[ work in progress. versión 0.1 ] Lo confieso: soy federalista y he votado que sí en la consulta del 10A. Más aún, no creo que el que haya incurrido en una contradicción sea yo («un secesionista no independentista»), sino, por el contrario, quienes, por una parte, niegan la exigencia de la ruptura constituyente al proyecto federal, y quienes, por la otra, se aferran a una «independencia» que no es más que un ideologema, un vestigio de la obsolescente soberanía moderna.  La posición de Joan Herrera o el pseudofederalismo de los subalternos Las recientes declaraciones del líder de ICV, Joan Herrera, diciendo que no votaría en las consultas soberanistas debido […]

La Xarxa de centres cívics de Barcelona celebra la ‘Festa de la filosofia’, una invitació lúdica a la reflexió conjunta sobre els temes d’actualitat. Tenim propostes pel segle XXI?» L’actual crisi econòmica té conseqüències en la qualitat de vida dels ciutadans i posa de manifest les limitacions del sistema democràtic. Davant d’aquesta situació part de la societat civil s’autoorganitza per reivindicar i buscar alternatives que donin resposta als problemes que els afecta. Sobre el paper dels moviments socials i les propostes que plantegen davant la crisi en parlarem en aquesta conferència. Aquesta conferència tindrà lloc el dilluns 4 d’abril, a les 19 hores, al centre cívic Golferichs (Gran Via, 491). […]

Debat en taula rodona Lloc: Ateneu Llibertari de Sants c/ Maria Victòria, 10 Tel. 93 421 59 39 Sants, Barcelona L1+5 Plaça de Sants Data: Dimarts 29 de març Hora: A les 20:00 Taula rodona entorn a la intervenció de la «Coalició Internacional» a Líbia i la guerra que s’hi està desenvolupant. Aquest tema evidentment caldrà contextualitzar-lo en les revoltes que s’estan donant en molts països àrabs on tot i la gran quantitat de morts que s’hi estan donant, la reacció de la ONU i dels altres organismes internacionals no han estat de la mateixa proporció. Llista de convidats confirmats (anirem actualitzant així que confirmin): Raimundo Viejo Viñas, Professor associat […]

Isto do Facebook é, ao seu jeito, umha curiosa máquina do tempo. Quando pensas que já nunca mais saberás de um amigo ou de um velho conhecido, aparecem assi, de súpeto, e voltas a estar em contacto, mesmo se nom vai moi para alem do gesto simbólico de ficar conectados na infosfera. Confesso que gosto moito de este recuperar velhas amizades e conhecidxs, pouco importa se som antigos estudantes, velhos companheiros de pupitre na escola ou algum amor que nom foi. Sempre que o passado nom interfira moito no presente (cada cousa, melhor no seu sítio), que se saiba dele ai, junto a nós, acompanhando, é-che toda umha experiência cibernética […]

Publicado por Diagonal, nº 145, 3 de marzo de 2011, pág. 35 Allá por 1848, en vísperas de la revolución, Tocqueville advertía a la Asamblea Nacional: «Creo que nos estamos durmiendo sobre un volcán». La advertencia de un político liberal, moderado en extremo y demócrata de convicción parecía una exageración propia de la retórica parlamentaria de la época. No lo era y los acontecimientos posteriores demostrarían lo que es un lugar común de la politología: el estallido del contencioso social siempre es imprevisible, siempre acecha a quien gobierna y no se expresa (necesariamente) por los cauces institucionales previstos. Y para ejemplos: la revuelta griega o la revolución árabe. Sin embargo, […]

Els projectes polítics han de proposar solucions institucionalment viables Article a Público, 22 de febrer de 2011, pàg. 5 Des del moment que la Plataforma pel Dret de Decidir va convocar la manifestació del 18-F fins a la històrica jornada del 10-J, passant per les rondes de consultes, hem assistit a una nova onada de mobilitzacions catalanista. Com a efectes destaquen una reactivació i recomposició interna de les xarxes catalanistes, una important renovació del discurs i la incorporació d’una nova generació. L’escenari postelectoral, però, és de crisi i recomposició de forces a dins del catalanisme. Les declaracions recents dels Pujol (pare i fill), el fet de si Mas anirà a […]

Artículo publicado por el quincenal Diagonal, nº 143 Los pactos están para ser cumplidos. La reforma impuesta por el PSOE al servicio de los mercados y avalada por CC OO y UGT es la penúltima vuelta de tuerca neoliberal a nuestro maltrecho bienestar. La cosa viene de largo, de muy largo; de principios de los ‘80, como poco. Y a juzgar por cómo van las cosas no parece que vaya a cambiar en lo inmediato: el consenso pergeñado por el Ejecutivo –y cuestionado más de palabra que de obra por la izquierda parlamentaria– arriesga las frágiles resistencias que se han venido fraguando desde el verano. ¿Cómo es posible que tras […]

Continuació de les jornades del gener qeu es van fer entre Reus i Tarragona. Aquest febrer, totes les activitats són a l’Ateneu Llibertari Alomà, a la Part Alta de Tarragona (c/ Misser Sitges, a tocar de la Sala Trono). Els divendres, a més, les xerrades es complementen amb un sopar vegetarià de productes reciclats per recollir diners per a la biblioteca de l’Ateneu. Divendres 4, 20h “Segle XX, els vuitanta i voltants”. Xerrada-debat-sopar. A càrrec d’Agustí Barrera, exmembre del FNC; i Miquel-Dídac Piñero, creador de la CNT dels Països Catalans als anys vuitanta del segle XX. + Sopar A l’Ateneu Llibertari Alomà (Tarragona). Divendres 11, 20h. “Idees del segle XX […]

Article publicat a la secció opinió del diari Público, el 20 de gener de 2011, pàg. 5 (Opinió) L’organigrama del nou govern de la Generalitat no deixa lloc a cap dubte: s’imposen les tesis neoliberals d’un equip reduït a la mínima expressió. La reorganització situa l’executiu davant una legislatura orientada clarament a la dreta, pensada per facilitar la retallada de la despesa pública i ho fa començant per aquelles classes socials més furiosament perjudicades per la crisi. Les àrees importants per assegurar una democràcia de qualitat –com són la igualtat de gènere, el mediambient o la participació ciutadana, per assenyalar-ne algunes– s’han vist suprimides o bé desfigurades. En el cas […]

Artículo publicado por el quincenal Diagonal, nº 141, 6 de enero de 2011, pág. 35 Tras el drama primero, sigue la farsa y con ésta, el imperio de la razón cínica. Así se nos presenta el panorama actual; como una serie de farsas cuya función no es otra que la de fundamentar la razón cínica que informa el discurso público. La farsa, gracias al cinismo que destila, impide que el drama que estamos viviendo se exprese como tal, condena los sujetos de la explotación a la anomia, cercenando toda posibilidad de protesta, y agota a un tiempo la posibilidad de cambio. Así, por ejemplo, la farsa de huelga general promovida […]

Què hi ha al darrere el projecte de la dreta catalanista? Publicat al diari Público, 29.12.2010, pàg. 5 (Opinió) Els primers dies de formació d’un Govern, especialment quan es produeix l’alternança en el poder, són com un tret de sortida que marca el que serà la resta de la legislatura. Durant els processos d’investidura i presa de possessió, el president i el seu executiu realitzen tot un seguit de declaracions amb les quals emmarquen el que haurà de ser la seva acció de govern per la legislatura que comença. Amb l’arribada d’Artur Mas al poder, s’han posat de relleu els fonaments del que seran els anys vinents. En tot cas, […]

Article d’opinió publicat a Público, 18.12.2010, pàg. 5 Ja tenim nou Parlament. I ja podem saber, per tant, qui ens representa i quina és la composició sociològica dels qui ho fan. Una anàlisi ràpida de les dades pot ser ja ben il•lustrativa d’algunes claus polítiques interessants. En primer lloc, des d’una perspectiva de gènere, s’observa que els homes encara predominen (59%) sobre les dones (41%). Aquesta dada no és massa rellevant (fins i tot és previsible). El que crida l’atenció, tantmateix, és una altra qüestió: el patriarcalisme que opera darrere la fragmentació del vot independentista. ERC amb un 70% i SI amb un 100% de diputats homes (més que la […]

Col·laboració pel quadern d’anàlisi post-electoral de Público, 29.11.2010 La política catalana de l’última legislatura s’ha vist marcada per una tensió que ha generat un important distanciament entre la ciutadania i les institucions del govern representatiu. D’una banda, la preocupació que ha acompanyat els escàndols de corrupció no ha parat de créixer, generant una desconfiança i escepticisme més grans. De l’altra, lluny d’acontentar-se amb el rol passiu de la democràcia representativa, la ciutadania ha protagonitzat processos autònoms de mobilització social sense precedents (consultes sobiranistes, 10J, vaga general, etc.). La ciutadania no és desafecta a la democràcia, sinó més aviat a una forma concreta d’ella i a les pràctiques corruptes que se’n […]

Article publicat al diari Público, 27.11.2010, pàg. 7 En una democràcia abstracta, cada vot hauria de valer el mateix i el seu còmput s’hauria de destinar a la candidatura escollida íntegrament. En les democràcies reals, però, això no passa. D’aquesta manera, per exemple, alguns districtes electorals pesen bastant més que altres (en funció de la població, posem per cas, els vots de les províncies amb menys habitants pesen més). Aquest fet és més o menys conegut i fa temps que té efectes sobre els resultats (l’anomenat vot útil). El que ja no està tan clar és que el còmput electoral asigni a la candidatura escollida el valor individual del vot […]