavorit. Confortablement asseguts sobre l’amenaça que puguin arribar al poder les dretes Gürtel i Millet, les esquerres no s’han vist en l’obligació de fer gran cosa (i, com a prova, la invisible presència de l’ERC local). No és d’estranyar que els escassos regidors crítics (algú n’hi ha) transmetin sempre la sensació d’estar una mica […]

20 anys de la caiguda del mur.Per què va passar i quines conseqüències ha tingut? Dia: 11.11.2009Lloc Debat matí: Auditori gran.Lloc Cinefòrum tarda: 40.008 Fa vint anys que va passar el que molts alemanys (i no només alemanys!) consideren un miracle. El mur es va obrir i va donar pas a la unificació de les dues Alemanyes. En primer lloc, volem analitzar les causes del “miracle”: va ser una revolució o una implosió del sistema? En segon lloc, ens preguntem per les conseqüències: perdura el mur en els caps? Quins canvis en la cultura política es van produir? Programa: 10.15-10.30 Obertura , a càrrec del degans de la Facultats de […]

[ versión 0.0 ] El concepto multitud, rescatado recientemente de la historia de la Teoría Política por el post-operaismo de Negri, Virno y otros, guarda una sospechosa equivalencia discursiva con otro concepto anterior a él y que se puso en boga en los años ochenta, a saber: los movimientos sociales. Hágase la prueba: remplácese movimientos sociales por multitud y se comprobará sin dificultad hasta qué punto pueden llegar a operar como sinónimos. Con todo, esta equivalencia es analíticamente equívoca y teóricamente carece de validez. Y es que mientras que «multitud» es un concepto útil a la definición de un cuerpo político o demos, «movimientos sociales» es un concepto trampa en […]

[ versión 0.0 ] Otro mundo es posible, otra forma de hacer política, una izquierda “alternativa”… Si analizamos el discurso de las redes de activistas que sostienen la política del movimiento pronto constataremos su inequívoca voluntad por hacer las cosas de otro modo; un modo, se nos dice, que será más democrático, más participativo o incluso, en las expresiones más enfáticas de este argumento, un modo “verdaderamente” democrático frente a la impostación del discurso liberal. En contraposición al gobierno representativo que se articula por medio de los partidos políticos el discurso de los movimientos sociales suele recurrir a la fórmula “democracia participativa” para identificar el tipo de régimen político ideal […]

Infos del tríptico de las jornadas organizadas por la Sociedad Cultural Gijonesa Hace ahora 20 años caía el Muro de Berlín y con él finalizaba para muchos el siglo XX. El Muro fue el símbolo de la división de Europa y el mundo en dos bloques, que separaron estados y ciudadanos en virtud de ideologías y sistemas económicos diferentes. Transcurrido ese tiempo, finalizada la resaca de lo algunos se atrevieron a definir de manera interesada como el fin de la Historia o el triunfo final de la democracia, muchas cosas han cambiado y quizás ha llegado el momento de echar una vista atrás con mirada crítica. La Cultural Gijonesa quiere […]

Publicat pel setmanari Directa, nº 152, 16.09. 2009, pàg. 6 A risc de ser excessivament esquemàtics, podem dir que existeixen tres maneres fonamentals d’enfrontar-se a la política: el drama, el cinisme i la ironia. Cadascuna d’aquestes maneres es troba en nosaltres en un grau diferent, de manera que sempre una predomina sobre les restants i ens converteix en algun dels tres personatges simbòlics que donen títol a aquest article: el dramàtic, el cínic i l’irònic. Altres maneres possibles com serien la hipocresia, l’egoisme o la covardia, per citar tan sols tres exemples més, sempre acaben subsumides en alguna de les tres anteriors. Pel dramàtic, tota decisió és una tragèdia en […]

Publicado en Diagonal, nº 108, p. 34 Sabido es que los alemanes tienen conceptos para todo. Conceptos que cuando uno los escucha se alegra de no tener que volver a los circunloquios de antaño. El “teatro veraniego” o Sommertheater es uno de esos conceptos. Como concepto de uso corriente en la opinión pública germánica, se refiere a las farsas con las que recurrentemente se entretiene a la ciudadanía durante los meses de poca o nula actividad política estival. Es algo así como el intento desesperado por llamar la atención con aspavientos sobre los problemas de la vida pública sin tomarse las cosas en serio, a sabiendas de que sólo se […]

Publicado na Revista Alborada do Centro Galego de Barcelona. O texto foi escrito pouco antes das eleiçons autonómicas. 0.0 A política do movimento: emergência de um novo paradigma. Ao longo da última década tem-se acelerado na Galiza um processo de reorganizaçom da política que tem orige na década dos sesenta e que temos identificado já noutras ocassons como “política do movimento”. Falamos de tal para distingui-la claramente de duas outras políticas coas que sempre tem rivalizado, mas a respeito das quales só nas últimas décadas tem invertido a sua posiçom de subalternidade. Estas outras duas políticas som, nomeadamente, a política do notável e a política do partido. Senlhas políticas forom […]

Publicat a la Directa, nº 147, 15 de juliol de 2009, pàg. 7 En la seva última assemblea, les CUP han decidit no acudir a les pròximes autonòmiques. El debat ha estat ardu i, tot i que caldria reflexionar críticament sobre les condicions deliberativesque han tingut lloc en la preparació de l’assemblea, el resultat final, sens dubte, ha estat afortunat. Ara, les CUP disposen d’un marge de temps fins a les pròximes eleccions municipals per pensar-se a fons, ja que el seu debat estratègic es regeix per un conjunt de paradoxes fruit d’una praxi contradictòria amb la gramàtica política de bona part de l’organització. Per una banda, en el terreny […]

Sessió 1/Presentació del curs: temes actuals de la teoria políticaÀgora/Quin són els temes teòrics de l’agenda política actual? Sessió 2/Epistemologia i gir lingüístic: el lloc del coneixement en el capitalisme cognitiuÀgora/Estudiar, conèixer, produir, treballar: són activitats realment diferents? + Video sobre Wittgenstein (A. De la Iglesia, Oxford Crimes) Sessió 3/Del homo sapiens al ciborg: els límits de l’antropologia políticaÀgora/Fins on canvien les noves tecnologies les nostres formes de vida? + Video Kaspar Hauser (Werner Herzog)+ Video nen salvatge Sessió 4/Desterritorialització i origen: migracionsÀgora/Pot un món cosmopolita ser un min sense arrels? Sessió 5/Subjecte o subjectivació: la teoria queer i la teoria política post-feministaÀgora/La identitat de gènere: constructe o predeterminació biològica? […]

Sessió 1/Presentació del curs: temes actuals de la teoria políticaÀgora/Quin són els temes teòrics de l’agenda política actual? Sessió 2/Epistemologia i gir lingüístic: el lloc del coneixement en el capitalisme cognitiuÀgora/Estudiar, conèixer, produir, treballar: són activitats realment diferents? + Video sobre Wittgenstein (A. De la Iglesia, Oxford Crimes) Sessió 3/Del homo sapiens al ciborg: els límits de l’antropologia políticaÀgora/Fins on canvien les noves tecnologies les nostres formes de vida? + Video Kaspar Hauser (Werner Herzog)+ Video nen salvatge Sessió 4/Desterritorialització i origen: migracionsÀgora/Pot un món cosmopolita ser un min sense arrels? Sessió 5/Subjecte o subjectivació: la teoria queer i la teoria política post-feministaÀgora/La identitat de gènere: constructe o predeterminació biològica? […]