Publicat per la Directa, nº 120, 17 de desembre de 2008, pàg. 7 [ + fotos ] Les revoltes de la banlieue francesa de 2005 i l’actual revolta grega tenen molt més en comú del que sembla a primera vista. No es tracta del fet que hagin estat dos processos de mobilitzaciódesencadenats per un esdeveniment dramàtic similar (la mort de dos joves i un adolescent, respectivament, per efecte dels abusos policials). Tampoc és cosa de la destructivitat inusual i cridanera que han mostrat les diferents formes de l’acció col·lectiva empleades (trencament d’aparadors, còctels Molotov, serveis d’ordre amb bastons i cascos, etc.). Menys encara del paper jugat pels mitjans de comunicació […]

[ versión 0.2 – se han introducido algunas pequeñas correciones ] Apropiarse de los argumentos ajenos, especialmente si éstos apelan a hechos incontrovertibles, para, a partir de ahí, desviarlos de su inicial contexto y reorientarlos a reforzar la propia argumentación es una estrategia tan antigua como la retórica, y ésta, como es sabido, una disciplina con arraigo universitario desde tiempos medievales. En el reciente debate público, abierto a fuerza de movilizaciones estudiantiles, los argumentos de los partidarios de la mercantilización de la enseñanza universitaria europea nos brindan estos días buenas muestras de ello. Un ejemplo lo tenemos en el reciente artículo publicado en El País, por el rector de la […]

Article publicat pel setmanari Directa, nº 119, 10 de desembre de 2008, pàg. 6 Recentment, una amiga m’ha enviat una invitació per afegir-me a un cibergrup que es diu Volem les CUP al Parlament i que té per objectiu donar suport a una candidatura de les CUP per lesproperes autonòmiques. Entre les intervencions del fòrum d’aquest col·lectiu, una participant s’interrogava irònicament: “Quina de les CUP ha d’anar al Parlament? La de Manresa? (…) És que, com que dieu les CUP… no sé quina serà”. Més enllà de la broma o dels termes del debat estratègic en què es mou generalment la qüestió, el problema de fons és més rellevant, estructural […]

En els darrers dies s’han anat estenent les tancades d’estudiants a les Universitats catalanes. Aquestes han posat sobre la taula un saludable debat públic sobre l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES), l’anomenat procés de Bolonya, que per desgràcia fins ara ha estat absent dins de la comunitat universitària i en la societat catalana. No són les primeres protestes estudiantils enfront el procés de Bolonya i les veus crítiques amb el mateix ja fa temps que s’han deixat sentir, però no amb la força i visibilitat que seria convenient. Pensem que el professorat no pot romandre passiu front a les protestes actuals i front a l’aplicació de l’EEES. Estem convençuts/udes que, tot […]

Amb motiu de les activitats organitzades pels estudiants que okupen desde fa una setmana el rectorat de la UB, s’ha decidit traslladar l’acte previst. + infos al Especial Bolonya i a Tancada a la Central

La fundación CIDOB acaba de publicar, bajo el título La política de lo diverso: ¿producción, reconocimiento o apropiación de lo cultural?, las actas del I Training Seminar de Jóvenes Investigadores. En dicha publicación se incluye el trabajo Estado, nación y soberanía: Límites de la concepción monista de la ciudadanía contemporánea. Se trata de un primer paso en una línea de investigación todavía abierta, por lo que se agradece cualquier comentario, sugerencia u observación.

Comunicat del CSOA La Teixidora Hola a totes teixidores! En l’aniversari del nostre primer anyet hem rebut una mala notícia que voldríem compartir amb vosaltres per mantenir-vos informades: la causa penal de la Teixidora s’ha reobert. La situació actual és que la jutge ens insta a habandonar La Teixidora i, en cas contrari, podria firmar una ordre de desallotjament cautelar. Encara no estem en aquesta situació i, per això, ESTEM A TEMPS DE PARAR UN FUTUR DESALLOTJAMENT! I per parar-lo iniciarem immediatament una campanya per evitar-ho! per comenzar us convidem totes a venir a fer material grafic amb nosaltres el diumnge a partir de les 16:30. A part d’això, que […]

Dimecres 26 a les 14h30. Universitat Pompeu Fabra. Campus de Ciutadella. Edifici Jaume I. Aula 20.019. Estudiants per Amèrica Llatina presenten el documentalVOLVER A NACER Un treball d’investigació sobre els exiliats i exiliades del partit colombià Unión Patriótica presents al nostre país. Produït per la Fundació CEPS i finançat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament Intervenen: César Jerez, coordinador de l’Agència de Premsa Rural Raimundo Viejo Viñas, professor de Ciències Polítiques UPF i membre de CEPS Pots descarregar-te el documental clicant aquí

El objetivo de las jornadas es dar espacio de reflexión y debate a aquellos académicos que, fundamentalmente adscritos al área de ciencia política pero también a otras disciplinas afines (sociología, trabajo social, derecho,…) desarrollan su trabajo de investigación bajo una perspectiva crítica. Analizan el Estado y la sociedad, actores políticos y sociales, procesos y sistemas, culturas e ideologías, pero lo hacen con una perspectiva alternativa. La de observar en que medida estas dimensiones de la realidad conforman o impulsan o expresan o impiden una transformación del mundo dirigida hacia la justicia, la igualdad, la libertad y la solidaridad y coadyuvan o no a la emancipación del ser humano. + web […]

Dimarts, 18 de Novembre, a les 11:00 a l’aula 40.004UPF, Campus Ciutadella TAULA RODONA SOBRE EL PLA BOLONYAamb la participació d’estudiants, membres del PAS i professors + La descomposición de la universidad. Article del catedràtic de filosofia, José Luis Pardo, sobre la situació universitària.

Quê se pode agardar em Europa e no mundo do tempo político que se abre coa eleiçom do novo presidente dos EUA? Poderiamos agardar moito e, porém, compre escapar da choiva de triunfalismos mediáticos e moderar as expectativas. Toda grande oportunidade comporta eventualmente umha grande decepçom futura. Saber que nos espera depende de que comprendamos que é o que pode dar Obama de seu. O triunfo eleitoral de Obama constitúe umha oportunidade pouco habitual para que um governo acometa um importante cámbio social: junto ao feito de conquerir a presidência num régimen político tam fortemente presidencialista, tem-se que engadir a configuraçom de novas maiorias no Congresso e no Senado. Mesmo […]

Publicat pel webzine Freshpolitik, nº 1 Ens agradi o no, la violència és un fet consubstancial a la política. Podem ser partidaris d’ella o oposar-nos a que sigui una eina política, però no podem eliminar-la. Donat que tot ordre conegut es sosté sobre un monopoli de la violència, els qui desitgen transformar el món han d’enfrontar-se abans o desprès el problema que planteja. El moviment estudiantil no és una excepció. Els seus èxits o fracassos sovint depenen de la seva capacitat per comprendre aquesta qüestió.+ Català (pdf)+ Español (pdf)+ English (pdf) I. VIOLÈNCIA Des dels orígens de la teoria política moderna, els més diversos autors s’han enfrontat amb un fet […]

Socialitzem la Llibertat: Destruïm les desigualtats!Presentació de la campanya amb Laia Grangé, Portaveu de les JERC Sant Andreu Xerrada:Classes socials: evolució i contradiccions Amb Raimundo Viejo (professor Ciències Polítiques a la UPF), Albert Castellanos (Professor d’economia i empresa a la UPF) i Josep Maria Gil (sindicalista) Div. 7 de novembre, 19h5a planta Sala 558Centre Garcilaso(c/Juan de Garay 116-118)L1 i L4-Sagrera + info: JERC-StAndreu, santandreu@jerc.cat

Publicat per la Directa, nº 113, pàg. 7 Vivim en democràcies que – no pas per casualitat – es diuen liberals. I encara que el grau de liberalitat variï (i molt) d’un país a un altre, els països democràtics que coneixem són liberals. A les democràcies liberals l’Estat no aspira a solapar-se amb la societat, sinó a regular-la en la menor messura del possible dins d’un acord normatiu que asseguri l’economia de mercat i la propietat privada, però també els drets i llibertats de l’individu. Moltes de les crítiques que es realitzen al liberalisme des de l’esquerra socialista, revolucionària, transformadora o com es vulgui anomenar centren la crítica del liberalisme […]

Publicado por Diagonal, nº88, pág. 14 Toni Negri vuelve a la carga sobre la ‘cuestión europea’ y lo hace un par de años después de que su posición, explícita y heréticamente favorable al TCE –la mal llamada ‘Constitución europea’–, causara gran revuelo en las filas ‘bienpensantes’ de la extrema izquierda. Por aquel entonces, sus palabras sorprendieron a propios y extraños, pero la comprensión de sus argumentos fue sin duda un aliciente para pensar más allá de ciertos esquemas preconcebidos. En esta ocasión, sin embargo, llueve sobre mojado y los argumentos del filósofo nos llegan precedidos de su actuación al servicio de socialistas y verdes franceses en la contienda electoral del […]