[ versión 0.0 / 28.04.2022 ] Desde la instauración de la democracia, el sistema de partidos español ha ido variando a lo largo del tiempo. En este post trazamos las principales etapas e hitos que ha atravesado la política de partido durante las últimas décadas.

He aquí ocho lecturas para comenzar con el canon de la Teoría Política. Espero tener ocasión en breve de ir añadiendo otros no menos importantes que sin duda faltan.

Curs de Teoria Política pel Grau en Ciències Polítiques a l’Universitat de Barcelona. Un viatge en el temps analitzant les diferents teoritzacions de la política des dels seus origens a la Atenas democràtica fins els inicis del món contemporani

El impacto del COVID sobre el mundo de la educación está siendo tremendo. El paso a la enseñanza virtual, lejos de ser la ufana utopía tecnológica prometida, se está convirtiendo en un empeoramiento acelerado de la calidad docente. En este contexto tan adverso he recuperado una experiencia que en su momento pusimos en marcha con Artefakte. Se trata de los «tutorials», una suerte de tutoría original de Oxford y Cambridge que no existe en nuestro mundo universitario, pero que hemos adaptado como parte del proyecto docente.

Sessió 12/12 de novembre [ versió 1.0 ] Continguts: Dimensions, indicadors empírics i models de democràcia. Representació, participació, deliberació: dimensions de la democràcia, clarificacions conceptuals. Tipologies. Capítol de referència: » Josep Maria Vallès, Capítols 7 i 8, Ciencia Política. Una introducción. Ariel, pàgs. 99-130. Materials: » David Held (1991): «Introducción», Modelos de Democracia, Madrid: Alianza Universidad, págs. 15-24. Pràctica: pendent de definir. » El programa continua després de la setmana de pràctiques [ sessió 15, 17 de novembre ] CP1 Sociologia/Sessió 11

Sessió 11/10 de novembre [ versió 1.0 ] Continguts:  Què és democràcia (i què no). Democràcia clàssica i moderna. Democràcia i Estat. Capacitat estatal, antagonisme i agonisme. Democratització versus desdemocratització. L’escala de la democràcia. Models de democràcia. Capítol de referència: » Josep Maria Vallès, Capítols 7 i 8, Ciencia Política. Una introducción. Ariel, pàgs. 99-130. Materials: » Tilly, Charles (2010): «Definiciones de democracia«, Democracia, Madrid: Akal, págs. 37-47. Pràctica: pendent. » Continuació del programa [ sessió 12, 12 de novembre ] CP1 Sociologia/Sessió 10

Sessió 10/5 de novembre [ versió 1.0 ] Continguts: Règims polítics. Anàlisi teòric i empíric. El paper de la teoria política i les casuístiques. Tipus ideal (Idealtypus) i tipologies (Juan J. Linz). Autocràcies: totalitària (subtipus: «frozen totalitarianism», «post-totalitari»), autoritària i sultanat. Autoritarismes i democratització. Capítol de referència: Josep Maria Vallès, Capítols 7 i 8, Ciencia Política. Una introducción. Ariel, pàgs. 99-130. Materials: » Juan J. Linz, Transiciones a la democracia, REIS Pràctica: pendent. » Continuació del programa [ sessió 11, 10 de novembre ] CP1 Sociologia/Sessió 9

Sessió 9/3 de novembre [ versió 1.0 ] Continguts: L’Estat nacional, de dret, democràtic i social. Estat, territori, població. Tipologies (territorials) d’Estats. Asimetries de facto i asimetries de jure. Multiculturalitat, plurinacionalitat i acomodació de la diversitat. Estat i globalització. »  Ronald L. Watts, taula tipològica dels sistemas políticos federals, font: Comparing federal systems, McGill-Queen’s University Press, 1999 Capítol de referència: » Josep Maria Vallès, «El Estado como organización política», Ciencia Política. Una introducción. Ariel, pàgs. 85-98. Materials: » Ramón Máiz, Federalismo, nacionalismo y democracia en Estados multinacionales » Albert Solé, Federal, documental sobre el federalisme [ atenció, temporalment no disponible ] Pràctica: veure i comentar el documental de Jordi Solé pensant […]

Sessió 8/29 d’Octubre [ versió 1.0 ] Continguts: State– i nation-building. La nació com a significant significat al llarg del temps (Greenfeld). Les revolucions socials i la política de la modernitat (Gellner): la nació troba l’Estat, neix l’Estat nacional (Breuilly, Foucault). La nació, «comunitat imaginada» (Benedict Anderson). El govern representatiu, el demos i la plurinacionalitat. Capítol de referència: Josep Maria Vallès, «El Estado como organización política», Ciencia Política. Una introducción. Ariel, pàgs. 85-98. Materials: » Anderson, Benedict (1991 [1983]): Comunidades imaginadas (pàgs 11-25) » Greenfeld, Liah (1995): «Nationalism in Western and Eastern Europe Compared» Pràctica: comentari del fragment (pàgs 11-25) del llibre de Benedict Anderson (no més de 4 pàgines, […]

Sessió 7/27 d’Octubre [ versió 1.0 ] Continguts: Estat, règim, sistema. Abast fenomenològic i clarificacions conceptuals. Història de la Ciència Política i evolució de l’objecte d’estudi: de l’Estat al sistema i de nou cap a l’Estat. Teoria d’Estat (Weber), teoria d’actors (Olson) i teoria de sistemes (Luhman). Capítol de referència: Josep Maria Vallès, «El Estado como organización política», Ciencia Política. Una introducción. Ariel, pàgs. 85-98. Materials:» Echeverría, Julio (1997): La teoría del sistema político. Pràctica: comenta aquesta gràfica (no més de 4 pàgines, DIN A4, 12pt a espai i mig, lletra Times New Roman, entrega per mail al professor). » Continuació del programa [ sessió 8, 29 d’Octubre ] « […]

Sessió 6/22 d’Octubre [ versió 1.0 ] Continguts: L’Estat. La definició (completa) de Max Weber: «Estat és la comunitat humana que reivindica per a si amb èxit el monopoli de la violència física legítima en un territori determinat» (font: La política como vocación). Mutacions contemporànies en un món globalitzat. La sobirania i Carl Schmitt: què o qui decideix què es decideix? Capítol de referència: Josep Maria Vallès, «El Estado como organización política», Ciencia Política. Una introducción. Ariel, pàgs. 85-98. Materials:  » Video sobre la tesis de Charles Tilly, capital i coerció en la formació de l’Estat europeu. » Charles Tilly (1992): Coerción, capital y los Estados europeos, Madrid: Alianza Universidad. […]

Sessió 5/20 d’Octubre [ work in progress – v. 1.0 ] Continguts: Legalitat i legitimitat. Conceptes i distinció. Noció weberiana de la legitimitat política. La força de llei, el desig i el principi de realitat. Hegemonia. Eficàcia i eficiència. Autoritat i tipus d’autoritat (legal, tradicional, carismàtica). Capítol de referència: Josep Maria Vallès, «¿Qué es el poder político?», Ciencia Política. Una introducción. Ariel, pàgs. 31-44. Materials: » Ramón Máiz, Poder, legitimidad y dominación (págs. 13-34). Pràctica: Pendent » Continuació del programa [ sessió 6, 22 d’Octubre ] « Sessió precedent

Sessió 4/15 d’Octubre [ work in progress – v. 1.0 ] Continguts: La decisió i les esferes de la política. Estat i societat civil. Autonomia, heteronomia i anòmia. El poder formal i el poder informal. Els espais de poder. Poder i contrapoder. Separació de poders i contrapoders. Capítol de referència: Josep Maria Vallès, «¿Qué es el poder político?», Ciencia Política. Una introducción. Ariel, pàgs. 31-44. Materials: » Ramón Máiz, Poder, legitimidad y dominación (págs. 13-34). » Capítulos de Holloway («Doce tesis sobre el antipoder», págs. 73-82) y Negri («Contrapoder», págs. 83-92) en Colectivo Situaciones (Ed.): Contrapoder (Ed. De mano en mano, Buenos Aires). Pràctica: pendent. » Continuació del programa [ […]

Sessió 3/13 d’Octubre [ work in progress – v. 1.0 ] Continguts: El poder: naturalesa i definició. Cosa o relació? Extensió i expressió. Concepte i definicions. La definició clàssica de Robert A. Dahl. La concepció alternativa (Aristòtil): el poder com aspiració al bé comú. Capítol de referència: Josep Maria Vallès, «¿Qué es el poder político?», Ciencia Política. Una introducción. Ariel, pàgs. 31-44. Materials: » El poder, vídeo de Michel Foucault. »Lectura de Ramón Máiz: Poder, legitimidad y dominación (pàgs. 1-13). »Podeu consultar també aquestes breus anotacions del professor sobre el poder. Pràctica: comentari per escrit del vídeo (no més de 4 pàgines, DIN A4, 12pt espai i mig, lletra times, […]

Sessió 2/8 d’Octubre [ versió 1.0 ] Continguts: Què és la política? Aproximació etimológica. El govern dels assumptes de la polis. La política de l’Antigüetat. La política de la modernitat. El repte de la postmodernitat. La política i aillò polític. Fenomenologia, definicions, praxis. Ideologia i teoria. Abstracció i anàlisi empíric. Capítol de referència: Josep Maria Vallès, «¿Qué es política?», Ciencia Política. Una introducción. Ariel, pàgs. 17-30. Materials: »Aristòtil, La Política (fragment). » Maquiavel, El príncep (pàgs. 4-20, 49-57). » Lyotard, La condició postmoderna (pàgs. 1-9). Pràctica: Comenta el text de Aristòtil o el de Maquiavel (no més de 4 pàgines, DIN A4, 12pt espai i mig, lletra times, entrega per […]