Continguts: Elits i grups d’interés. Teories d’elits: Mosca, Pareto i Michels. La «llei de ferro de l’oligarquia». Acció social concertada: patronal i sindicats. Lobbisme i campanyes polítiques. Grassroots lobbying. Capítol de referència: » Josep Maria Vallès, Capítols 13 i 15, Ciencia Política. Una introducción, Barcelona: Ariel. Materials: » Pràctica: Pendent (no més de 4 pàgines, DIN A4, 12pt espai i mig, lletra times, entrega per mail al professor). » Propera sessió [ sessió 23, 7 de gener ]

Continguts: Els poders de l’Estat, 2. El poder executiu. Presidències i gabinets. Administracions. El poder judicial. Organització de la justícia. Capítol de referència: » Josep Maria Vallès, Capítols 13 i 15, Ciencia Política. Una introducción, Barcelona: Ariel. Materials: » Web de la Moncloa » Web del Consejo General del Poder Judicial » Althusser, Louis (1959): Montesquieu: la política y la historia, capítulo V, pàgs. 117-129. Pràctica: Comenta el capítol d’Althusser des del que està passant a la política actual (no més de 4 pàgines, DIN A4, 12pt espai i mig, lletra times, entrega per mail al professor). » Propera sessió [ sessió 22, 22 de desembre ] CP1 Sociologia/Sessió 20

[ versión 0.0 ] Desde que hace unos días lancé una nueva convocatoria de tutorials algunas personas me habéis preguntado en qué consisten exactamente. Lo cierto es que a falta de un marco institucional como el que fija el mundo académico en otros países esto supone, a la vez, un incoveniente y una ventaja. El incoveniente es no poder dar una definición exacta, institucionalizada, acerca de qué es exactamente un tutorial. Al tratarse de una práctica instituyente, es la propia praxis la que va facilitando una definición a medida que avanza. Pero contrario a la inquietud que esto puede originar de entrada, lo cierto es que ofrece también una flexibilidad […]

Continguts: Els poders de l’Estat, 1. El poder legislatiu. Organització i funcionament dels parlaments. Presidència, comissions, etc. La moció de censura. Capítols de referència: » Josep Maria Vallès, Capítol 14, Ciencia Política. Una introducción, Barcelona: Ariel. Materials: » Web del Congreso de los Diputados. » Montesquieu, en francés L’esprit des lois i en castellà El espíritu de las leyes. Pràctica: Comenta els capítols 1 a 7 del llibre XII de Montesquieu (no més de 4 pàgines, DIN A4, 12pt espai i mig, lletra times, entrega per mail al professor). » Propera sessió [ sessió 21, 17 de desembre ] CP1 Sociologia/Sessió 19  

Me informa la red social que hace diez años que me abrí la cuenta de Twitter @_mundus. A tres semanas de acabar el año, roza los diez mil seguidores (¿se conseguirá?). Al poco de empezar tuvo lugar el 15M (en 2011) con lo que las redes más cercanas al activismo de los movimientos crecieron mucho. Luego, en 2014, llegaron Podemos, Guanyem Barcelona y los años de la entrada en las instituciones del gobierno representativo. En este tiempo, del optimismo en la red y la tecnopolítica pasamos al pesimismo de los bots, los trolls y las pasiones tristes. El balance puede pecar hoy de un pesimismo excesivo, pero no debería renunciar […]

Continguts: Partits i sistemes de partits. Dinàmiques i interaccions dels partits. Indicadors d’anàlisi empíric Capítols de referència: » Josep Maria Vallès, Capítols 23, Ciencia Política. Una introducción, Barcelona: Ariel. Materials: » Maurice Duverger (2012 [1951]): Los partidos políticos, México: FCE. » Giovanni Sartori (2012 [1976]): Partidos y sistemas de partidos, Madrid: Alianza. Pràctica: Comparar les dues genealogies dels partits polítics (els apartats relatius als origens) de Duverger i Sartori buscant els elements comuns i diferenciadors (no més de 4 pàgines, DIN A4, 12pt espai i mig, lletra times, entrega per mail al professor). » Propera sessió [ sessió 20, 15 de desembre ] CP1 Sociologia/Sessió 18

Continguts: Institucions i disseny institucional. Cap de l’Estat. Monarquia i república. Parlamentarisme i presidencialisme. Cap de l’Estat i consolidació democràtica, institucionalització i democratització. Capítols de referència: » Josep Maria Vallès, Capítols 8, 11, 13 i 16, Ciencia Política. Una introducción, Barcelona: Ariel. Materials: » Nohlen, Dieter (1999): «Presidencialismo versus Parlamentarismo», Revista de Estudios Políticos, nº 99, pàgs. 174. Pràctica: Pendent (no més de 4 pàgines, DIN A4, 12pt espai i mig, lletra times, entrega per mail al professor). » Propera sessió [ sessió 19, 10 de desembre ] CP1 Sociologia/Sessió 17

Continguts: Democratització i agència política. Notable, partit i moviment. Subsuncions del notable en el partit. Parteienstaat. Subsunció del partit en el moviment? Escenaris oberts i mutacions en curs. Capítol de referència: » Josep Maria Vallès, Capítols 21 1 24, Ciencia Política. Una introducción. Ariel, pàgs. 99-130. Materials: » Viejo Viñas, Raimundo (2009): «Tres políticas» en José Ángel Brandariz i Antón Fernández de Rota (comps): Globalización en crisis. Gubernamentalidad, control y política de movimiento. Málaga: Diputación de Málaga, págs. 103-114. Pràctica: (no més de 4 pàgines, DIN A4, 12pt espai i mig, lletra times, entrega per mail al professor). » Propera sessió [ sessió 18, 1 de diciembre ] CP1 Sociologia/Sessió […]

Sessió 16/26 de novembre [ versió 1.0 ] Continguts: Participació no institucionalitzada: el programa de recerca de la política contenciosa (contentious politics). Protesta i producció d’institucions, dissenys institucionals i canvi polític. Capítol de referència: » Josep Maria Vallès, Capítols 21 a 24, Ciencia Política. Una introducción. Ariel, pàgs. 99-130. Materials: » McAdam, Tarrow i Tilly (1996): «To Map Contentious Politics«, Mobilization, 1/1, pàgs 17-34. Per si és mès fàcil, aquesta és la versió en galego-português Pràctica: Escriu un breu assaig sobre algún procès de mobilització en democràcia que hagi produit algun tipus d’institució; per exemple, la PAH com a resultat de la mobilització per l’habitatge (no més de 4 pàgines, […]

Sessió 15/24 de novembre [ versió 1.0 ] Continguts: Participació institucionalitzada i democratització. L’ampliació del sufragi des dels origens de la democràcia. Democràcia representativa: entre el modell consociatiu i el modell Westminster. Llei electoral. Sistemes proporcional i majoritari. Llistes i districtes electorals. Referendums, ILPs i altres formes de participació directa. Capítol de referència: » Josep Maria Vallès, Capítols 7 i 8, Ciencia Política. Una introducción. Ariel, pàgs. 99-130. Materials: » Dieter Nohlen (1999): Sistema de gobierno, sistema electoral y sistema de partidos, Tribunal Electoral del Poder Judicial de la Federación, Instituto Federal Electoral y Fundación Friedrich Naumann; pàgs. 3-24. Pràctica: escriu un breu assaig sobre com podria ser una llei […]

Manual de referència: Josep Reniu (Ed.): Sistema político español, Huygens. Altres manuals són igualment útils pel seguiment general dels continguts. Avaluació: 50% de la nota resulta de dos examens parcials (a celebrar la primera hora de les sessions 14 i 28 del programa de l’assignatura) o examen final; per totes dues opcions, mutuament excloents, es pot fer l’examen de recuperació posterior. L’altre 50% de la nota resulta de l’avaluació de 1 a 3 pràctiques de totes les que es proposen a continuació. Programa de l’assignatura: cada sessió disposa d’un contingut en el manual de l’asignatura (tot i que no necesariament coincident amb els capítols). A més, afegim aquí materials complementaris […]

La complicación del panorama político actual no parece desligable decambios en la esfera pública y cómo estos alteran los viejos patrones de deliberación característicos de la esfera pública del régimen del 78. Frente a los esquemas de la vieja deliberación democrática liberal, progresa hoy un tipo de comunicación política mucho más basada en la interacción simbólica y los sesgos de confirmación que favorecen las redes sociales.

Los cambios recientes en la estructura de la esfera pública han afectado no solo a la deliberación democrática, sino también a otros aspectos del régimen político como el sistema de partidos. En esta nota repasamos algunas claves al respecto.

A la vez que la Transición llegaba a su fin y avanzaba la consolidación democrática del régimen del 78 se produjo un fenómeno paradójico: por un lado, el fenómeno del Desencanto, que fue como se conoció a la decepción con el resultado del cambio de régimen. Particularmente acentuado entre quienes habían albergado la esperanza de un régimen político más democratizado, sin las concesiones realizadas al franquismo. Por el otro, estallaba la Movida, portadora de un cambio en los valores, mucho más liberal y acorde a los tiempos y el entorno geopolítico de las democracias europeas. En la década de los años ochenta, bajo los gobiernos de Felipe González, la Movida […]

Cuarenta años después de la instauración del régimen político, la democracia en España atraviesa tiempos procelosos. Las instituciones nacidas de la Transición afrontan un serio problema de legitimidad.